248) CRÒNICA DUES-CENTES QUARANTA VUIT DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Nonazis rere la pancarta de Devenir Europeo a la vila de Gràcia 

Tercera concentració neonazi de suport a la precintada Llibreria Europa en tres mesos  Coneguts feixistes del Principat participen a l'acte més nombrós de suport al convicte llibreter nazi Varela. 

Acte de memòria per Txiki a Cerdanyola del Vallès en el 41è aniversari dels darrers afusellament del franquisme. 

Avui s'ha realitzat una marxa i un acte d'homenatge al lluitador independentista basc assassinat per un escamot de guàrdies civils a Cerdanyola del Vallès, el 27 de setembre de 1975. 

La CUP Barcelona reclama que el 12 d'octubre no sigui festiu. 

La formació de l’esquerra independentista catalana també demana la retirada del monument a Colom que hi ha a Barcelona. 

[Barcelona (República Catalana) 26/09/2016]  

L’AMIC DEL POBLE 

DIRECTA es fa ressò del fet d’una Tercera concentració neonazi a Gràcia de suport a la precintada Llibreria Europa en tres mesos. Hi va haver una nova concentració neonazi a la vila de Gràcia formada per entre 75 i 80 militants nazis dissabte a la tarda davant la seu precintada de la neonazi Llibreria Europa per exigint-ne la reobertura i mostrar el seu suport al propietari de l'espai, Pedro Varela Geiss --acusat d'un delicte d'apologia del genocidi jueu i actualment en llibertat, després d'haver pagat una fiança de 30.000 euros--, i a l'editorial Ediciones Ojeda. Aquesta concentració al carrer Sèneca, convocada a les xarxes socials per una plataforma digital de suport a Varela, coincidint amb el 25è aniversari de la llibreria va tenir lloc sense contramanifestació antifeixista, ni premsa, i sota l'observació, des de lluny, dels Mossos d’Esquadra. Es va fer només tres setmanes després de la concentració convocada per l'organització neofeixista Democracia Nacional (DN) el 3 de setembre i és el tercer acte i el més nombrós des del juliol, moment en què la llibreria va ser precintada per haver estat funcionant sense llicència durant més de vint anys.

Entre els feixistes i neonazis presents a l'acte, rere una pancarta escrita en alemany de l'associació Devenir Europeo on posava Capitular? Mai! (la consigna que Joseph Goebbels va manar pintar a les parets de Berlín en 1945, quan les tropes russes estaven prop de la ciutat), hi havia personatges d’aquestes ideologies totalitàries de Barcelona i Sabadell que giren a l'entorn de Plataforma per Catalunya (PxC), membres de l'extint Casal Tramuntana, militants del nazi Movimiento Social Republicano. També, com ha informat el periodista Xavier Rius Sant, hi va participar l'ultra ecologista Jesús Vallés --amb un cartell antisemita-- i l'escriptor revisionista Joaquín Bochaca. Durant la concentració, es van fer salutacions hitlerianes.  

La llibreria i el seu local, que funcionava des de l'any 1992 com un centre de difusió d'idees negacionistes de l'extermini nazi i defensores del Tercer Reich i el seu cabdill, Adolf Hitler, té els seus orígens com a seu de l'associació neonazi Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE). Creada a Barcelona l'any 1966, és considerada una de les organitzacions neonazis més importants d'Europa, per la qual van passar el general de les Waffen-SS Léon Degrelle i líder del partit feixista belga, excombatents de la División Azul i militants de la Fuerza Nueva de Blas Piñar.

Devenir Europeo, present a l'acte d'ahir a Barcelona, és una associació inscrita legalment al Registre Nacional d'Associacions del Ministeri de l'Interior que es declara obertament nacionalsocialista i és una de les hereves de CEDADE.

Acte ahir de memòria per Txiki a Cerdanyola del Vallès 

Acte en memòria per Txiki a Cerdanyola en l'efemèrides dels afusellaments franquistes del 27 de setembre de 1975 

L'acte ahir de record i memòria que es realitza cada any va comptar amb la presència de familiars i companys de Jon Paredes Manot, Txiqui, el militant d'ETA assassinat pel franquisme el 27 de setembre de 1975 al bosc de Can Catà, a Cerdanyola del Vallès. Una marxa que va realitzar el recorregut des de la plaça que es troba davant de l'ajuntament de Cerdanyola fins al bosc de Can Catà, on Txiki va ser afusellat per un escamot de voluntaris de la Guàrdia Civil.

Al lloc on l'escamot de guàrdies civils voluntaris van disparar contra el militant independentista basc s'hi van realitzar un seguit de parlaments. S'hi va col·locar la placa de record i banderes, la ikurriña i l'estelada, junt a retrats dels cinc afusellats en aquella data de 1975, fa 41 anys, i una pancarta al·lusiva al reagrupament dels presos polítics bascos. També es va cantar l'himne basc Eusko gudariak. A l'acte, de molta emotivitat, hi van participar el periodista i ex diputat autonòmic David Fernández, l'actual diputada per la CUP-CC Mireia Boya, el germà de Txiki i l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, que va senyalar que ben aviat un carrer o plaça de Cerdanyola portarà el nom de Jon Paredes Manot, Txiki.

La diputada autonòmica Boya va explicar els treballs institucionals que s'estan portant a terme al Parlament de Catalunya per mantenir viva la memòria històrica de la lluita antifranquista. Davant de l'arbre on Txiki va ser afusellat s'hi van dipositar flors, imatges de record, una estelada i una llosa de pedra; també s'hi va llegir el poema d'Àlvar Valls dedicat a la mare de Jon Paredes --Antonia Maria Manot-- i escrit el 1975, recollit al llibre ‘Crit’ i editat pels CSPC als anys vuitanta del segle passat. 

Txiki i els darrers afusellats per la dictadura franquista 

Jon Parades Manot, Txiki, va ser afusellat a Cerdanyola del Vallès les 8:30h del matí del 27 de setembre de 1975, en una clariana de bosc a prop del cementiri de Collserola. El mateix dia la Dictadura va afusellar un altre militant d'ETA i tres militants del FRAP.

Tots els lluitadors marxistes afusellats van ser brutalment torturats durant la seva detenció policial, setmanes abans de les execucions del 27 de setembre de 1975. Els responsables policials d'aquella operació van ser personatges ben reconeguts de la Dictadura. En els consell de guerra sumaríssims per ‘bandidatge i terrorisme’ els tribunals militars no van respectar ni la pròpia legalitat franquista en uns processos, com de costum, excepcionals i sense garanties judicials.

A Catalunya les mobilitzacions de resposta van ser molt importants. També a nivell internacional, en què es denunciava el règim feixista-borbònic i els cinc assassinats signats pel dictador Franco.

Juan Paredes Manot, Txiki, va ser afusellat al cementeri de Collserola per voluntaris membres de la Guàrdia Civil, davant la presència del germà –Mikel-- i dels advocats Marc Palmés i Magda Oranich.

Afusellar per liquidar els sectors a l’esquerra del PCE/PSUC  

Aquesta execució franquista juntament amb les altres del mateix dia de quatre militants --José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo-- del FRAP, a Madrid, i Angel Otaegi Etxeberria, que pertanyia a ETA, a Burgos, formaven part de l'estratègia del general Franco per a escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura mentre les direccions del PCE/PSUC i dels partits socialdemòcrates, com ara el PSOE (renovat) estaven negociant amb les oligarquies i el mateix franquisme una transició pactada vers una monarquia parlamentària burgesa.

27 de setembre: Gudari Eguna 

Arran de la seva execució i la d'Angel Otaegui organitzacions de l'esquerra abertzale van començar a reivindicar el 27 de setembre com a Gudari Eguna.

Les beines de les bales amb què van afusellar Jon Paredes Manot, Txiki, el 27 de setembre de 1975, van ser entregades fa tres anys a la seva família. L'advocada de l'aleshores equip defensor en el judici sumaríssim contra el militant d'ETA, Magda Oranich, va explicar que les havia conservat després de presenciar l'execució a Cerdanyola del Vallès i que, trenta-set anys després, en va lliurar sis a la família, entre aquestes la del tret de gràcia.

Els botxins de Txiki van necessitar un tret de gràcia, perquè cap dels dotze trets contra el reu --que va cridar "Gora Euskadi askatuta!" i va cantar l'Eusko Gudariak durant els moments previs al seu afusellament-- no van aconseguir abatre'l mortalment.

Txiki també va deixar un testament escrit en què reafirmava les seves conviccions polítiques i socials enfront la bogeria criminal del feixisme.

CUP Barcelona reclama que el 12 d'octubre no sigui festiu 

Les regidores i els regidors de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona reclamaran en el ple municipal d'aquest proper divendres que el 12 d'octubre sigui un dia feiner i que la Generalitat de Catalunya prohibeixi actes i manifestacions feixistes a la capital catalana. La formació presentarà una proposició que recull aquesta i d'altres propostes com la retirada de totes les banderes espanyoles que hi ha als edificis institucionals. "La proposició pren força de cara al 12 d'octubre", asseguren fonts de la CUP.

Tot i així, els cupaires també reclamen en aquest text la retirada de l'escultura de Cristòfor Colom que hi ha al final de la Rambla de Barcelona, just davant del port marítim. Consideren que cal substituir aquest monument que "representa un acte intolerable d'enaltiment del colonialisme i l'imperialisme" per un "símbol representatiu de la resistència indígena".

D'altra banda, la CUP també exigeix la retirada de l'estàtua d'Antonio López, una iniciativa que també veu amb bons ulls l'executiu d'Ada Colau. Asseguren que cal posar un monument que "dignifiqui" i "homenatgi" a totes les víctimes.

La CUP portarà aquest dimarts, dia 27, aquesta proposició a la Junta de Portaveu dels grups polítics de l'Ajuntament. A partir d'aquí, es veurà quins altres partits es volen sumar a aquest text.