Ressò mediàtic internacional de l’estampida humana de Platja d’Aro

Una ambulància assistint a un dels ferits 

Una por irracional generà una psicosi col·lectiva de terror a causa dels fets de París i Niça. 
Així l’Estat Islàmic aconsegueix que s’aparqui el raonament personal per actuar «fent el que feia el del costat». 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/08/2016 
Castell i Platja d’Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà).- 

El Llevant, buit, després dels fets 

 

Llegim en la premsa convencional gironina que el contagi d'una emoció dominant, la por --al nostre entendre, por a l’Estat Islàmic--, que va anar passant d'una persona a una altra, va ser un dels factors que van provocar la fugida en massa de les persones que dimecres passat, a la nit, a Platja d’Aro (Castell, Vall d’Aro, Baix Empordà) van creure possible un atac de l’Estat Islàmic quan, en realitat, es tractava d'una Flash mob protagonitzat per un grup de turistes alemanys, un joc considerat ‘innocent’ de minyones i minyons animat per monitores d’una empresa turística alemanya.
En aquell moment, la massa turística present a l’avinguda Cavall Bernat de Platja d'Aro, als bars, restaurants o botigues, va deixar per uns minuts de comportar-se com a individus per «transcendir» i formar part d'un col·lectiu. D'una manera «irracional i emocional», es van endur pel pànic, explica Gemma Crous, professora de psicologia de grups i organitzacions a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Girona. «Fas el que fa el del teu costat, deixes una mica de ser tu per passar a ser un col·lectiu», valora sobre un comportament que va ser «espontani i gens estructurat». «Ningú va dir, anem cap aquí. Espontàniament un grup va interpretar que aquella era una situació d'un acte de terrorisme i van decidir fugir cap a una banda i la resta els van seguir», tot i que «ningú havia dit que allà hi havia més seguretat o què passava». De fet, segons la psicòloga, es va crear «una pauta col·lectiva, unes normes noves» que van emergir i que ningú havia «pactat explícitament». «Tots comencem a córrer, perquè està passant alguna cosa». Ara bé, en una societat on cada dia rebem informació d'atacs terroristes, fets com els de Niça (Alps Marítims, Occitània) queden gravats en la memòria de l'individu. «Tres anys enrere no hi hauria hagut la mateixa reacció», prossegueix la professora. «Tenim al cap que en qualsevol moment pot passar i, en el cas de Platja d'Aro, o la gent va córrer perquè creia que hi havia un atac o perquè, tot i no saber què passava, raonava:?Si el del costat està corrent és que està passant alguna cosa», afegeix.
«En una altra de les reaccions, les persones s'amagaven sota les taules o a les botigues, imitant comportaments que altres persones ja han fet abans i que s'han vist per televisió en successos ocorreguts en altres parts del món. «Es van donar unes pautes col·lectives», insisteix Crous, i «tothom va decidir fer el mateix que els altres, passant per alt les estructures institucionals establertes». Fins i tot, les «culturals»: va actuar igual una persona del país que una francesa, una belga... «Tot passa per alt i hi ha un domini de les noves normes que acaben de sortir».
A banda, no només es va donar un comportament col·lectiu dels que hi eren físicament, segons la professora, sinó també de massa, a través de l'«alerta social» que es va generar a les xarxes socials. «Va transcendir més enllà», fins i tot entre la gent que era a Platja d'Aro però no al lloc dels fets.
Els rumors que es van generar en aquell moment, sobre gent que hauria sentit els trets, per exemple van ajudar que el pànic fos «racionalitzat o més reforçat». «Veies que l'altre tenia pànic, et deien que havien sentit trets o que algú els havia dit, encara que estigués a l'altre carrer», tot i que aquests rumors van afectar més a propagar el pànic a les xarxes socials i no tant als que eren allà, ja que allà l'emoció dominant era la por, afegeix. Un cop la informació «va ser contrastada», les persones van passar a «racionalitzar-ho» i a tornar, a poc a poc, a ser individus, encara amb la por al cos i alguns amb lesions.

Ressò internacional de l’estampida humana de Platja d’Aro 
L'onada de pànic a Platja d'Aro viscuda la nit de dimarts va tenir ahir un ampli ressò internacional i, en especial, a la premsa alemanya. D'aquest país són les monitores que estaven a càrrec de la Flashmob en el moment en què la gent va confondre el que era una simulació de persecució entre paparazzis i un famós amb un possible atemptat terrorista.
«Una Flashmob desencadena el pànic a la Costa Brava», es podia llegir en el titular de la notícia en l'edició digital del diari Bild. El mitjà cita com a fonts diversos diaris espanyols i explica que el grup havia anunciat la broma per les xarxes socials i que es va confondre amb una acció terrorista.
Per la seva part, el diari Der Tagesspiegl, encapçala la notícia informant que una Flashmob al passeig desencadena el pànic. En aquest cas, el mitjà parla d'una «broma macabra» que va generar un «pànic massiu».
El Frankfurter Allgemeine, a través del seu corresponsal a Madrid, destaca en el titular que uns turistes alemanys causen el «pànic i el terror» amb una Flashmob. En un extens article, relata la «broma» que els seus compatriotes feien en un moment en què el passeig, bars i restaurants estaven plens a vessar. Amb la por ja estesa perquè molts «van pensar immediatament en el recent atac a Niça», explica els intents de la gent per buscar refugi, el «col·lapse» a les línies d'emergència i les reaccions, entre d'altres, del president Carles Puigdemont. A més, diu que a les turistes se'ls acusa d'un delicte d'ordre públic.
El diari de Perpinyà L’Indépendant també es va ressò dels fets de Platja d’Aro, especialment davant la possibilitat que alguna cosa semblant pugui passar a les terrasses dels establiments de les poblacions del litoral del Rosselló, on ja s’han suspès es focs d’artifici de diverses festes majors.