Nord-est Llibertari: Protesta sindicalista davant el Consell d’Estat francès

dissabte, 27 d’agost del 2016

Protesta sindicalista davant el Consell d’Estat francès

Union Syndicale Solidaires, Union Syndicale Anti Précarité, el sindicat dels Hôtels de Prestige et Economiques de la CGT, CNT-Solidarité Ouvrière i Sindicat dels Treballadors Corsos han aplegat les seves forces per intentar fer respectar la llibertat de les treballadores i dels treballadors en el marc de la defensa de la llibertat sindical

Protesta sindicalista per la manca de llibertat sindical en els Consells de Prud'Hommes

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/08/2016
Perpinyà (Rosselló).-

Cinc organitzacions sindicals protesten davant el Consell d’Estat francès enfront l’atemptat contra la llibertat de les treballadores i dels treballadors d’escollir el seu defensor sindical en el Consell de Prud’hommes.
La Union Syndicale Solidaires, la Union Syndicale Anti Précarité, el sindicat dels Hôtels de Prestige et Economiques de la CGT i la CNT-Solidarité Ouvrière, a les quals s’hi ha afegit el Sindicat dels Treballadors Corsos (STC), han aplegat les seves forces per intentar fer respectar la llibertat de les treballadores i dels treballadors en el marc de la defensa de la llibertat sindical.
Aquestes organitzacions sindicals protesten també contra els decrets del 20 de maig i del 18 de juliol de 2016 relatius a la juricatura sindicale, a les condicions de designació dels defensors sindicals.
Més informació:
[http://www.cnt-so66.org/spip.php?article348]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...