 |
| Desplegament policial després de la flash mob |
A la Costa Brava l’Estat Islàmic es transforma en un imaginari col·lectiu del terror.
Tot apunta que la cultura imposada per l’Estat que els cossos policials eren garantia de seguretat personal es transforma en psicosi europea del terror de fugir de l’Estat Islàmic.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/08/2016
Castell i Platja d’Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà).-
 |
| El Sem aten una dona que va resultar ferida durant l'estampida. |
Com a resultat de l’estampida hi ha almenys quinze persones ferides, a causa de la psicosi que fa fugir la gent i buscar parapets arreu. Per desgràcia, a la Costa Brava l’Estat Islàmic es transforma en un imaginari col·lectiu del terror. Tot apunta que la cultura imposada per l’Estat que els cossos policials eren garantia de seguretat personal es transforma en psicosi europea del terror de fugir de l’Estat Islàmic, una situació que qüestiona el mateix principi hegemònic d’autoritat institucional i demostra que l’aparell d’Estat solament existeix per reprimir la dissidència política que qüestioni l’existència del sistema capitalista però no està creat per defensar la vida de les persones davant atacs externs com ara del denominat Califat.
El rodatge d'una 'flash mob' per part d'un grup de turistes al centre de Platja d’Aro va desencadenat una situació de pànic ahir dimarts pels volts de les deu del vespre quan els responsables de la ‘flash mob’ van aparèixer en mig de corredisses provocant moments de confusió entre el turisme.
Psicosi contagiosa
Molts turistes pensaven de que es tractava d'un atac de l’Estat Islàmic, amb armes i trets que no es van arribat a produir en cap moment, segons va informar la Policia Local. Tot i això, en un primer moment les persones que hi havia en aquell moment al centre de Platja d'Aro es van pensar en un estat de pànic que era una situació real i es van produir corredisses i gent que fins i tot es va refugiar a botigues i establiments, tancant-se als lavabos i magatzems interiors dels establiment turístics.
Els Mossos d’Esquadra, armats amb metralletes, es va situar en punts estratègics
 |
Uns policies controlen un noi estès a terra.
|
Plors, desmais, atacs d’ansietat, persones ferides després d’haver caigut entre la multitud que fugia en qualsevol direcció, pares carregant els fills, bosses, telèfons mòbils i tota mena d’objectes personals oblidats a restaurants i bars. Aquest va ser el resultat del pànic i de la psicosi generada aquest ahir dimarts al vespre per l’aplec llampec protagonitzat per uns turistes alemanys a Platja d’Aro. Els Mossos d’Esquadra, armats amb metralletes, es va situar en punts estratègics dels carrers.
Poc abans de les deu de la nit, com qualsevol dia d’agost, els carrers eren plens de turistes que esperaven passar una nit de festa en aquesta localitat costanera i turística per excel·lència de la Costa Brava. Segons els testimonis, tot va canviar en qüestió de segons. La Laura i en Manolo, cambrers del restaurant Llevant, van veure com centenars de persones corrien des del passeig de la platja cap al carrer principal. En aquell moment, al restaurant hi havia més de 400 comensals, entre l’interior i la terrassa. En qüestió de segons, la mímica imitant trets i els crits de “bomb, bomb” i “atemptat” van crear un estat de “psicosi”, asseguren.
Els clients, un rere l’altre, es van aixecar tirant les taules i el que hi havia a sobre, plats, copes, tot va acabar fet miques a terra. Alguns clients van fugir per diferents carrers, però la majoria van córrer a refugiar-se a dins, alguns es van tancar al lavabo, d’altres a la cuina, al jardí interior… Per seguretat l’encarregat va fer tancar les portes sense saber què passava. Més de mitja hora més tard, la gent, en adonar-se de la important presència de Policia Local i Mossos d’Esquadra, va sortir.
Precisament van ser els Mossos els que van socórrer una jove que va caure després de perdre el sentit a la porta de la gelateria Dino. Van aconseguir reanimar-la. Després hi va anar una de les ambulàncies que eren als carrers de Platja d’Aro. Els cambrers del Dino també van veure riuades de gent pujant de la platja entre crits i plors.
Uns carrers més endavant, a El Tamarindo, el seu propietari, l’Armand, explicava com havia deixat entrar la gent a refugiar-se al seu local. Dones i nens plorant enmig d’un gran estat de nerviosisme. Va oferir ampolles d’aigua “a tothom que vaig veure que en necessitava”, explica. Al cap de més de mitja hora, quan es va saber que no eren armes reals i que tot podia haver estat un malentès, les persones també van començar a abandonar el local.
A la pizzeria Sant Lluís es van viure les mateixes escenes. Els clients que llavors hi havia sopant van sortir espantats per les portes i finestres. A l’interior, com en altres locals, hi van deixar bosses, mòbils i altres objectes de persones que en sentir els crits i plors dels centenars de persones que corrien pel carrer van fugir. Diverses persones fins i tot van perdre les sabates, que es van quedar als carrers.
En Raúl, el vigilant d’un bar de la zona, ho explicava així: “He vist un pare desesperat que carregava amb els seus tres fills i sortia corrent; una dona en cadira de rodes que anava tan ràpid com mai havia vist, i una senyora que ha agafat el seu fill del cotxet i ha sortit a tota velocitat”. En Raúl ha afegit: “Una altra va caure, es va fer un tall que sagnava, però va seguir corrent”, uns fets que no oblidarà, assegura. Diversos locals van tancar després de l’incident. Van quedar poques persones aquest dimarts a la nit a Platja d’Aro.
Els restauradors de la localitat, alguns dels quals van patir quantioses pèrdues, es plantegen presentar una denúncia per intentar cobrar pels danys econòmics. En general tots demanen que els autors rebin un càstig exemplar. Un dels cambrers que va viure aquesta situació kafkiana assegura que “el millor de tot ha estat el final, pel que podria haver estat”.
La centraleta de la Policia Local va quedar col·lapsada i les xarxes socials han escampat el fals rumor ràpidament. El número 112 de la Generalitat també va rebre nombroses trucades.
Els Mossos d’Esquadra van arrestar les monitores alemanyes de l’empresa turística que cada estiu organitza a Platja d’Aro aquest 'flash mob'.
L’alcalde del municipi, Joan Giraut, ha explicat que un cop s’aclareixin els fets decidiran si emprenen alguna mesura legal. “Encara que hagi estat una bretolada, ha generat una situació de perill”, ha afegit l’alcalde. Tot plegat una contradicció en un nucli urbà de Castell d’Aro que fons l’arribada del turisme de masses solament era una platja de sorra on els estius acampaven algunes famílies pescadores de l’Escala que anaven a aquell indret de la Costa Brava per pescar i vendre el peix. Limitar les activitats turístiques lúdiques de platja i sol significa apostar per un turisme sostenible de caire cultural cosa que no té previst de cap manera cap ajuntament de la Costa Brava. Es canvia el model turístic o es manté la psicosi del terror en el turisme de masses, ja que difícilment es podrà trobar un terme mig en el cas d’augmentar a Europa les massacres reivindicades per l’Estat Islàmic i produïdes especialment en indrets d’aglomeració de masses, com en el cas de Niça (Alps Marítims, Occitània).
El lloc escollit per la ‘flash mob’ havia estat l’avinguda del Cavall Bernat, al centre de Platja d’Aro on a la sorra hi ha la roca del Carai Bernat o Trempat, un dels punts cèntrics on està ple de terrasses i botigues. A les deu de la nit, la zona estava a vessar de gent i ha provocat una situació de pànic. La gent que hi havia pels voltants va pensat que era una situació real i automàticament hi va haver una desbandada de persones que corrien a buscar refugi preses pel pànic alhora que alertaven a qui trobaven que fessin el mateix, ja sigui a amagant-se sota les taules de les terrasses o a l’interior dels establiments provocant un gran caos. Fins i tot el trànsit va quedar afectat, amb vehicles que canviaven de sentit de forma brusca.
La centraleta de la Policia Local ha quedat col·lapsada i algunes persones s’hi van desplaçar per refugiar-se a les dependències.
Desmentits policials
El regidor de Protecció Civil de Platja d’Aro, Josep Solé, també s’ha referit als fets amb contundència: “Un bromista ha fet passar una mala estona a la gent que voltava pel centre de Platja d’Aro. Amb la seguretat no s’hi juga. Hi haurà conseqüències”. I al cap d’una estona, feia una nova piulada on demanava no difondre rumors falsos i afegia “Estan detinguts i ho pagaran”.
L’alcalde de Castell i Platja d’Aro, Joan Giraut, ha fet una crida a la calma i ha dit que resten a l’espera dels resultats de la investigació per decidir si emprenen accions legals contra els autors de la 'flash mob'. “Encara que hagi estat una bretolada, ha generat una situació de perill”, ha subratllat l’alcalde.
Com a conseqüència dels fets, es van haver d’atendre vuit persones al CAP de Platja d’Aro dues per un atac d’ansietat i sis més per contusions- i tres més a l’Hospital de Palamós (Baix Empordà). Un dels casos, a més, va ser per taquicàrdia.
La ‘flash-mob’ consistia en què un grup de turistes alemanys simulaven la identificació d’un personatge famós caminant pel carrer i tot un grup de persones el perseguien per fer-li fotografies i l’intentaven aturar. Va ser aleshores quan els turistes van confondre aquesta persecució amb un possible atac amb arma de foc.
L’alcalde de Platja d’Aro, Joan Giraut, ha explicat aquest dimecres al matí a RAC1 que esperaran que les monitores passin a disposició del jutge per decidir si els demanen algun tipus de responsabilitat des de l’Ajuntament. Giraut ha comentat que en els primers moments es va generar “un estat d’alarma molt gran” ja que a les deu de la nit el passeig i els carrers del municipi presentaven una gran afluència de vianants, sumat a la situació d’alerta com a conseqüència dels darrers atemptats jihadistes com el de Niça. A més, ha recordat que en els primers moments el ‘boca-orella’ va fer que en un primer moment es parlés d’un tiroteig i de ferits, fet que va fer entrar molts ciutadans en botigues per protegir-se. L’alcalde ha assenyalat com des del primer moment va pensa que havia passat “alguna cosa greu” però que amb el pas dels minuts es tractava d’una falsa alarma i que van constatar les detingudes no van fer servir armes reals ni simulades.
L’Ajuntament de Castell i Platja d’Aro
L’equip de govern de l’Ajuntament de Platja d’Aro afirma que està decidit a arribar fins a l’origen per evitar que la situació de pànic col·lectiu que es va viure ahir a la nit al centre no es torni a repetir. Una ‘flash mob’ amb turistes alemanys que simulaven que perseguien uns paparazzis amb pals de ‘selfie’ mentre ho gravaven va generar una situació d’alarma perquè la gent va creure que era un atac terrorista amb armes. L’alcalde del municipi, Joan Giraut, ha explicat que es reuniran amb el sector turístic --hotels, càmpings, operadors i agències-- per informar-los que per poder oferir activitats al carrer com ara ‘flash mob’ cal tenir el permís de l’Ajuntament, una autorització que no tenien els responsables de l’activitat d’ahir. “I si no els donem el permís, hauran de buscar altres destinacions per fer-ho”, ha afegit Giraut que ha demanat perdó a tots els afectats per la situació viscuda. El consistori decidirà si es presenta com a acusació particular un cop el jutge hagi valorat els fets.
“Afortunadament no hi ha hagut morts però la situació podria haver acabat amb tragèdia, ens preocupa i intentarem que no torni a succeir”. Aquestes eren les paraules de l’alcalde de Platja d’Aro, Joan Giraut, poques hores després del pànic que es va viure ahir a la nit. Giraut ha explicat que el que havia de ser una activitat “lúdica i innocent” va acabar convertint-se en una situació “surrealista i perversa” en un moment de màxima afluència de gent pròpia del mes d’agost a aquesta localitat turística.
Els recents atacs sagnants de l’Estat Islàmic a punts com Niça o Brussel·les van contribuir a generar aquesta situació de pànic col·lectiu, segons l’alcalde, fins al punt que alguns testimonis van sentir trets i en un primer moment es va parlar d’”armes simulades”. Una informació que la policia va desmentir al cap d’una estona per frenar la situació de pànic, alimentada també a través de les xarxes socials.
Informaran al sector que calen permisos
Per poder fer aquest tipus d’activitats a l’espai públic calen uns permisos però l’operador alemany que els va vendre el ‘pack’ on s’incloïa el ‘flash mob’ no ho havia sol·licitat de manera que l’Ajuntament i els cossos de seguretat afirmen que no n’estaven al cas. Properament, l’Ajuntament es reunirà amb el sector turístic --càmpings, hotels, agències i operadors-- perquè sàpiguen que cal aquesta autorització. “Volem pensar que no ho van fer per desconeixement”, ha afegit Giraut, que ha donat a entendre que aquest tipus d’activitats no es permetran per evitar que torni a succeir una cosa similar. L’alcalde també ha demanat perdó a tots els afectats per la situació viscuda.
Una quinzena de ferits i 178 trucades a emergències
El telèfon d’emergències del 112 va rebre 178 trucades per l’incident viscut ahir al municipi, i molts dels ciutadans parlaven de tiroteig. La gran riuada de gent que fugia presa pel pànic va comportar que s’haguessin d’atendre vuit persones al CAP de Platja d’Aro per un atac d’ansietat i sis més per contusions. Tres persones més van ser ateses a l’Hospital de Palamós també per contusions lleus.
El cap de la Policia Local de Castell i Platja d’Aro, David Puertas, ha detallat que calculen que hi havia entre 50 i 100 persones, menors d’edat, seguint el ‘flash mob’. Totes eren alemanyes i s’allotjaven al càmping Vall d’Or de Platja d’Aro. També ha subratllat que dues de les monitores, en veure el que havia acabat passant, es van presentar a la comissaria dels Mossos demanant disculpes i admetent que havien estat els autors. I que posteriorment es van detenir tres monitors més.
Els comerços i establiments del centre on ahir es va viure el succés intentaven tornar a la normalitat apujant de nou les persianes per rebre un dia més els visitants. Les converses, però, eren totes sobre el que va passar ahir. Els que ho van viure explicaven que tot va passar molt ràpid i que van creure que es tractava d’un atac de l’Estat Islàmic. “Va ser espantós, la gent corrent per tots costats, altres amagant-se sota les taules o dins dels establiments; les cares eren de terror”, recorda en Sergi, un cambrer d’una pizzeria que ho va viure en primera persona. “Encara em tremolen les cames quan hi penso, va ser molt real”. Explica que en aquell moment hi havia 600 comensals a la terrassa i a dins al local i una setantena més fent cua. Amb qüestió de segons plats i gots van quedar “trinxats” i la gent va arrencar a buscar refugi. Ell es va amagar darrere una columna esperant a veure què passava i explica com el comportament dels turistes d’aquí va ser molt més caòtic que els estrangers. “Els espanyols van deixar-ho tot, mòbils, bosses i fins i tot les xancletes però els estrangers es van quedar quiets i van mantenir més la calma, malgrat el pànic que van viure”. L’establiment està mirant ara si l’asseguradora els cobrirà els desperfectes. Es dóna la circumstància que gent monolingüe castellana va arribar a confondre la llengua alemanya de les monitores del el ‘flash mob’ amb l’àrab, com si es tractés de la maledicció bíblica de la Torre de Babel.
Al costat de la pizzeria hi ha una gelateria. Una de les dependentes, l’Anna, ha relatat que de cop i volta van començar a entrar persones al local per refugiar-se i que van decidir abaixar la persiana. “Vaig pensar que es tractava d’un atac terrorista, d’un boig que havia començat a fer tiros”, recorda encara amb la por al cos.
I pocs metres més enllà, hi ha la joieria que regenta en Rafel. Aquest testimoni ha explicat que va ser una situació d’emergència molt real per una causa desconeguda, tot i que tot apuntava a un atac terrorista. De fet, admet que quan es van atrinxerar amb desenes de persones a dins de la botiga --també van entrar als magatzems-- la sensació que tenia era que en qualsevol moment entraria algú i els dispararia. “I això era impensable fa uns mesos però crec que si tornés a succeir un fet similar tornaria a passar el mateix; el pànic es contagia molt ràpid”, afegeix. Ara els que regeixen establiments i locals només afirmen pensen en passar pàgina i poder oferir al visitant una estada tranquil·la i agradable pròpia d’un mes d’agost.
L’Associació d’Hoteleria, Restauració i Oci de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró
La Fecasarm i la seva associació membre, l’Associació d’Hoteleria, Restauració i Oci de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, han anunciat aquest dimecres que es presentaran com a acusació particular contra els presumptes autors de la ‘flash-mob’ que aquest dimarts a la nit van originar escenes de pànic pels carrers del municipi quan els ciutadans van confondre aquesta acció amb un possible atac amb armes de foc. Com a conseqüència dels fets, es van detenir cinc monitors d’un grup que es va moure’s conjuntament per la localitat amb pals de ‘selfie’ simulant que perseguien un personatge famós. El president de l’Associació d’Hosteleria, Restauració i Oci de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, Jordi Díaz, fets com aquests “no poden deixar de ser castigats atès els greus danys i perjudicis que s’han causat a la imatge turística de la localitat”. Per la seva banda, el secretari general de la Fecasarm, Joaquim Boadas, ha manifestat que aldarulls com els d’aquest dimarts “tiren per terra tota la feina que fem en matèria de civisme i convivència”. “Esperem que als autors dels fets se'ls imposi la pena més greu prevista al Codi Penal, ja sigui com a represàlia per a ells o com per a mesura dissuasòria per a d'altres persones que puguin pensar que destruir la imatge turística d'un municipi surt gratis", ha afegit.
Així mateix, Fecasarm es planteja demanar fins a sis anys de presó si es demostra que hi va haver violència en una acció que van dur a terme, a més, en una zona molt concorreguda i “amb la clara voluntat d’atemptar contra la pau pública”, segons sosté l’associació. La Fecasarm ha recordat com en la causa oberta pels aldarulls de l’agost del 2011 a Lloret de Mar (la Selva marítima) entre turistes i Mossos d’Esquadra, actualment al Jutjat d’Instrucció número 3 de Blanes, es demana fins a 106 anys de presó per als presumptes autors dels fets, que l’associació considera que “va atemptar greument contra la imatge del sector turístic del municipi i es va perjudicar als sectors hoteler, comerç, restauració i oci nocturn”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada