Nacionalisme i socialisme a Irlanda (1916)

“Sense socialisme, sense una reorganització de la societat sobre la base d'una forma més àmplia i més desenvolupada d'aquella propietat comuna en què es fonamenten l'estructura social de l'antiga Erin, el nacionalisme és solament covardia nacional” 





[Girona 30/08/2016] LLUÍS BOSCH MARTÍ (*) 

Reflexions socials per un nou 11 de setembre de 2016: 
Les edicions La Magrana de Barcelona, en la polèmica col·lecció anomenada d'Alliberament, que codirigeixen els coneguts intel·lectuals i polítics independentistes dels Països catalans Rafel Castellanos i Imma Tubella, en el número 7 d'aquesta sèrie han publicat ‘Nacionalisme i Socialisme’, de l'irlandès James Connolly (**), aferrissat lluitador revolucionari-socialista per la independència nacional, gran combatent agitador i patriota en la guerra clandestina portada a terme amb els escamots d'una de les branques més revolucionàries de Fenia (Fraternitat Revolucionària Irlandesa). Acabaria davant de l'escamot d'afusellament dels anglesos, motivat per ser fet presoner en una de les primeres insurreccions dels independentistes irlandesos contra la corona anglesa, l'any 1916. James Connolly, no és un, podríem dir-ne, teòric ni intel·lectual de la Revolució, sinó un home d'acció a qui la Praxis li féu reflexionar sobre els problemes reals de l'alliberament i la independència nacional del seu país. Aquest profèticament escriví que l'Irish Republican Socialist Party no permetrà autèntica ni veritable independència dins l'estret marc d'una República burgesa-parlamentària liberal si no s'assolia a la vegada una República socialista i democràtica. Per això, Connolly, el 1847 fundà l'Irish Republican Socialist Party, i el dotà d'un programa que ès una temptativa de síntesi entre lluita d'alliberament nacional d'Irlanda i lluita de classes. Per a Connolly -i per a nosaltres- el moviment obrer i el moviment de classes, l'alliberament nacional, van indissolublement lligats.
Hem de demostrar al poble d'Irlanda que el nostre nacionalisme no és una mera idealització morbosa del passat, sinó que és també capaç de formular una resposta clara i rotunda dels problemes del present i una doctrina política i econòmica capaç d'ajustar-se a les necessitats del futur.
Per això quan parlem d'alliberar Irlanda, us referiu als elements químics que copsen el sòl d'Irlanda? O és en els irlandesos en qui pensem? En aquest cas, de què us proposeu alliberar-los? De la dominació d'Anglaterra. Si malgrat alçar la bandera verda al castell de Dublín, no empreneu de seguida l'organització de la República Socialista, els vostres esforços haurien estat inútils. Car Anglaterra i el capitalisme internacional encara continuaran dominant, mitjançant els seus capitalistes, terratinents, financers.
Per això, sense socialisme, sense una reorganització de la societat sobre la base d'una forma més àmplia i més desenvolupada d'aquella propietat comuna en què es fonamenten l'estructura social de l'antiga Erin, el nacionalisme és solament covardia nacional.
I quan no podràs trobar feina enlloc i retirant-se de la batalla de la vida enmig de la desesperació, entraràs a l'asil, la banda de regiment més proper de l'exèrcit irlandès et donarà escorta fins al portal de l'asil, al sol de St. Patrick's Day.
Oh! Que en serà, de bonic, viure aleshores.
Amb la bandera verda onejant damunt i un exèrcit sempre creixent de treballadors sense feina anant d'ací d'allà sota la bandera verda i freturosos de posar-se alguna cosa a la boca, igual que ara. Visca la llibertat!
A Irlanda, actualment hi operen diverses forces que cerquen de preservar els cors dels irlandesos. Aquestes forces, ja siguin moviments però en llengua irlandesa, societats literàries o comitès commemoratius, estan fent sens dubte una tasca d'efectes duradors en benefici d'aquest país, ajudant a salvar de l'extinció la preciosa història racial i nacional, l'idioma i les característiques del nostre poble. Amb tot, hi ha el perill que si ja tenien d'una manera massa estricta llurs mètodes de propaganda.
Aquesta és la primera premissa del llibret de Connolly. Dir això pel 1900 ja era ser veritablement marxista i revolucionari. Autor que, evidentment, havia llegit i fent intertratat, no en va el seu partit. Formava part de l'internacional-socialista, fundada per Marx i Engels. Avui aquesta internacionalització del capital multinacional, ja és a nivell planetari, com diria Samin Amir a Monthly Review, una de les millors revistes de crítica d'economia marxista sobre la nova fase monopolística mundial i de reorganització neo-capitalista de l'economia occidental, llegiu els EUA, Japó, Alemanya, Europa del Mercat Comú i altres països dependents o colonitzats.
I ara ens toca la part més polèmica i actual del llibre Nacionalisme i Socialisme de James Connolly, en la qual tracta el nu, espina de la problemàtica d'Alliberament d'Irlanda. Considerem tan presents i vàlids els plantejaments de Connolly sobre la qüestió nacional, que només ens limitarem a transcriure els seus textos. Això sí, doneu-hi la volta i quan llegiu Irlanda, penseu en Catalunya.
«La terra ens va engendrar i criar». I el terratinent que ens fa pagar per permetre'ns de viure. Visca la llibertat. Alliberem Irlanda, diu el patriota que no pot sofrir el socialisme, unim-nos tot si aterrem el brutal saxó. Unim-nos tots, diu ell, siguem de la classe i el credo que siguem i una vegada que haurem aterrat el saxó alliberat Irlanda, què farem?, diu el treballador urbà. Oh, llavors ha pots tornar-te'n al teu suburbi, igual que abans. Visca la llibertat. Quan Irlanda serà lliure, diu el patriota que no pot sofrir el socialisme, protegirem totes les classes socials, i si no pots pagar l'arrendament, seràs desnonat, igual que ara. Però l'escamot executor, comandat pel xèrif portarà uniformes verds. L'arpa sense la corona, i l'ordre que et deixa al mig del carrer anirà segellada amb les armes de la república d'Irlanda...

Notes del Nord-est llibertari: 

(*) Lluís Bosch Martí és artista, docent, articulista i il·lustrador. Membre fundador del grup Praxis 75 (juntament a Bep Marquès Sureda) i activista social i cultural gironí amb una llarga trajectòria -que va des de la clandestinitat del franquisme al sorgiment de noves forces polítiques del segle XXI com Lluita Internacionalista, CUP o Des de baix. També destaca la seva vinculació amb la docència artística en les escoles gironines i la seva col·laboració a ‘Diari de Girona’. El 12 de febrer de 2012 el Museu d´Història de la ciutat de Girona acollí l’exposició «Praxis 75, una guerrilla comunicativa». Una retrospectiva sobre les diferents obres subversives o reivindicatives que van desenvolupar el grup amb la idea que l’art «havia de ser col·lectiu, crític i popular».

(**) James Connolly (irlandès Séamus Ó Conghaile) fou un líder obrer independentista irlandès i socialista revolucionari executat per les autoritats imperialistes britàniques el 12 de maig de 1916 en la presó de Kilmainham. Havia nascut a Edimburg (Escòcia) el 5 de juny de 1868, en el núm. 107 de Cowgate, fill de pares emigrants irlandesos. El seu pare, John y Mary Connolly, havia emigrat a Edimburg des del comtat de Monaghan en la dècada de 1850 i treballava de carreter, recollint fems de cavall de nit als carrers de la ciutat, i la seva mare era una empleada domèstica que patia bronquitis crònica i morí jove a causa d’aquesta malaltia.
James Connolly deixà l'escola per a treballar als onze anys, i posteriorment es va convertir en un dels líders polítics de les esquerres del seu moment. És possible que entrés a l'Exèrcit britànic als catorze anys, sent destinat a Dublín, on suposadament va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa. El 1892 ja era una figura important de la Federació Socialista Escocesa, i n'esdevingué secretari el 1895. El 1896 va deixar l'Exèrcit i va formar el Partit Republicà Socialista Irlandès. Mentre es trobava en territori britànic, va ser un dels fundadors del Partit Laborista Socialista, que es va separar de la Federació Socialdemòcrata en 1903. Era la mà dreta de James Larkin en el sindicat de treballadors i transportistes.
En algun moment d'aquest període va estudiar i posteriorment va promoure la llengua internacional auxiliar esperanto [«James Connolly and Esperanto»].
En 1913 en resposta al lockout d'aquest any, va formar l'Exèrcit Ciutadà Irlandès, un grup de treballadors entrenats i armats que lluitaven per defensar als treballadors i organitzaven vagues. Tan sols va estar format per unes 250 persones. El seu objectiu últim era l'establiment d'una nació irlandesa socialista i independent.
Connolly considerava l'organització de Voluntaris Irlandesos massa burgesa, i poc preocupada per la independència econòmica d'Irlanda. En 1915, tot buscant adoptar una acció decisiva contra les forces britàniques, estava disposat a adoptar accions immediates. Això va alarmar als membres de la Fraternitat Republicana Irlandesa (IRB), que havia realitzat una tasca d'infiltració dintre dels Voluntaris, i planejava una insurrecció en diversos anys. Els líders de la Fraternitat, incloent a Thomas J. Clarke i Patrick Pearse, es van reunir amb Connolly amb vista a arribar a un acord. Encara que s'ha afirmat que va ser segrestat per això, això ha estat negat posteriorment. En qualsevol cas, va desaparèixer durant tres dies sense avisar. En 1916 Connolly ja era comandant de la Brigada de Dublín, i va participar en l'Aixecament de Pasqua contra les forces britàniques. Va ser greument ferit en la batalla, i posteriorment executat per les autoritats imperialistes britàniques entre el 3 i el 12 de maig, lligat a una cadira, ja que no es podia mantenir en peu degut a la ferida que havia rebut al turmell durant l'aixecament.
El seu llegat a Irlanda és de gran rellevància per la seva contribució a la causa independentista. Així mateix, el seu marxisme ha estat analitzat i reivindicat per distints pensadors i organitzacions polítiques. La seva obra escrita està fonamentalment basada en articles, i mostra un pensament en el qual es pretén unir el nacionalisme irlandès, el marxisme i el cristianisme.
Connolly va ser un dels pocs dirigents dels medis socialistes que es van oposar a la Primera Guerra Mundial interimperialsta i a la Unió Sagrada, fet que va provocar l'odi de diversos líders socialistes d'Europa. Pel que sembla, V.I. Lenin va ser un gran admirador de Connolly, encara que mai no es van conèixer en persona. Lenin es va enfrontar en alguna de les seves obres als qui consideraven la rebel·lió a Irlanda com a burgesa, tot assenyalant que no existia una revolució pura, i els comunistes havien de buscar la unitat amb altres forces socials. A Escòcia, les seves teories ha influït en el pensament de socialistes com ara John Maclean, també interessat a combinar idees independetistes i marxistes, i que amb aquesta finalitat va crear el Partit Republicà Obrer Escocès.
Hi ha una estàtua de James Connolly a Dublín. Actualment s'està preparant la pel·lícula Connolly, sobre aquest líder polític, dirigida per Adrian Dunbar i protagonitzada per Peter Mullan.