Com a membre de l'agrupació «Los Amigos de Durruti», lluità a Barcelona en les jornades de maig de 1937 enfront la reacció republicana burgesa i stalinista.
El novembre de 1938 va ser detingut per agents stalinistes i després de ser torturat a la txeca del carrer Provença de Barcelona, fou tancat al castell militar de Montjuïc i, sotmès a judici sumari, condemnat a mort, però aconseguí evadir-se quan s'acostaven les tropes franquistes i pogué arribar al Rosselló, on passà pels camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Barcarès
Joaquín Pérez Navarro:
El 4 d'agost de 1907 neix a la caseria de Los Calpes de la Pobla d'Arenós (Alt Millars, País Valencià) el militant anarquista i anarcosindicalista Joaquín Pérez Navarro. Fou el major de tres fills d'una família humil pagesa, en 1918 emigrà amb la seva mare vídua a Barcelona, on treballà com a peó de paleta abans de fer de cambrer, que esdevindrà la seva professió definitiva.
En 1919 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i començà a participar activament en el moviment anarquista.
Prengué les armes durant les lluites als carrers de Barcelona de juliol de 1936 contra l'aixecament militar oligàrquic franquista i després al front d'Aragó enquadrat en la Columna Durruti. Més tard, treballà a les col·lectivitats de Gelsa i de Pina de Ebro (Ribera Baixa de l'Ebre, Saragossa, Aragó). Amb la militarització de les milícies, rebutjà un càrrec oficial.
Com a membre de l'agrupació «Los Amigos de Durruti», lluità a Barcelona en les jornades de maig de 1937 enfront la reacció republicana burgesa i stalinista.
Després lluità en l'Exèrcit Popular de la República espanyola en la formació que havia estat la Columna de Ferro.
El novembre de 1938 va ser detingut per portar una pistola per agents stalinistes, encara que afiliats a la CNT-AIT, i després de ser torturat a la txeca del carrer Provença de Barcelona, fou tancat al castell militar de Montjuïc i, sotmès a judici sumari, condemnat a mort, pena que fou ratificada en una revisió posterior del seu cas. Aconseguí evadir-se quan les tropes franquistes s'acostaven a Barcelona i pogué arribar al Rosselló.
A partir de febrer de 1939 passà pels camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Barcarès (Rosselló). En 1940 passà a fer feina en la construcció del dic de Brest destinat en les companyies de treball.
Quan el triomf alemany, fugí al Regne Unit de Gran Bretanya. Instal·lat a Londres (Anglaterra) i fent feina al Berkeley Hotel del barri londinenc de Mayfair, milità en el grup anarquista espanyol de la ciutat i entre 1969 i 1974 encapçalà la Comissió de Relacions de la CNT al Regne Unit i col·laborà en l'edició de diversos butlletins anarquistes editats a Londres al final del franquisme. Després va treballar al George & Dragon de South Kensington i, fins a la jubilació, al Wheeler's Restaurant.
Entre 1999 i 2002 col·laborà en Cenit. Fou autor de Relato poético (1995), SIM (Servicio de Investigación Militar) (1998, amb Francisco Piqueras) i Yo luché por la revolución social del pueblo español y por todos los pueblos del mundo. Memorias y documentos de un anarquista exiliado en Gran Bretaña (1999). Donà la seva biblioteca i arxiu a l'anarquista Kate Sharpley Library de Londres.
Joaquín Pérez Navarro, l'últim supervivent de «Los Amigos de Durruti», va morir el 21 d'agost de 2006 a Londres i fou incinerat el 30 agost amortallat amb la bandera roja i negra.
El novembre de 1938 va ser detingut per agents stalinistes i després de ser torturat a la txeca del carrer Provença de Barcelona, fou tancat al castell militar de Montjuïc i, sotmès a judici sumari, condemnat a mort, però aconseguí evadir-se quan s'acostaven les tropes franquistes i pogué arribar al Rosselló, on passà pels camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Barcarès
Joaquín Pérez Navarro:
El 4 d'agost de 1907 neix a la caseria de Los Calpes de la Pobla d'Arenós (Alt Millars, País Valencià) el militant anarquista i anarcosindicalista Joaquín Pérez Navarro. Fou el major de tres fills d'una família humil pagesa, en 1918 emigrà amb la seva mare vídua a Barcelona, on treballà com a peó de paleta abans de fer de cambrer, que esdevindrà la seva professió definitiva.
En 1919 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i començà a participar activament en el moviment anarquista.
Prengué les armes durant les lluites als carrers de Barcelona de juliol de 1936 contra l'aixecament militar oligàrquic franquista i després al front d'Aragó enquadrat en la Columna Durruti. Més tard, treballà a les col·lectivitats de Gelsa i de Pina de Ebro (Ribera Baixa de l'Ebre, Saragossa, Aragó). Amb la militarització de les milícies, rebutjà un càrrec oficial.
![]() |
Barricada el maig de 1937 a Barcelona |
Després lluità en l'Exèrcit Popular de la República espanyola en la formació que havia estat la Columna de Ferro.
El novembre de 1938 va ser detingut per portar una pistola per agents stalinistes, encara que afiliats a la CNT-AIT, i després de ser torturat a la txeca del carrer Provença de Barcelona, fou tancat al castell militar de Montjuïc i, sotmès a judici sumari, condemnat a mort, pena que fou ratificada en una revisió posterior del seu cas. Aconseguí evadir-se quan les tropes franquistes s'acostaven a Barcelona i pogué arribar al Rosselló.

Quan el triomf alemany, fugí al Regne Unit de Gran Bretanya. Instal·lat a Londres (Anglaterra) i fent feina al Berkeley Hotel del barri londinenc de Mayfair, milità en el grup anarquista espanyol de la ciutat i entre 1969 i 1974 encapçalà la Comissió de Relacions de la CNT al Regne Unit i col·laborà en l'edició de diversos butlletins anarquistes editats a Londres al final del franquisme. Després va treballar al George & Dragon de South Kensington i, fins a la jubilació, al Wheeler's Restaurant.
Entre 1999 i 2002 col·laborà en Cenit. Fou autor de Relato poético (1995), SIM (Servicio de Investigación Militar) (1998, amb Francisco Piqueras) i Yo luché por la revolución social del pueblo español y por todos los pueblos del mundo. Memorias y documentos de un anarquista exiliado en Gran Bretaña (1999). Donà la seva biblioteca i arxiu a l'anarquista Kate Sharpley Library de Londres.
Joaquín Pérez Navarro, l'últim supervivent de «Los Amigos de Durruti», va morir el 21 d'agost de 2006 a Londres i fou incinerat el 30 agost amortallat amb la bandera roja i negra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada