Nord-est Llibertari: MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 19 d'agost de 1976 mor a Santa Coloma de Gramenet l'anarcosindicalista Francisco Berga Orcal

divendres, 19 d’agost del 2016

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 19 d'agost de 1976 mor a Santa Coloma de Gramenet l'anarcosindicalista Francisco Berga Orcal

Necrològica del periòdic parisenc Frente Libertario

En 1939, durant la Retirada de febrer fou internat als camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Bram; després s'integrà en les Companyies de Treballadors Estrangers, per a retornar de bell nou a Bram, d'on aconseguí fugir

Francisco Berga Orcal:
El 19 d'agost de 1976 mor a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès Nord) l'anarcosindicalista Francisco Berga Orcal. Havia nascut cap el 1907.
Forner de professió, el 1936 participà en la col·lectivització del ram, especialment en el circuit de distribució del pà, formant part de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Després marxà al front per lluitar contra el feixisme, on fou ferit a la mà esquerra.
En 1939, durant la Retirada de febrer fou internat als camps de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Bram (Aude, Llenguadoc); després s'integrà en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), per a retornar de bell nou a Bram, d'on aconseguí fugir.
Durant l'ocupació nazi va ser requerit pel Servei de Treball Obligatori (STO), però aconseguí escapar gràcies a la complicitat de la Gendarmeria francesa.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, treballà en la construcció a Bordèu (Gironda, Aquitània, Occitània) i en les grans obres construcció de pantans (L'Aigle, Bòrt). Milità en diferents federacions locals de la CNT. Víctima d'un greu accident de treball en les obres del pantà de Bòrt, decidí, després de guarir-se, retornar al Principat de Catalunya amb la seva companya Gabriela Berruezo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...