Aquests perímetres de seguretat no s'han desenvolupat correctament al Baix Ter ni arreu de Catalunya.
La Junta Central d'Usuaris d'Aigües té l'objectiu d'establir-los en els propers anys per protegir-los de contaminacions.
SOS Empordanet denuncia “la passivitat” de la Generalitat enfront “les males pràctiques del sector agrícola i ramader” i reclama que “es tallin en sec” els permisos d’aplicació de purins i els pesticides, abocaments que provoquen la contaminació de l’aigua de boca.
En un escrit, l'alcalde de Forallac, Josep Sala, fa trampes en el solitari.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/08/2016
La Bisbal d’Empordà/Fontanilles/Vulpellac (Baix Empordà).-
Llegim en la premsa convencional que l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais (ERC), va exposar el passat dimarts en el decurs de la xerrada informativa --celebrada al Teatre Universal de la població baix empordanesa-- sobre la contaminació de l'aigua de l'aixeta que una de les mesures que s'hauria de prendre és incrementar el perímetre de protecció vers els pesticides, potents herbicides i nitrats procedents del purins dels pous de Castell d'Empordà, al paratge de Llaners d’aquest municipi, des on provenen les concentracions excessives dels herbicides diuron i terbutilazina en els conreus de blat de moro híbrid (transgènic). El cas, però, és que aquest perímetre de protecció és inexistent en almenys un d'aquests pous, ja que hi ha un camp de blat de moro híbrid a tocar del punt de captació de l’aigua de boca. Aquest exemple, però, no és únic arreu del Baix Ter i, de fet, l'establiment d'aquests límits és un dels projectes que la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter vol executar en els propers quatre anys.
L'hidrogeòleg assessor de la Junta d’Usuaris, Jordi Montaner, present en la sessió informativa de dimarts a la Bisbal d’Empordà, ha explicat que aquests perímetres de seguretat "no s'han desenvolupat correctament al Baix Ter ni arreu de Catalunya".
Trenta-vuit municipis
Aquest és un dels elements en què treballa la Junta d'Usuaris per millorar la gestió de l'aigua (el seu estalvi, l'ús i control d'herbicides i fertilitzants en l'agricultura i la ramaderia, o saber l'aigua que entra als aqüífers i la que en surt, són d'altres elements que vol impulsar).
Una tasca que implica 38 municipis, quatre comunitats de regants i més de 1.000 usuaris particulars que en formen part, a més dels sectors turístic, industrial i mediambiental, tots integrants de la Junta d'Usuaris del Baix Ter perquè l'aigua esdevingui un bé sostenible, cosa que pot comportar canvis en tots els sectors.
La vulnerabilitat de l'aqüífer del Daró --del qual s'abasten la Bisbal i Forallac-- s'ha fet patent amb l'excessiva concentració dels dos herbicides i, una dècada enrere, amb la crisi dels nitrats provoca pels abocaments al camps de conreu dels purins de les granges porcines --cosa que va comportar la posada en marxa del pou i la planta potabilitzadora de Fontanilles--. Montaner explica que l'aqüífer del Daró és dels anomenats superficials, és a dir, es troba entre sis i 20 metres de profunditat, de manera que els agents contaminants hi tenen un accés més fàcil. Alhora, "és molt limitat en recursos" i l'extracció que se'n fa tant per a la població com per a usos agrícoles "és intensiva". Una situació que, sumada a la sequera que hi ha actualment i a la manca de recàrrega anual d'aigua procedent del Daró, explica que s'hagi detectat ara la presència excessiva dels dos herbicides --el Departament de Salut de la Generalitat afirma que les concentracions detectades de diuron i terbutilazina, de 0,19 micrograms per litre i 0,53, respectivament, superen el llindar permès per la normativa de 0,1 micrograms per litre-. "Si hi ha més aigua, els herbicides o fertilitzants hi són igualment, però diluïts", cosa que redueix la seva concentració. Montaner no descarta que la suma dels diferents condicionants pugui provocar contaminacions a altres pous, tot i que molt d'ells disposen de protecció natural perquè són més profunds.
Regular l'extracció d'aigua
Montaner insisteix en l'explotació que es fa de l'aqüífer del Daró ja que "l'aigua que hi entra anualment de pluja i del riu que el recarrega, es gasta tota, i fins i tot utilitzem part de la reserva acumulada que té". Una reserva que els darrers 30 anys ha anat disminuint i que, en temps de sequera, esdevé una situació crítica de subministrament. Precisament, per evitar una sobreexplotació, la Junta d'Usuaris vol saber l'aigua que entra a l'aqüífer i la que surt dels pous, per millorar-ne la gestió. Això permetria regular l'extracció de l'aqüífer del Daró en funció de la recàrrega que tingui. Aquesta gestió acurada de l'aigua hauria d'implicar tots els protagonistes que té. Als ajuntaments correspon definir els perímetres de seguretat per a cada pou de captació d'aigua. "Estaria bé que, a més de determinar-los, s'apliqués la regulació que els acompanya", ha manifestat el tècnic, alhora que precisa que aquest contorn no implica "necessàriament la prohibició d'activitats al voltant dels pous, però sí que és recomanable una distància mínima de seguretat respecte d'activitats contaminants".
L'hidrogeòleg exposa que aquest perímetre de protecció sol tenir tres anelles: una d'immediata entre cinc i 20 metres que eviti l'accés de les persones als pous; una segona d'uns cent metres on els cultius mesurin adequadament l'ús de pesticides i fertilitzants; i una tercera de fins a 500 metres que estableixi mesures de seguretat generals i d'altres d'específiques per a contaminants concrets.
La implicació dels pagesos és crucial i cita el terme d'"agricultura de precisió", és a dir, que cada planta rebi l'aigua i la dosi justa de pesticides i fertilitzants perquè l'absorbeixi i no generi sobrants que després puguin arribar als aqüífers i contaminar-los.
La situació que tenen actualment els pous de Castell d'Empordà no els inutilitza, però sí que fa necessari portar aigua d'altres punts per reduir la concentració d'herbicides. La setmana que ve, l'àrea tècnica de la Junta d'Usuaris del Baix Ter tindrà l'informe per veure si hi ha possibilitats de bombar més aigua de Fontanilles cap a la Bisbal i Forallac --fins ara, els pous de Castell subministraven el 75% de l'aigua, i el de Fontanilles un 25%--. La comunitat pretén amb aquest estudi veure si extreure més aigua de Fontanilles és factible i no posa en risc aquest pou i l'aqüífer local. Si no, altre solucions provisionals passen per fer un nou pou a la zona o buscar-ne d'existents. No seria encara la solució definitiva.
Més aigua al riu
Quant a una planta de carbó actiu, una solució que ell mateix va posar sobre la taula a la trobada de dimarts, Montaner ha comentat que no és un tema fàcil de tirar endavant. Per recarregar l'aqüífer del Daró, també pot servir l'aigua tractada a la depuradora de la Bisbal, lògicament amb els valors de qualitat que s'exigeixin. En aquest cas, aquestes aigües s'haurien d'abocar riu amunt, de manera que arribessin a l'aqüífer i als pous.
La qüestió del transvasament d'aigua del Ter a Barcelona
Finalment, a la pregunta si reduir el transvasament d'aigua del Ter a Barcelona (el 75% del cabal va cap allà) milloraria la situació local, Montaner ha concretat que "si passés més aigua pel riu, els aqüífers tindrien més aigua i algunes problemàtiques que els afecten serien menors". Una situació, doncs, que només podria es considerar beneficiosa per al Baix Ter.
SOS Empordanet alerta
Per la seva banda, l’associació SOS Empordanet alerta de manera ferma que “el Baix Empordà és un mar de blat de moro transgènic amb aspersors inundant el sòl permanentment” i abocaments de “tones de productes fitosanitaris altament tòxics”, mentrestant, en altres conreus massius abocaments de purins generen un excés de nitrats, “així any rere any”. Amb la “conseqüència lògica, l'aigua està altament contaminada. Era d'esperar”.
SOS Empordanet declara que “fins que la Generalitat de Catalunya no actuï, i talli en sec els permisos d'aplicació de purins i pesticides, la taca d'oli s'anirà escampant cap a altres municipis del Baix Empordà i el canvi climàtic farà la resta”.
Davant aquesta situació (tones de plaguicides en cultius transgènics i abocament de tones de purins en els camps de conreu) SOS Empordanet denuncia “la passivitat” de la Generalitat enfront “les males pràctiques del sector agrícola i ramader” i reclama que d’una vegada per totes “es tallin en sec” els permisos d’aplicació de purins, que generen l’excés de nitrats, i els pesticides, que provoquen la contaminació d’herbicides com ara diuron i terbutilazina.
Escrit de l’alcalde de Forallac
L'alcalde de Forallac, Josep Sala (CiU), arran de la contaminació per herbicides a l'aigua de boca, ha adreçat un escrit a les veïnes i als veïns en què informa que aquest és i ha estat de sempre un tema prioritari. Sala, que recorda la contaminació per nitrats, destaca amb contundència que mai es va deixar de reclamar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) una solució definitiva, que havia de ser la captació de Fontanilles. La captació va entrar en servei el novembre del 2007, tot i que Forallac ja l'havia posat sobre la taula l'any 2001. Sala explica que el 3 d'agost el Departament de Salut de la Generalitat va declarar com a no potable l'aigua de la xarxa pública per una concentració excessiva de dos productes fitosanitaris al pou de Castell d'Empordà. Recorda les mesures que s'estan prenent, com la futura instal·lació dels filtres de carbó. Això no treu que l'alcalde vulgui demanar disculpes a la població, i hi afegeix que s'està treballant per buscar la millor solució possible i de futur.
Sala, sempre polèmic, fa trampes en el solitari quan defensa el model d'extracció d’aigua que se'n fa tant per a l’aixeta com per a usos agrícoles, que és intensiva, i la pròpia industrialització de l’agricultura: “És pràcticament impossible saber per quin motiu s'ha produït aquest excés de productes, ni d'on provenen ni quan es van realitzar”, destaca en el seu escrit a la gent dels nuclis de Fonteta, Peratallada i Vulpellac que formen el municipi. Mare meva, quin mal de cap!
La Junta Central d'Usuaris d'Aigües té l'objectiu d'establir-los en els propers anys per protegir-los de contaminacions.
SOS Empordanet denuncia “la passivitat” de la Generalitat enfront “les males pràctiques del sector agrícola i ramader” i reclama que “es tallin en sec” els permisos d’aplicació de purins i els pesticides, abocaments que provoquen la contaminació de l’aigua de boca.
En un escrit, l'alcalde de Forallac, Josep Sala, fa trampes en el solitari.
 |
| Un pou de captació de Castell d'Empordà (primer terme), amb blat de moro híbrid a tocar i l'estació de bombeig al fons |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/08/2016
La Bisbal d’Empordà/Fontanilles/Vulpellac (Baix Empordà).-
Llegim en la premsa convencional que l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais (ERC), va exposar el passat dimarts en el decurs de la xerrada informativa --celebrada al Teatre Universal de la població baix empordanesa-- sobre la contaminació de l'aigua de l'aixeta que una de les mesures que s'hauria de prendre és incrementar el perímetre de protecció vers els pesticides, potents herbicides i nitrats procedents del purins dels pous de Castell d'Empordà, al paratge de Llaners d’aquest municipi, des on provenen les concentracions excessives dels herbicides diuron i terbutilazina en els conreus de blat de moro híbrid (transgènic). El cas, però, és que aquest perímetre de protecció és inexistent en almenys un d'aquests pous, ja que hi ha un camp de blat de moro híbrid a tocar del punt de captació de l’aigua de boca. Aquest exemple, però, no és únic arreu del Baix Ter i, de fet, l'establiment d'aquests límits és un dels projectes que la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter vol executar en els propers quatre anys.
L'hidrogeòleg assessor de la Junta d’Usuaris, Jordi Montaner, present en la sessió informativa de dimarts a la Bisbal d’Empordà, ha explicat que aquests perímetres de seguretat "no s'han desenvolupat correctament al Baix Ter ni arreu de Catalunya".
Trenta-vuit municipis
Aquest és un dels elements en què treballa la Junta d'Usuaris per millorar la gestió de l'aigua (el seu estalvi, l'ús i control d'herbicides i fertilitzants en l'agricultura i la ramaderia, o saber l'aigua que entra als aqüífers i la que en surt, són d'altres elements que vol impulsar).
Una tasca que implica 38 municipis, quatre comunitats de regants i més de 1.000 usuaris particulars que en formen part, a més dels sectors turístic, industrial i mediambiental, tots integrants de la Junta d'Usuaris del Baix Ter perquè l'aigua esdevingui un bé sostenible, cosa que pot comportar canvis en tots els sectors.
La vulnerabilitat de l'aqüífer del Daró --del qual s'abasten la Bisbal i Forallac-- s'ha fet patent amb l'excessiva concentració dels dos herbicides i, una dècada enrere, amb la crisi dels nitrats provoca pels abocaments al camps de conreu dels purins de les granges porcines --cosa que va comportar la posada en marxa del pou i la planta potabilitzadora de Fontanilles--. Montaner explica que l'aqüífer del Daró és dels anomenats superficials, és a dir, es troba entre sis i 20 metres de profunditat, de manera que els agents contaminants hi tenen un accés més fàcil. Alhora, "és molt limitat en recursos" i l'extracció que se'n fa tant per a la població com per a usos agrícoles "és intensiva". Una situació que, sumada a la sequera que hi ha actualment i a la manca de recàrrega anual d'aigua procedent del Daró, explica que s'hagi detectat ara la presència excessiva dels dos herbicides --el Departament de Salut de la Generalitat afirma que les concentracions detectades de diuron i terbutilazina, de 0,19 micrograms per litre i 0,53, respectivament, superen el llindar permès per la normativa de 0,1 micrograms per litre-. "Si hi ha més aigua, els herbicides o fertilitzants hi són igualment, però diluïts", cosa que redueix la seva concentració. Montaner no descarta que la suma dels diferents condicionants pugui provocar contaminacions a altres pous, tot i que molt d'ells disposen de protecció natural perquè són més profunds.
Regular l'extracció d'aigua
Montaner insisteix en l'explotació que es fa de l'aqüífer del Daró ja que "l'aigua que hi entra anualment de pluja i del riu que el recarrega, es gasta tota, i fins i tot utilitzem part de la reserva acumulada que té". Una reserva que els darrers 30 anys ha anat disminuint i que, en temps de sequera, esdevé una situació crítica de subministrament. Precisament, per evitar una sobreexplotació, la Junta d'Usuaris vol saber l'aigua que entra a l'aqüífer i la que surt dels pous, per millorar-ne la gestió. Això permetria regular l'extracció de l'aqüífer del Daró en funció de la recàrrega que tingui. Aquesta gestió acurada de l'aigua hauria d'implicar tots els protagonistes que té. Als ajuntaments correspon definir els perímetres de seguretat per a cada pou de captació d'aigua. "Estaria bé que, a més de determinar-los, s'apliqués la regulació que els acompanya", ha manifestat el tècnic, alhora que precisa que aquest contorn no implica "necessàriament la prohibició d'activitats al voltant dels pous, però sí que és recomanable una distància mínima de seguretat respecte d'activitats contaminants".
L'hidrogeòleg exposa que aquest perímetre de protecció sol tenir tres anelles: una d'immediata entre cinc i 20 metres que eviti l'accés de les persones als pous; una segona d'uns cent metres on els cultius mesurin adequadament l'ús de pesticides i fertilitzants; i una tercera de fins a 500 metres que estableixi mesures de seguretat generals i d'altres d'específiques per a contaminants concrets.
La implicació dels pagesos és crucial i cita el terme d'"agricultura de precisió", és a dir, que cada planta rebi l'aigua i la dosi justa de pesticides i fertilitzants perquè l'absorbeixi i no generi sobrants que després puguin arribar als aqüífers i contaminar-los.
La situació que tenen actualment els pous de Castell d'Empordà no els inutilitza, però sí que fa necessari portar aigua d'altres punts per reduir la concentració d'herbicides. La setmana que ve, l'àrea tècnica de la Junta d'Usuaris del Baix Ter tindrà l'informe per veure si hi ha possibilitats de bombar més aigua de Fontanilles cap a la Bisbal i Forallac --fins ara, els pous de Castell subministraven el 75% de l'aigua, i el de Fontanilles un 25%--. La comunitat pretén amb aquest estudi veure si extreure més aigua de Fontanilles és factible i no posa en risc aquest pou i l'aqüífer local. Si no, altre solucions provisionals passen per fer un nou pou a la zona o buscar-ne d'existents. No seria encara la solució definitiva.
Més aigua al riu
Quant a una planta de carbó actiu, una solució que ell mateix va posar sobre la taula a la trobada de dimarts, Montaner ha comentat que no és un tema fàcil de tirar endavant. Per recarregar l'aqüífer del Daró, també pot servir l'aigua tractada a la depuradora de la Bisbal, lògicament amb els valors de qualitat que s'exigeixin. En aquest cas, aquestes aigües s'haurien d'abocar riu amunt, de manera que arribessin a l'aqüífer i als pous.
La qüestió del transvasament d'aigua del Ter a Barcelona
Finalment, a la pregunta si reduir el transvasament d'aigua del Ter a Barcelona (el 75% del cabal va cap allà) milloraria la situació local, Montaner ha concretat que "si passés més aigua pel riu, els aqüífers tindrien més aigua i algunes problemàtiques que els afecten serien menors". Una situació, doncs, que només podria es considerar beneficiosa per al Baix Ter.
SOS Empordanet alerta
Per la seva banda, l’associació SOS Empordanet alerta de manera ferma que “el Baix Empordà és un mar de blat de moro transgènic amb aspersors inundant el sòl permanentment” i abocaments de “tones de productes fitosanitaris altament tòxics”, mentrestant, en altres conreus massius abocaments de purins generen un excés de nitrats, “així any rere any”. Amb la “conseqüència lògica, l'aigua està altament contaminada. Era d'esperar”.
SOS Empordanet declara que “fins que la Generalitat de Catalunya no actuï, i talli en sec els permisos d'aplicació de purins i pesticides, la taca d'oli s'anirà escampant cap a altres municipis del Baix Empordà i el canvi climàtic farà la resta”.
Davant aquesta situació (tones de plaguicides en cultius transgènics i abocament de tones de purins en els camps de conreu) SOS Empordanet denuncia “la passivitat” de la Generalitat enfront “les males pràctiques del sector agrícola i ramader” i reclama que d’una vegada per totes “es tallin en sec” els permisos d’aplicació de purins, que generen l’excés de nitrats, i els pesticides, que provoquen la contaminació d’herbicides com ara diuron i terbutilazina.
Escrit de l’alcalde de Forallac
L'alcalde de Forallac, Josep Sala (CiU), arran de la contaminació per herbicides a l'aigua de boca, ha adreçat un escrit a les veïnes i als veïns en què informa que aquest és i ha estat de sempre un tema prioritari. Sala, que recorda la contaminació per nitrats, destaca amb contundència que mai es va deixar de reclamar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) una solució definitiva, que havia de ser la captació de Fontanilles. La captació va entrar en servei el novembre del 2007, tot i que Forallac ja l'havia posat sobre la taula l'any 2001. Sala explica que el 3 d'agost el Departament de Salut de la Generalitat va declarar com a no potable l'aigua de la xarxa pública per una concentració excessiva de dos productes fitosanitaris al pou de Castell d'Empordà. Recorda les mesures que s'estan prenent, com la futura instal·lació dels filtres de carbó. Això no treu que l'alcalde vulgui demanar disculpes a la població, i hi afegeix que s'està treballant per buscar la millor solució possible i de futur.
Sala, sempre polèmic, fa trampes en el solitari quan defensa el model d'extracció d’aigua que se'n fa tant per a l’aixeta com per a usos agrícoles, que és intensiva, i la pròpia industrialització de l’agricultura: “És pràcticament impossible saber per quin motiu s'ha produït aquest excés de productes, ni d'on provenen ni quan es van realitzar”, destaca en el seu escrit a la gent dels nuclis de Fonteta, Peratallada i Vulpellac que formen el municipi. Mare meva, quin mal de cap!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada