Nord-est Llibertari: El Punt Avui TV, sense audiència, omple de publicitat la Generalitat

dimarts, 2 d’agost del 2016

El Punt Avui TV, sense audiència, omple de publicitat la Generalitat

La periodista Marcela Topor fa programes a la cadena El Punt Avui TV

El Govern de la Generalitat va fer aportacions importants de diners al canal de televisió del grup Hermes sense tenir coneixement de la seva audiència.
El Punt Avui TV no surt per enlloc en el Butlletí del CAC del primer quadrimestre de 2016 les quotes de pantalla de totes les televisions que es veuen a Catalunya.
Mentre El Punt Avui TV rebia aquests diners, Marcela Topor, esposa de l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hi presentava el programa Catalan Connection, fent entrevistes en anglès.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/08/2016
Girona (Gironès).-

Llegim a EL TRIANGLE que el Govern de la Generalitat de Catalunya va pagar 631.000 euros l’any passat a la cadena de televisió El Punt Avui TV perquè emetés 10 campanyes de publicitat durant 2015. Aquesta quantitat representa més del 20% dels diners que el Govern de la Generalitat va pagar a TV3 per l’emissió de ‘spots’ televisius i més d’una tercera part del que va pagar a 8TV per aquest concepte. El Punt Avui TV es va beneficiar amb més diners per la publicitat institucional de la Generalitat que Antena 3 TV (445.000 euros) i Telecinco (315.000 euros).
El Govern de la Generalitat va fer aquestes aportacions importants de diners al canal de televisió del grup Hermes sense tenir coneixement de la seva audiència. Als informes del Consell de l’Àudiovisual de Catalunya (CAC) mai no hi apareix el nombre de persones que veuen El Punt Avui TV. Al Butlletí corresponent al primer quadrimestre de 2016, el CAC recull les quotes de pantalla de totes les televisions que es veuen a Catalunya. El mes d’abril, TV3 liderava aquest rànquing amb un 12% de l’audiència seguida per Telecinco, amb un 11,5%, i Antena 3 TV, amb un 10,4%. 8TV apareix amb un 3,8% d’espectadors, però El Punt Avui TV no surt per enlloc. Fins i tot la tot just estrenada cadena Be Mad hi consta amb un 0’1%.
És evident que els centenars de milers d’euros en publicitat que el govern de la Generalitat enterra a El Punt Avui TV tenen més a veure amb la fidelitat ideològica de la cadena que a la qualitat o el seguiment dels seus programes.
Cal recordar que mentre El Punt Avui TV rebia aquests diners, Marcela Topor, esposa de l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hi presentava el programa Catalan Connection, fent entrevistes en anglès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...