Entre 1872 i 1873 ocupà la secretaria de la FRE de Llagostera.
La seva activitat reivindicativa comportà que li dediquessin una cançó a Llagostera, a causa de l'enfrontament de l'AIT local amb les autoritats de la vila per l'aplicació de la normativa del govern republicà, que limitava a cinc hores la jornada laboral dels nens i de les nenes de menys de 13 i 14 anys, respectivament, i a vuit la dels al·lots menors de 15 i les al·lotes menors de 17, a causa d'això passarà a ser coneguda com Isabel Cinc Hores.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/08/2016
Calonge (Les Gavarres, Baix Empordà).-
El Centre d'Estudis Calongins ‘Colònico’ va oferir divendres 5 d’agost a Calonge (les Gavarres, Baix Empordà), amb motiu de l’efemèrides del seu naixement, la conferència ‘La llarga lluita pel dret de les dones’, en què l'advocada i ex-diputada Joaquima Alemany va parlar sobre l’ensenyant calongina Isabel Vilà i Pujol, la primera anarcosindicalista catalana, militant de l’AIT. Va néixer a Calonge el 3 d’agost de 1843 i va morir a Sabadell (Vallès Occidental) el 23 de desembre de 1896. Era coneguda popularment al territori amb el sobrenom d'Isabel Cinc Hores perquè va reivindicar la jornada laboral de cinc hores per als menors de 13 anys.
Isabel Vilà va militar en la Primera Internacional (AIT) i fou anarquista, pedagoga racionalista i francmaçona. Filla de Segimon Vilà Roure, obrer taper que en 1856 havia emigrat a Llagostera (Gironès), centre de la indústria surera gironina, i de Teresa Pujol Armet. El matrimoni tingué cinc filles, de les quals Isabel era la tercera. A part de treballar, el temps lliure l'esmerçava a atendre els malalts de Llagostera, i a aprendre a llegir i escriure per tal d'arribar a mestra. Va establir relacions amb un jove de posició acomodada, fins que aquest intentà excedir-s'hi, per la qual cosa decidí acomiadar-lo i deixar de freqüentar llocs de diversió, i va romandre fadrina tota la seva vida. A Llagostera s'introduí en els ambients sociopolítics i assistí al míting que en aquesta població realitzà el novembre de 1868 el polític socialista fourierista Fernando Garrido l'etnòleg anarquista Élie Reclus.
En 1869 començà a participar en les reunions dels republicans federals i el març d'aquell any promogué una petició a les Corts, signada per 800 dones d'aquesta vila, on es demanava l'abolició de les quintes, la separació Església-Estat i la llibertat de cultes.
El 6 d'octubre de 1869 prengué part com a infermera en la revolta anomenada «El Foc de la Bisbal», per defensar la República Democràtica Federal contra el governador militar de Girona, per la qual cosa va haver de realitzar una marxa amb altres 3.000 persones des de Llagostera i Cassà de la Selva, al Gironès, a la Bisbal, al Baix Empordà, travessant les Gavarres. En el decurs de la insurrecció federal de la Bisbal d’Empordà Isabel Vilà va tenir cura dels ferits. Ella no volia marxar fins a treure el darrer ferit, però el seu oncle Josep, ferit, se la va endur cap a Llagostera. El diputat federal insurgent empordanès i Pere Caimó va qualificar Isabel Vilà d'«activista valenta i decidida i d'autèntic caràcter lluitador».
Afiliada a la Federació Local de Llagostera (tapers, sabaters i paletes) de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional dels Treballadors (FRE-AIT), el 30 d'agost de 1872 va fer un míting d'afirmació internacionalista i d'apoliticisme anarquista a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i el juliol de 1873 un altre a Llagostera. Entre 1872 i 1873 ocupà la secretaria de la FRE de Llagostera. La seva activitat reivindicativa comportà que li dediquessin una cançó a Llagostera, a causa de l'enfrontament de l'AIT local amb les autoritats de la vila per l'aplicació de la normativa del govern republicà, que limitava a cinc hores la jornada laboral dels nens i de les nenes de menys de 13 i 14 anys, respectivament, i a vuit la dels al·lots menors de 15 i les al·lotes menors de 17 –a causa d'això passarà a ser coneguda com Isabel Cinc Hores--.
Des d'agost de 1873, per aquest conflicte, Vilà i l'AIT patiren una campanya d'injúries i de pressions per al tancament de la federació local, i aquell mateix mes es dissolgué la societat de tapers. També exigí un local i una biblioteca a l'alcalde per a l'educació de la classe treballadora. Quan en 1874 fou il·legalitzada la Internacional i es redactà una ordre de detenció contra ella, es traslladà a Carcassona (Occitània) on va fer de professora de castellà i de comptable a Carcassona durant sis anys, acollida a casa de Muntada i la seva esposa, amics de la família i latifundistes a Algèria. En l'exili va estudiar per ser mestra d'escola Muntada introdueix Isabel Vila en el món dels coneixements superiors, a través de la francmaçoneria, cosa que li donarà una orientació ben concreta durant la resta de la seva vida.
En 1880 retornà a Catalunya dedicant-se a l'ensenyament, d'antuvi com a professora de llengua francesa al Centre Republicà de Sabadell i després fundant i dirigint el «Col·legi Franco-Espanyol» per a nenes. A partir de 1882 encapçalà una escola racionalista de nenes de la Institució Lliure d'Ensenyament a Sabadell i, quan hagué de tancat, en 1895, desposseïda per la junta directiva per les seves relacions amb l'espiritisme, continuà fent classes en aquesta ciutat ajudada per l'Església Evangèlica luterana de la localitat.
Isabel Vilà i Pujol va morir el 23 de desembre de 1896 a Sabadell i fou enterrada al denominat Cementiri dels Dissidents. Durant la Segona República (1931-1936) l'Ajuntament de Llagostera va adoptar l'acord de dedicar-li un carrer, encara que aquesta denominació va durar poc. Finalitzada la Guerra Civil, per decisió de l'Ajuntament en mans dels franquistes es va anul·lar la nomenclatura republicana. En el ple municipal del 12 d'abril de 1995 de la ciutat de Llagostera es va aprovar dedicar-li una plaça a la nova urbanització de Santa Eugènia.
A Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) existeix una «Associació de Dones Isabel Vilà» dedicada a desenvolupar projectes solidaris. En 1996 Francesc Ferrer i Gironès publicà la biografia Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana, que fou reeditada, ampliada i corregida, en 2005. L'octubre de 2000, una colla d'entitats, de sindicats i d'associacions excursionistes realitzà la «Primera Caminada Memorial Isabel Vilà», en commemoració del «Foc de La Bisbal» i de la marxa que des de Llagostera va fer Isabel Vilà. En 2005 el filòleg català Toni Strubell i Trueta publicà Isabel «Cinc Hores», obra teatral basada en la vida de la que es considera la primera sindicalista catalana.
Bibliografia bàsica: Joan Carles Gelabertó i Orue: «Isabel Vilà, de Llagostera, lluitadora social i pedagoga», en Revista de Girona, 205 (març/abril 2001), pàgines 32-35.
La seva activitat reivindicativa comportà que li dediquessin una cançó a Llagostera, a causa de l'enfrontament de l'AIT local amb les autoritats de la vila per l'aplicació de la normativa del govern republicà, que limitava a cinc hores la jornada laboral dels nens i de les nenes de menys de 13 i 14 anys, respectivament, i a vuit la dels al·lots menors de 15 i les al·lotes menors de 17, a causa d'això passarà a ser coneguda com Isabel Cinc Hores.
 |
| El Centre d'Estudis Calongins 'Colònico' va oferir divendres la conferència 'La llarga lluita pel dret de les dones' |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/08/2016
Calonge (Les Gavarres, Baix Empordà).-
El Centre d'Estudis Calongins ‘Colònico’ va oferir divendres 5 d’agost a Calonge (les Gavarres, Baix Empordà), amb motiu de l’efemèrides del seu naixement, la conferència ‘La llarga lluita pel dret de les dones’, en què l'advocada i ex-diputada Joaquima Alemany va parlar sobre l’ensenyant calongina Isabel Vilà i Pujol, la primera anarcosindicalista catalana, militant de l’AIT. Va néixer a Calonge el 3 d’agost de 1843 i va morir a Sabadell (Vallès Occidental) el 23 de desembre de 1896. Era coneguda popularment al territori amb el sobrenom d'Isabel Cinc Hores perquè va reivindicar la jornada laboral de cinc hores per als menors de 13 anys.
Isabel Vilà va militar en la Primera Internacional (AIT) i fou anarquista, pedagoga racionalista i francmaçona. Filla de Segimon Vilà Roure, obrer taper que en 1856 havia emigrat a Llagostera (Gironès), centre de la indústria surera gironina, i de Teresa Pujol Armet. El matrimoni tingué cinc filles, de les quals Isabel era la tercera. A part de treballar, el temps lliure l'esmerçava a atendre els malalts de Llagostera, i a aprendre a llegir i escriure per tal d'arribar a mestra. Va establir relacions amb un jove de posició acomodada, fins que aquest intentà excedir-s'hi, per la qual cosa decidí acomiadar-lo i deixar de freqüentar llocs de diversió, i va romandre fadrina tota la seva vida. A Llagostera s'introduí en els ambients sociopolítics i assistí al míting que en aquesta població realitzà el novembre de 1868 el polític socialista fourierista Fernando Garrido l'etnòleg anarquista Élie Reclus.
En 1869 començà a participar en les reunions dels republicans federals i el març d'aquell any promogué una petició a les Corts, signada per 800 dones d'aquesta vila, on es demanava l'abolició de les quintes, la separació Església-Estat i la llibertat de cultes.
El 6 d'octubre de 1869 prengué part com a infermera en la revolta anomenada «El Foc de la Bisbal», per defensar la República Democràtica Federal contra el governador militar de Girona, per la qual cosa va haver de realitzar una marxa amb altres 3.000 persones des de Llagostera i Cassà de la Selva, al Gironès, a la Bisbal, al Baix Empordà, travessant les Gavarres. En el decurs de la insurrecció federal de la Bisbal d’Empordà Isabel Vilà va tenir cura dels ferits. Ella no volia marxar fins a treure el darrer ferit, però el seu oncle Josep, ferit, se la va endur cap a Llagostera. El diputat federal insurgent empordanès i Pere Caimó va qualificar Isabel Vilà d'«activista valenta i decidida i d'autèntic caràcter lluitador».
Afiliada a la Federació Local de Llagostera (tapers, sabaters i paletes) de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional dels Treballadors (FRE-AIT), el 30 d'agost de 1872 va fer un míting d'afirmació internacionalista i d'apoliticisme anarquista a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i el juliol de 1873 un altre a Llagostera. Entre 1872 i 1873 ocupà la secretaria de la FRE de Llagostera. La seva activitat reivindicativa comportà que li dediquessin una cançó a Llagostera, a causa de l'enfrontament de l'AIT local amb les autoritats de la vila per l'aplicació de la normativa del govern republicà, que limitava a cinc hores la jornada laboral dels nens i de les nenes de menys de 13 i 14 anys, respectivament, i a vuit la dels al·lots menors de 15 i les al·lotes menors de 17 –a causa d'això passarà a ser coneguda com Isabel Cinc Hores--.
Des d'agost de 1873, per aquest conflicte, Vilà i l'AIT patiren una campanya d'injúries i de pressions per al tancament de la federació local, i aquell mateix mes es dissolgué la societat de tapers. També exigí un local i una biblioteca a l'alcalde per a l'educació de la classe treballadora. Quan en 1874 fou il·legalitzada la Internacional i es redactà una ordre de detenció contra ella, es traslladà a Carcassona (Occitània) on va fer de professora de castellà i de comptable a Carcassona durant sis anys, acollida a casa de Muntada i la seva esposa, amics de la família i latifundistes a Algèria. En l'exili va estudiar per ser mestra d'escola Muntada introdueix Isabel Vila en el món dels coneixements superiors, a través de la francmaçoneria, cosa que li donarà una orientació ben concreta durant la resta de la seva vida.
En 1880 retornà a Catalunya dedicant-se a l'ensenyament, d'antuvi com a professora de llengua francesa al Centre Republicà de Sabadell i després fundant i dirigint el «Col·legi Franco-Espanyol» per a nenes. A partir de 1882 encapçalà una escola racionalista de nenes de la Institució Lliure d'Ensenyament a Sabadell i, quan hagué de tancat, en 1895, desposseïda per la junta directiva per les seves relacions amb l'espiritisme, continuà fent classes en aquesta ciutat ajudada per l'Església Evangèlica luterana de la localitat.
Isabel Vilà i Pujol va morir el 23 de desembre de 1896 a Sabadell i fou enterrada al denominat Cementiri dels Dissidents. Durant la Segona República (1931-1936) l'Ajuntament de Llagostera va adoptar l'acord de dedicar-li un carrer, encara que aquesta denominació va durar poc. Finalitzada la Guerra Civil, per decisió de l'Ajuntament en mans dels franquistes es va anul·lar la nomenclatura republicana. En el ple municipal del 12 d'abril de 1995 de la ciutat de Llagostera es va aprovar dedicar-li una plaça a la nova urbanització de Santa Eugènia.
A Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) existeix una «Associació de Dones Isabel Vilà» dedicada a desenvolupar projectes solidaris. En 1996 Francesc Ferrer i Gironès publicà la biografia Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana, que fou reeditada, ampliada i corregida, en 2005. L'octubre de 2000, una colla d'entitats, de sindicats i d'associacions excursionistes realitzà la «Primera Caminada Memorial Isabel Vilà», en commemoració del «Foc de La Bisbal» i de la marxa que des de Llagostera va fer Isabel Vilà. En 2005 el filòleg català Toni Strubell i Trueta publicà Isabel «Cinc Hores», obra teatral basada en la vida de la que es considera la primera sindicalista catalana.
Bibliografia bàsica: Joan Carles Gelabertó i Orue: «Isabel Vilà, de Llagostera, lluitadora social i pedagoga», en Revista de Girona, 205 (març/abril 2001), pàgines 32-35.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada