226) CRÒNICA DUES CENTS VINT-I-SIS DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Els actuals seguidors de Planes Martí consideren els anarquistes “intolerants per no anomenar-los feixistes” i l’artista Carles Fontserè “un col·laboracionista totalment impenitent” amb el nazisme alemany. 
Elements ‘blancs’ reaccionaris catalans  aquests  dies homenatgen Planes mentre consideren que l’artista plàstic Carles Fontserè no es mereix homenatges en el seu centenari. 
Mentre la plataforma interclassista ANC fa aigües i per l’11 de Setembre de moment solament acull la meitat d’inscrits en relació a l’any passat, el president del CEEC, Miquel Sellarès, considera que aquest òrgan que va cofundar ja s’hauria d’haver autodissolt al haver complert la seva funció d’impuls.  
Atac frontal de Ciutadans a la Universitat Catalana d’Estiu. 
El diputat unionista Jorge Soler confirma que la fi de la immersió lingüística al Principat de  Catalunya està en les negociacions amb el PP. 
El Corte Inglés s'embutxacarà 866.550 euros públics per vestir la Guàrdia Civil. 
L'imperi del tèxtil espanyol torna a guanyar un concurs públic com el de vestir l'Exèrcit espanyol o els funcionaris de Correos. 

Carles Fontserè a casa seva, a Porqueres, l’any 2003, al costat del seu cartell més conegut, 'Llibertat! FAI', que va fer l’any 1936 per a la FAI, que el febrer de 1977 la Policia a la sala de tortures de Via Laietana en va fer menjar una enganxina facsímil a un militant arrestat del grup Tramuntana, que estaba adherit a la FAI-IFA 

[Barcelona (República Catalana) 24/08/2016]  
L’AMIC DEL POBLE

En LA PUBLICITAT, el 18 de juliol de 1936, quan hi havia el cop d’estat facciós, Josep Maria Planes Martí publicava aquest libel contra l’anarquisme social català: “... ara que és qüestió de parlar dels pistolers, dels que els paguen, dels que els organitzen; ara que és qüestió de parlar de les falles d'una justícia pràcticament inoperant; ara que és qüestió de crear un redreçament civil contra el terrorisme i contra la impunitat dels professionals del crim”. Ara, al cap de 80 anys, els seus seguidors atribueixen la seva execució a “un escamot de la FAI”, a uns “intolerants per no anomenar-los feixistes”. Ai, qui mal de cap!
En el mateix diari barceloní, Planes Martí havia publicat aquest libel contra la Federació Anarquista Ibérica:
“És la que s'ocupa dels assalts de fàbriques, bancs, oficines d'empreses i de cases d'importància i de cobradors que porten grans quantitats. Són compostes per elements de la FAI, i les dirigeixen persones conegudes de la policia. En formen part individus que són escollits en cada cas particular, els quals dividirem en dues categories: primera, la dels "experimentals", que coneixen el que dirigeix l'operació i el seu objectiu, i, segona, els joves inexperts, reclutats entre la massa dels comitès de defensa, que no s'assabenten fins al darrer moment del treball que se'ls assigna. El que capitaneja el grup reparteix les pistoles poc abans del fet i sempre en un lloc diferent del que s'ha assenyalat en principi. És costum repartir diners a l'avançada entre els reclutats per a donar el cop. N'hi ha alguns -pocs- que "treballen" de franc. Cal tenir en compte que la majoria d'atracaments organitzats no poden realitzar-se per causes diverses i imprevistes. La fórmula de l'atracament per portar diners a les associacions extremistes sols fa un any mig que ha estat restablerta. Es pot calcular el producte d'aquests cops en unes 150.000 pessetes. Segons quins hagin estat els avançaments que s'han pagat abans del fet, el tant per cent del producte dels robatoris que ingressa a l'Organització oscil·la entre el quaranta i el seixanta per cent. Té cura de recollir-lo, amb la màxima celeritat, un delegat del Comitè pro-Presos que està en contacte amb el cap de la banda, llevat de casos com el de Palacios que era, al mateix temps, atracador i element principal del Comitè pro-Presos. A aquests cabals s'uneixen la recaptació setmanal del segell confederal, que pagada cada militant, donatius voluntaris i subscripcions públiques. Per fer front a les seves despeses, l'Organització necessita unes quaranta mil pessetes setmanals. Ara fa un any, en recaptaven de trenta-cinc a trenta-set mil. Després del moviment del 8 de desembre, la recaptació va disminuir enormement. És aquí on comença l'organització d'atracaments a gran escala que ha sofert Barcelona aquests darrers mesos. Els cabals recollits són destinats als presos i llurs famílies, al pagament d'advocats de la CNT, subvencions a la premsa anarquista, "tràmits" judicials, compra d'armes i matèries explosives, ultra les despeses de secretaria i d'organització general. Avui dia -ens referim als darrers temps- la FAI està molt més en contacte que abans amb els atracadors professionals. Esmentarem el cas de Pau Febrés i Murlé, un dels gàngsters més importants, que té una relació directa amb dirigents importants de l'anarquisme. Fabrés ha pres part en diversos actes de sabotatge i en els atracaments següents: el de l'habilitat de les classes passives, a la plaça del Pi, el de la casa Dalmau Oliveres i el del cotxe de la "Cinaes" (en aquests dos fets li foren trobades les empremtes digitals); prengué part en el tiroteig del bar Brussel·les, l'any 1931, on fou mort l'inspector Rubio i morí també el gàngster "Teixa". Pau Fabrés i Ruano foren reconeguts per diversos testimonis com els que col·locaren les bombes a la Unió Flequera de Sarrià (acte de sabotatge), ara deu fer uns sis mesos; sembla que fou aquest Ruano l'encarregat de matar els dos confidents als quals férem al·lusió en un article passat. Pau Fabrés i Murlé està en llibertat, malgrat les actives recerques de la policia per detenir-lo. És un home, sembla, que fa de mal agafar. Hem pogut saber que els atracaments al cinema Splendid, la fàbrica de botons de les Corts i la casa Simó, foren realitzats per un grup del qual formaven part Marín, González, Palacios, Joan Piera, "el Pata", Pau Fabrés, Paco la Riba (un xofer que feia el taxi a Sants) i un tal Cordero. Els cinc primers estan detinguts. Tot aquest món de gàngsters que intermitentment actuen a compte de l'anarquisme organitzat ha rebut un reforç considerable des de l'arribada a Barcelona de més de tres-cents anarquistes espanyols que actuaven a l'Argentina i que el govern d'aquella República va expulsar del país des de la gran neteja que començà el general Uriburu. Abans, el lloc de reunió habitual dels dirigents anarquistes, i on s'entaulaven les negociacions amb els atracadors, era el Sindicat del Ram del Vidre, del carrer de Galileu, número 69, i el Sindicat del Ram dels Transports. Des que aquests locals estan clausurats, el camp d'acció ha estat traslladat, principalment, a la barriada del Clot.” 

Elements ‘blancs’ reaccionaris catalans que  aquests  dies homenatgen Planes mentre consideren que l’artista plàstic Carles Fontserè no es mereix homenatges en el seu centenari 

La molt despreciable Comissió de l'Any Planes davant del número 26 del carrer de la Canal de Manresa, on va néixer el periodista 

Aquests mateixos elements reaccionaris catalans que com a elements ‘blancs’ aquests dies homenatgen Planes mentre consideren que l’artista plàstic Carles Fontserè no es mereix homenatges en el seu centenari i afirmen que “no va ser només un col·laborador de l’ocupació nazi en aquells anys [a París] sinó que encara era, ja vell i amb barba de profeta, un nostàlgic simpatitzant del projecte paneuropeu de Hitler”. Tot plegat, acusen Fontserè pel fet coherent d’oposar-se a la guerra interimperialsta entre fraccions diferents del capitalisme mundial. Així, el mateix Fontserè explica a seu llibre de memòries ‘Un exiliat de tercera. A París durant la Segona Guerra Mundial’ (Proa) que el seu pas per dos camps de concentració francesos i de les seves activitats artístiques a Perpinyà i Canet de Rosselló. Carles Fontserè, aixoplugats per francesos que simpatitzaven amb la República, ell i Antoni Clavé, company seu durant l’exili, explica mb moltíssim detall la seva estada a París al llarg de la Segona Guerra Mundial interimperialista. Com a tal, el llibre testimonia un període i unes circumstàncies que sens dubte cap català més ha relatat amb tanta il·lusió. Fontserè, conegut sobretot com a creador de cartells propagandístics durant la Guerra Civil, explica en aquestes memòries com aconsegueix, ara refugiat a París, guanyar-se la vida, i gaudir-ne, dibuixant còmics, organitzant l’enviament de queviures al mercat negre de París, etc., i finalment fent litografies per a la publicació com a llibres de bibliòfil d’obres de literatura espanyola i catalana. És el testimoni d’un noi que, als vint-i-tres anys --la mateixa edat nostra en l’exili a París durant el franquisme tardà--, es val del seu instint de supervivència, de la seva astúcia i enginy, per construir una vida al llarg dels cinc anys de l’ocupació alemanya. De fet, descriu punt per punt els seus estratagemes per evitar ser retornat a l’Espanya de Franco o enviat a la Legió Estrangera o a treballs forçats a Alemanya, com també les seves relacions amb d’altres companys d’exili i amb la seva mare i el seu germà, també refugiats. Parla sobretot del dia a dia col·laborant amb Antoni Clavé en treballs artístics. Es tracta, doncs, de les aventures d’uns nois refugiats a París dotat d’habilitats artístiques dins de la França controlada pels ocupants alemanys que van fer els possibles per subsistir mentre feien vida de joves artistes. Critica que l’Alliberament francès no va servir per aconseguir el nostre Alliberament --“el triomf dels aliats el 1945 va comportar la consolidació de la dictadura franquista a Espanya durant trenta anys”--. Sobre les dretes franceses exposa que tan dolentes eren la d’uns (la col·laboracionista) com la dels altres (la gaullista): “vaig fer botifarra als dos caps militars francesos enfrontats: el general De Gaulle i el mariscal Pétain. El meu nom no serà esculpit en el marbre honorífic dels que moriran pour la Patrie”.
A ‘Un exiliat de tercera’, Carles Fontserè critica, una vegada i una altra, la manca d’ajut proveït pels exiliats de primera, o sigui, l’elit del Govern de la Generalitat, a la massa d’exiliats de tercera, la gran majoria dels quals es van trobar internats durant mesos en camps de concentració infernals, i després, massa sovint, forçats a retornar a Espanya o a ser deportats a Alemanya.
Carles Fontserè la fi de la seva llarga vida es manifestava ferament al crit de “Fora el Borbó de la nostra nació!” contra la visita a l’ajuntament de Girona del príncep Felip de Borbó --ara rei d’Espanya--, convidat per l’alcalde del PSC-PSOE Joaquin Nadal Farreras, i pel retorn dels seus cartells furtats i confiscats de l’Arxiu de Salamanca.
Així que per aquesta xusma la FAI és “feixista” i el nostre amic Carles Fontseresè un “col·laboracionista totalment impenitent” amb el nazisme alemany.
Els elements difamadors no hauran de tenir lloc en la futura república catalana, que serà socialista autogestionada i autogestionària del proletariat i menestrals desclassat o no serà altra cosa que un d’espai de domini del Capital on governaran aquests elements ‘blancs’ al servei de l’alta burgesia catalana.
Mira també: 
Un homenatge al reaccionari calumniador i autor de molt nocius libels Josep Maria Planes se celebrarà el 24 d'agost, en el marc de la Festa Major de Manresa.  
Per vergonya proletària el calumniador i autor de libels Josep M. Planes serà recordat pels ‘blancs’ a Manresa. 

Més informació »

Miquel Sellarès per l’autodissolució de l’ANC 

Presentació de la campanya d'estiu de l'ANC 

Mentre la plataforma interclassista Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa aigües aquests darrers mesos, de la mà de Jordi Sánchez Picanyol, per l’11 de Setembre de moment solament acull la meitat d’inscrits en relació a l’any passat, el president del CEEC, Miquel Sellarès, considera que aquest òrgan que va cofundar ja s’hauria d’haver autodissolt al haver complert la seva funció d’impuls independentista.
Falten poc més de dues setmanes per a l’11 de Setembre i la mobilització d’enguany impulsada per l’ANC i Òmnium a Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona, suma cent mil inscrits. El dia 24 d’agost de l’any passat, però, la Via Lliure de la Meridiana ja tenia més del doble d’inscrits que no ara, 210.000. Ahir, en una entrevista al diari EL PUNT AVUI, el president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) i antic director general de Seguretat de Catalunya, Miquel Sellarès, una de les deu persones que van dissenyar i constituir l’ANC, deia que “s’han acabat els lliris blancs, cal anar fins a les últimes conseqüències” i que “ara cal plantejar la ruptura, no em pregunti amb quina sigla, m’és igual”. En aquest sentit, Sellarès considera que és l’hora de construir “un sentiment de defensa”, una “consciència nacional de seguretat”, “no parlo d’avions, vaixells i guerres” simplement “de la defensa i la seguretat”, per això exposa que l’aparell de l’Estat espanyol actua en sentit d’estat “mentre nosaltres fem grans manifestacions amb el lliri blanc a la mà, hem d’entendre que s’han acabat els lliris blancs, anem de debò, s’haurà d’anar fins a les últimes conseqüències”. Sobre l’ANC diu que “hi ha dues coses que em preocupen, l’Assemblea la vam muntar com una eina que havia de durar dos o tres anys, l’Assemblea dura massa, potser sense adonar-nos estem fem un petit mal al país” i que “estem concentrant tot el catalanisme polític vers l’Assemblea i vers l’Òmnium, d’alguna manera, amb la concentració, estem afeblint la societat civil catalana, formada per petites entitats, que s’estan desmuntant, i no sé si això es bo del tot”. I també, que “de vegades a la gent li demanem massa sovint que es mobilitzi”. De moment, en Jordi Sánchez solament compta amb cent mil seguidors inscrits.  

Atac frontal de Ciutadans a la Universitat Catalana d’Estiu 

El partit unionista espanyol de centredreta Ciutadans ha atiat el foc contra la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) just el dia després que s’hagi acabat a Prada de Conflent, una universitat d’estiu creada per un col·lectiu de la Catalunya Nord durant les jornades de Maig del 68 al marge del PSUC i altres formacions durant el franquisme tardà. En una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, el diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya Jorge Soler ha carregat contra la històrica institució transfronterera dels Països Catalans englobant-la en l’etiqueta de “pseudouniversitats, perquè universitats sortosament no ho són” on “alguns van a parlar de com mantenir-se al Govern, com fer polítiques d’estat i com jugar a estar al càrrec el més temps possible”. En aquest sentit, ha carregat contra les subvencions que la UCE rep de diverses diputacions i ajuntaments. Soler ha erigit el seu partit com l’únic defensor d’una millora de finançament per a la Comunitat Autònoma de Catalunya: “Ja era hora que un partit català arribés a Madrid a demanar grans canvis en el finançament”. El dirigent de Ciutadans però, no ha fet esment de les negociacions de diversos partits catalans per un nou Estatut la dècada passada, que incloïen l’apartat econòmic o per exemple les converses específiques sobre un nou model de finançament de 2009. En els dos casos es van arribar a acords que després es van quedar en paper mullat per la sentència del TC o bé pels incompliments en les transferències promeses per l’Estat amb el pretext de la crisi. Amb tot, Soler ha etzibat: “No he vist ningú anant cada dia aquest estiu per millorar el finançament, alguns saben tocar la guitarra a Cadaqués i menjar paella”, una referència al dinar en la casa de Pilar Rahola. D’altra banda, Soler ha parlat del model de trilingüisme que està negociant amb el PP, pel qual la immersió lingüística s’acabaria, tot i que ha evitat explicitar-ho. Sí que ho ha deixat clar dient que la intenció és incorporar classes en els tres idiomes d’aquest model trilingüista: català, castellà i anglès. En aquest sentit, ha dit que els alumnes arriben a les universitats “sense capacitats lingüístiques” en cap d’aquestes tres llengües.  

El Corte Inglés s'embutxacarà 866.550 euros públics per vestir la Guàrdia Civil  

El Corte Inglés vestirà a la Guardia Civil 

Tot i els escàndols de l'empresa tèxtil espanyola, El Corte Inglés no té aturador en la seva expansió per a treballar per l'administració pública de l'Estat. L'empresa espanyola s'ha adjudicat el lot que va treure a concurs el Ministeri d'Interior per subministrar els uniformes als agents de la Guardia Civil per un import de 866.550 euros, tal com publica aquest dimarts el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE ). No obstant això, no es detalla el nombre total d'uniformes que l'empresa ha de subministrar durant els dos anys que duri el contracte.  
El Corte Inglés ja hi té la mà trencada en confeccionar uniformes bèl·lics. A part de treballar per a l'exèrcit espanyol, també hauria confeccionat peces de roba per l'Estat Islàmic. Malgrat això, el BOE explica que El Corte Inglés va presentar l'oferta que ha aconseguit la puntuació més gran en l'aplicació dels criteris per a l'adjudicació d'aquest lot del contracte, dividit en diversos packs per proporcionar diversos articles de vestuari i equipament a diferents Unitats de la Guàrdia Civil, amb un valor estimat de més de 8 milions d'euros.