El 2005, a títol pòstum, el Ministeri d’Interior del Govern espanyol va ascendí Anguas. Barragán, el policia del grup antianarquista de la 2a BIS de Barcelona que el setembre de 1973 va participà en la captura de Salvador Puig Antich i va morir durant l’operatiu policial.
Va ser escorta de Juan Carlos de Borbó i era fill i nét de guàrdies civils i aspirava ser ascendit a inspector del Cos de Policia.
[Barcelona (República Catalana) 21/08/2016]
L’AMIC DEL POBLE
El subinspector de primera classe Francisco Jesús Anguas Barragán --agent del grup antianarquista de la 2a BIS de Barcelona que el setembre de 1973 va participà en la captura de Salvador Puig Antich i va morir durant l’operatiu policial-- era fill i nét del Cos de
La Guardia Civil, natural de Sevilla. Va fer el servei militar en la brigada anti-droga de la Guardia Civil. Ingressà en l’Escola General de Policia en 1969, i en el Cos General de Policia en 1970. Passà a la brigada d’estupefacients de Sevilla, ciutat on en la seva comandància de la Guardia Civil servia el seu pare. Demà un trasllat de destí. Fou escorta del príncep Juan Carlos de Borbó, i més endavant passà al tristament cèlebre Quart Grup de la Segona Brigada Regional d’Informació Social de la Prefectura de Barcelona (2a BIS, ara denominada la Sexta, que aplega informació sobre el moviment llibertari, ocupes, M-15, CUP, Podem, EUiA i ERC, entre altres), una unitat mot activa i en la que se servia el 25 de setembre de 1973, quan es va llançar la campanya policial de cerca i captura del MIL. A títol pòstum, en octubre de 1973 li van concedir la Medalla d’Or al Mèrit Policial, i en març de 2005 va ser ascendit a Inspector En Cap del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya. Fou el número dos de la seva promoció, la de 1969-1970, preparada per fer front a les idees llibertàries i anticapitalistes del Maig del 68 durant el franquisme tardà. Francisco Anguas havia entrat en la policia franquista por tradició familiar, i quan es va llançar contra Salvador Puig Antich estava esperant ser ascendit a inspector per cobrar un major sou. Francisco Anguas havia estudiat Dret i es volia matricular a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, a fi d’intentar infiltrar-se als col·lectius d’Estudiants Llibertaris i en els partits trotskistes, ja que el Quart Grup al que pertanyia, format per vuit policies, estava especialitzat en “anarquistes, socialistes i trotskistes”. A fi de preparar aquesta infiltració universitària es dedicava a tenir coneixements sobre el cinema, especialment a nivell de directors de l’entorn més proper a sectors llibertaris o exiliats, com ara Segons escriu al diari ‘El País’ Marcos Ordoñez, fill d’un policia franquista destinat a Barcelona, que va connectar amb Francisco Anguas no semblava un policia: “Paquito Anguas era un policía atípico. Es decir, que escapaba del cliché habitual del poli franquista. No era gordo, ni sudoroso, ni envuelto en humo de ‘Celtas’, ni tenía bigote recortado, ni gritaba 20 maldiciones por minuto. Anguas era flaco, pequeñito, pelirrojo, con la cara sembrada de pecas. Parecía el hermano menor de los Hollister. Tenía entonces 23 años, aunque aparentaba menos”, cosa que facilitava la seva tasca d’infiltració en l’extrema esquerra i l’anarquisme. A més, el mateix Ordoñez dóna la clau de la seva tasca: “Me trajo dos libros. El ensayo de Francisco Aranda sobre Buñuel, al que Anguas idolatraba, repleto de notas y subrayados. Y Huracán en Jamaica, la novela de Richard Hughes en la que se basaba la película de Mackendrick. No pude devolvérselos. No hubo tiempo”. Així que estudiava vida i obra de Luis Buñuel Portoles, una manera molt fàcil d’entrar en relació amb joves anarquistes i trotskistes interessats pel cinema de Buñuel.
Va ser escorta de Juan Carlos de Borbó i era fill i nét de guàrdies civils i aspirava ser ascendit a inspector del Cos de Policia.
 |
| Manifestació a Barcelona de policies franquistes el 26 de setembre de 1973, abans que el difunt Anguas Barragán, cobert amb la bandera del règim, sigui traslladat a Sevilla per a la seva inhumació |
[Barcelona (República Catalana) 21/08/2016]
L’AMIC DEL POBLE
El subinspector de primera classe Francisco Jesús Anguas Barragán --agent del grup antianarquista de la 2a BIS de Barcelona que el setembre de 1973 va participà en la captura de Salvador Puig Antich i va morir durant l’operatiu policial-- era fill i nét del Cos de
La Guardia Civil, natural de Sevilla. Va fer el servei militar en la brigada anti-droga de la Guardia Civil. Ingressà en l’Escola General de Policia en 1969, i en el Cos General de Policia en 1970. Passà a la brigada d’estupefacients de Sevilla, ciutat on en la seva comandància de la Guardia Civil servia el seu pare. Demà un trasllat de destí. Fou escorta del príncep Juan Carlos de Borbó, i més endavant passà al tristament cèlebre Quart Grup de la Segona Brigada Regional d’Informació Social de la Prefectura de Barcelona (2a BIS, ara denominada la Sexta, que aplega informació sobre el moviment llibertari, ocupes, M-15, CUP, Podem, EUiA i ERC, entre altres), una unitat mot activa i en la que se servia el 25 de setembre de 1973, quan es va llançar la campanya policial de cerca i captura del MIL. A títol pòstum, en octubre de 1973 li van concedir la Medalla d’Or al Mèrit Policial, i en març de 2005 va ser ascendit a Inspector En Cap del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya. Fou el número dos de la seva promoció, la de 1969-1970, preparada per fer front a les idees llibertàries i anticapitalistes del Maig del 68 durant el franquisme tardà. Francisco Anguas havia entrat en la policia franquista por tradició familiar, i quan es va llançar contra Salvador Puig Antich estava esperant ser ascendit a inspector per cobrar un major sou. Francisco Anguas havia estudiat Dret i es volia matricular a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, a fi d’intentar infiltrar-se als col·lectius d’Estudiants Llibertaris i en els partits trotskistes, ja que el Quart Grup al que pertanyia, format per vuit policies, estava especialitzat en “anarquistes, socialistes i trotskistes”. A fi de preparar aquesta infiltració universitària es dedicava a tenir coneixements sobre el cinema, especialment a nivell de directors de l’entorn més proper a sectors llibertaris o exiliats, com ara Segons escriu al diari ‘El País’ Marcos Ordoñez, fill d’un policia franquista destinat a Barcelona, que va connectar amb Francisco Anguas no semblava un policia: “Paquito Anguas era un policía atípico. Es decir, que escapaba del cliché habitual del poli franquista. No era gordo, ni sudoroso, ni envuelto en humo de ‘Celtas’, ni tenía bigote recortado, ni gritaba 20 maldiciones por minuto. Anguas era flaco, pequeñito, pelirrojo, con la cara sembrada de pecas. Parecía el hermano menor de los Hollister. Tenía entonces 23 años, aunque aparentaba menos”, cosa que facilitava la seva tasca d’infiltració en l’extrema esquerra i l’anarquisme. A més, el mateix Ordoñez dóna la clau de la seva tasca: “Me trajo dos libros. El ensayo de Francisco Aranda sobre Buñuel, al que Anguas idolatraba, repleto de notas y subrayados. Y Huracán en Jamaica, la novela de Richard Hughes en la que se basaba la película de Mackendrick. No pude devolvérselos. No hubo tiempo”. Així que estudiava vida i obra de Luis Buñuel Portoles, una manera molt fàcil d’entrar en relació amb joves anarquistes i trotskistes interessats pel cinema de Buñuel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada