222) CRÒNICA DUES CENTS VINT-I-DUES DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Alta Edat Mijana 

Set mapes per a entendre els motius històrics de l’independentisme català. 
El web edmaps.com, especialitzada a elaborar mapes divulgatius, explica la història de Catalunya en set mapes molt il·lustratius. 
La Comissió Europea condemna l'apologia feixista i nazi al Regne d’Espanya. 
Aquesta decisió arriba mesos després que es projectessin imatges de Hitler, Himmler o Franco en les festes d'un municipi de Toledo. 



[Barcelona (República Catalana) 16/08/2016]  
L’AMIC DEL POBLE

Països Catalans a nivell de llengua, amb pobles de Múrcia 

El web nord-americà edmaps.com, especialitzada a elaborar mapes divulgatius sobre conflictes i canvis geopolítics, ha publicat un article en què explica quins motius històrics té l’independentisme per a reclamar que Catalunya sigui reconeguda com a nació. El text, titulat ‘La qüestió catalana: de Carlemany a Puigdemont’, explica resumidament la història del Principat i els Països Catalans. Ho il·lustra amb set mapes perquè tots aquells qui no coneguin el passat català puguin obtenir una visió transversal de l’origen de la identitat catalana.
Per començar, l’article posa el lector en situació i li explica que les reivindicacions dels independentistes no se cenyeixen únicament al Principat, on es van fer les eleccions del 27-S, sinó a tots els Països Catalans.
L’article parteix de l’emperador Carlemany, qui a final del segle VIII va conquerir als musulmans de bona part del sud del Pirineu i va establir una separació entre els musulmans ibèrics i l’imperi Carolingi. Després de la mort de Carlemany, aquesta zona, aleshores anomenada Marca Hispànica, es va dividir en els regnes de Pamplona i Aragó, i els comtats catalans.
Fem un salt fins al segle X, quan el comte Borrell II va unificar gradualment bona part dels comtats catalans. El 1137, la unió matrimonial entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, filla del rei d’Aragó, va donar lloc a la Corona d’Aragó. Tanmateix, el regne Aragó i el comtat de Barcelona van conservar cadascun autonomia política.
“Però la situació va canviar radicalment el setembre del 1213”, continua l’article: a la batalla de Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, Felip II de França va derrotar el comte occità Ramon VI de Tolosa, que tenia el suport de la Corona d’Aragó. Així és com Jaume I, rei de la corona, es va trobar obligat a renunciar als territoris occitans i va estendre la seva conquesta cap a l’est. Primer va ocupar les Illes Balears i més tard el País Valencià, dos territoris que van tenir la condició de regne i posteriorment es van unir a la corona. ‘Aquest fet explica per què les Balears i València formen part de l’imaginari nacionalista català’, diu l’article.
La corona es va expandir cap a uns altres territoris de la Mediterrània, com ara Sicília, Sardenya, Còrsega i el Regne de Nàpols, i esdevingué una autèntica potència. Però el 1479 tot va tornar a canviar. Aquesta vegada a partir de la unió dinàstica entre Castella i Aragó: “un punt d’inflexió en la història de Catalunya”.
El Principat de Catalunya i els altres dominis aragonesos van viure una involució política després de la unió de les corones d’Aragó i Castella, i el naixement de l’estat espanyol. El text tracta molt breument de la guerra de Successió, a partir de la qual la Corona d’Aragó deixà d’existir i Catalunya quedà sotmesa a les lleis centralistes del regne d’Espanya. 

L'estructura política bonapartista del Govern General de Catalunya (1810-1812) 

Molt resumidament, l’article i el mapa següent recorden que el 1812, arran de la conquesta francesa d’Espanya, els antics comtats catalans carolingis van ser annexionats a l’imperi francès. Però només durant dos anys. 
Després de la mort de Franco, la constitució espanyola va ser un intent d’encabir dins l’estat espanyol les nacions catalana, basca i gallega, però l’objectiu fracassà: “Per desgràcia, l’Estat espanyol no estava preparat per a reconèixer les seves principals minories ètniques com a comunitats nacionals reals”. Després del 27-S, el 9 de novembre passat el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració d’inici del procés cap a la independència per a iniciar “de manera sostinguda i pacífica la desconnexió de l’Estat espanyol”, segons paraules de Carles Puigdemont. I l’article acaba així: “La nova administració catalana sembla que ja ha iniciat el procés de secessió d’Espanya. L’hivern ha arribat… Com continuarà?”.

La Comissió Europea condemna l'apologia feixista i nazi al Regne d’Espanya 

Projecció a la localitat de Guadanur 

"Cal condemnar tot tipus de racisme i xenofòbia, perquè va en contra dels valors sobre els quals se sustenta la Unió Europea". Així ho ha comunicat la Comissió Europea en una resolució. Des de les institucions europees han emès aquesta resposta després que el passat mes de maig es projectessin unes imatges de Franco, Hitler o Himmler durant unes jornades a la localitat de Guadanur, a la província de Toledo.
Esquerra Unida de Toledo va denunciar aquest fet públicament i també va remetre aquesta queixa a la Comissió Europea. Des de la Comissió Europea s’ha respost i considerant que són els estats els que han de "tipificar com a delicte la incitació pública a la violència o l'odi, inclosa la negació, l'apologia i la trivialització dels crims de guerra, els genocidis i els crims contra la humanitat, inclòs l'Holocaust".
La novena edició de les Jornades Visigodes de Guadamur va generar molta polèmica per la projecció a la façana del castell d'aquestes imatges per il·lustrar com Espanya va recuperar el tresor de Guarrazar. L'alcaldessa del municipi, Sagrario Gutiérrez, va justificar que les imatges narraven un "fet històric com la recuperació del tresor", venut a França per Isabel II. "No tenia intenció d'elogiar ni els personatges de les negociacions ni les seves accions de govern", va afegir Gutiérrez".