 |
| La duana espanyola a la Farga de Moles (Valls de Valira, Alt Urgell) |
Dijous passat Àlex Fenoll va ser retingut a la frontera per la Guàrdia Civil per parlar català i alguns twitares ultres han fet befa d'aquest fet.
L’engany imperialista occidental de Palomares que encara perdura.
La zona de Palomares encara manté nivells de radioactivitat després de 50 anys.
Dues bombes van impactar en el sòl prop del poble de Palomares i els explosius convencionals van detonar, escampant uns 20 quilograms --4,5 kg segons R. Guitart-- de plutoni altament radioactiu pels voltants.
El plutoni-239 --l'utilitzat per a les armes nuclears-- en estat Alfa té una vida mitjana de 24.100 anys, però ara hi ha alguna urbanització turística pels voltants de la zona més afectada, prou a prop perquè els nois hi juguin, i els cotxes passin aixecant pols que entra al circuit de l'aire condicionat.
Mesures recents relatives a la presència de plutoni en el plàncton de la Mediterrània andalusa han fet pensar a molts científics que hi va haver una cinquena bomba, mai recuperada i ocultada pels Estats Units als governs de la monarquia espanyola.
El març de 2009, la revista ‘Time’ asseverà que l'accident de Palomares fou un del “pitjors desastres nuclears” del món.
L'alcalde Terrassa denuncia insults homòfobs i amenaces per canviar el nom d'un carrer.
Jordi Ballart ha fet arribar els missatges que ha rebut a través de les xarxes socials a la policia municipal.
Les xarxes bullen per un tuit colpista de l’Exèrcit de Terra al tenista Rafa Nadal.
L’Exèrcit de Terra bloqueja Alberto Garzón davant la seua sorpresa.
El lobby Opus Dei regna al Govern de la Generalitat i lògicament a la direcció oscurantista de TV3.
Insinuen que la CUP finança les estelades de Rio 2016.
Segons un libel de ‘OK diario’ la CUP està al darrere d'una estelada que ahir es va veure a les grades de Rio de Janeiro durant l'entrega de les medalles d'or als tenistes Rafael Nadal i Marc López.
[Barcelona (República Catalana) 15/08/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Dijous, Àlex Fenoll va denunciat que ell, la seva dóna i dues criatures de 15 dirs i 22 mesos van ser aturats injustificadament durant una hora a la frontera andorrana a la Farga de Moles (Valls de Valira, Alt Urgell). Divendres en declaracions a Catalunya Ràdio i RAC1, l’empresari Àlex Fenoll, va explicar que un agent de la Guàrdia Civil va aturar-lo a la una del migdia per portar un adhesiu del ‘CAT’ a la matrícula. Malgrat que el cos de la Guàrdia Civil no tenen competències amb trànsit al Principat de Catalunya, l’agent va actuar amb una actitud “despectiva” i “desproporcionada”, segons ha denunciat Fonoll, que atribueix l’incident al fet per portar l’adhesiu del cat, però també per parlar en català i dur una estelada a la funda de l’acordió diatònic.
Àlex Fenoll al 2014 es va negar a donar la mà al príncep Felip VI a Barcelona. El dijous finalment va ser multat pels Mossos d’Esquadra, ja que la Guardia Civil va fer venir els Mossos a la frontera de la Farga de Moles per tramitar la denúncia, ja que no té competències de trànsit al Principat de Catalunya, per portar l’adhesiu ‘CAT’ a la matrícula del seu automòbil.
La retenció ha estat motiu de befa per diversos perfils espanyolistes del twiter entre els quals destaca el de l'skin expresidiari Alfredo Juez Solà que ha felicitat la Guardia Civil per la seva persecució de la llengua catalana.
Fenoll ja va ser insultat l’any 2014 per diversos internautes --entre ells un altre exconvicte, el membre dels GAL José Amedo-- per negar-se a donar la mà a Felip de Borbó.
L’engany imperialista occidental de Palomares que encara perdura
 |
| Una de les bombes atòmiques USA, caiguda a Palomares |
Es va imposar la llei del silenci. Dels quaranta soldats nord-americans que van estar netejant a Palomares i han pogut identificar els periodistes del ‘The New York Times’ 21 pateixen o han patit algun tipus de càncer i 9 han mort a causa d’aquest.
El tinent nord-americà William Jackson va poder comprovar aleshores que es va arribar a més de 2 milions de partícules Alfa per minut, el màxim que podien mesurar els detectors de radiació, però, tot i això, els comandaments militars van dir a la tropa que “el tipus de radiació no penetrava en la pell, que no hi havia perill”.
En documents nord-americans desclassificats es mostra la precarietat de mitjans amb que van treballar així mateix els científics espanyols. De fet, no va ser fins el 2007 quan el Govern espanyol va disposar del primer informe detallat sobre els nivells de radiació a Palomares.
El 19 d’octubre de l’any passat, durant la gira de Johon Kerry al Regne d’Espanya, només es va signar un conveni d’intencions per tal de restaurar la zona afectada, que encara manté nivells de radioactivitat. En cap moment es va parlar d’un reconeixement o una indemnització a les víctimes de l’accident nuclear. L’oblit de Palomares, doncs, segueix 50 anys després de la ruptura de bombes atòmiques USA en aquest municipi andalús.
El 15% del plutoni, uns 3 kg en òxids i en nitrats, va quedar espargit en forma polvoritzada i va ser irrecuperable
L'accident nuclear de Palomares del 17 de gener de 1966 fou inicialment un xoc entre dues aeronaus de l'USAF sobre territori d’aquest municipi andalús, l'esdeveniment es convertí en un accident nuclear per la dispersió de material nuclear contingut en les bombes atòmiques que transportava una de les aeronaus. L'accident en el seu moment revestí l'atenció de les més altes figures del govern espanyol. El fet té encara avui seqüeles de contaminació radioactiva amb un cert risc per a la salut ambiental sobre parts d'aquest territori.
Durant una operació de subministrament de combustible dos avions van xocar en vol a 30.000 peus, en el transcurs d'unes maniobres de la Força Aèria Nord-americana. Eren un Boeing KC-135 Stratotanker, i un Boeing B-52 Stratofortress. El sinistre militar va tenir lloc el matí del 17 de gener, ambdós avions es van desintegrar instantàniament i van caure en flames sobre la terra i el mar. Set tripulants van resultar morts i quatre van aconseguir saltar en paracaigudes. El Bombarder B-52 portava quatre bombes termonuclears que impactaren, tres, a terra, i una al mar.
Les tres bombes que caigueren en terra van caure a zones habitades, per la qual cosa es van produir fets com que un tros acabés fent de pitjapapers, o que els nens juguessin al voltant de l'artefacte, i que un membre de la Guàrdia Civil es tapés a la nit amb el paracaigudes de la bomba. Cadascuna de les bombes tenia una potència d'1,5 megatones, unes 100 vegades la de les bombes d'Hiroshima, o Nagasaki.
Pel que fa a la bomba caiguda al mar va poder ser localitzada només gràcies a la intervenció d'uns pescadors que l'havien vist caure.
Es va produir una fuita d'elements radioactius, per la qual cosa la zona encara està sota la vigilància del CSN, i el govern espanyol, el 2004, va expropiar unes 9 hectàrees afectades per l'accident. El B-52 transportava almenys quatre, possiblement cinc, bombes termonuclears B28RI d'1,5 megatones --quatre bombes Mk28 segons Raimon Guitart--.
Dues d'elles van quedar intactes, una a terra i altra al mar, i van ser recuperades. Es diu que la del mar va ser rescatada per un pescador local, però probablement ho va fer el minisubmari Alvin de la US Navy a 869m de profunditat i a 5 milles de la costa (potser, seguint les instruccions de Francisco Simó Orts, qui havia presenciat l'accident, veí d'Águilas (Múrci), conegut com a ‘Paco el de la bomba’, mort el 2003). A part d'aquest minisubmarí sembla que també hi van participar l'Aluminaut i el CURV-I (cable-controlled underwater recovery vehicle), altres dos submarins petits.
Altres dues bombes van impactar en el sòl prop del poble i els explosius convencionals van detonar, escampant uns 20 quilograms --4,5 kg segons R. Guitart-- de plutoni altament radioactiu pels voltants: és extremadament difícil que una bomba nuclear o termonuclear exploti accidentalment, però els explosius de tir i implosió que conté sí que poden fer-ho amb relativa facilitat. Això li va costar a l'exèrcit nord-americà una operació de neteja de 80 milions de dòlars de l'època, retirant 1.400 tones de terra i tomaqueres que van ser transportades a Savannah River.
Es calcula que el 15% del plutoni, uns 3 kg en òxids i en nitrats, va quedar espargit en forma polvoritzada i va ser irrecuperable. Actualment, Palomares és la localitat més radioactiva del Regne d'Espanya.
Manuel Fraga Iribarne, ministre de turisme en l'època, va fer la famosa astracanada de banyar-se en les seves platges perquè el turisme no s'espantés, probablement sabent que l'efecte de la radioactivitat en aquests casos no és puntual, sinó acumulatiu.
El govern de la dictadura franquista tampoc va subministrar protecció de cap classe als guàrdies civils que van participar en la neteja.
El plutoni-239 --l'utilitzat per a les armes nuclears-- en estat Alfa té una vida mitjana de 24.100 anys.
No s'han realitzat estudis epidemiològics sobre malalties associades a la radioactivitat i a la toxicitat química del plutoni ni a nivell local ni entre els guàrdies civils que van participar en la neteja nuclear.
S'ha observat que hi ha caragols amb nivells anormals de radioactivitat
La Dictadura, sota pressió del Govern dels Estats Units, va mantenir secrets els informes de monitoratge mèdic fins que el govern de Felipe González finalment els va fer públics el 1986. Prop del 29% de la població de Palomares presenta traces de plutoni en el seu organisme.
En l'actualitat hi ha alguna urbanització turística pels voltants, prou a prop perquè els nois hi juguin, i els cotxes passin aixecant pols que entra al circuit de l'aire condicionat. No obstant això, el Consell de Seguretat Nuclear espanyol ha prohibit la construcció a les zones més afectades. Malgrat el cost i el nombre de personal involucrat en la neteja, cinquanta anys després encara queden rastres de la contaminació. S'ha observat que hi ha caragols amb nivells anormals de radioactivitat.
Mesures recents relatives a la presència de plutoni (que es dissol molt malament en l'aigua) en el plàncton de la Mediterrània andalusa han fet pensar a molts científics que hi va haver una cinquena bomba, mai recuperada i ocultada pels Estats Units als governs de la monarquia espanyola.
La recompensa promesa a Francisco Simó pels Estats Units mai va ser pagada, les prestacions mèdiques a la població exposada a la radioactivitat ha estat molt deficients, la indemnització per estralls s'ha reduït a l'expropiació de les terres afectades. Segons R. Guitart s'hauria indemnitzat a 536 afectats amb uns 700.000 dòlars i a Simó Orts li haurien donat 14.566 dòlars.
Un accident similar --l'accident de Thule-- va ocórrer el 21 de gener de 1968 en la Base Aèria de Thule, a Groenlàndia. Un accident en pista va provocar l'incendi i posterior explosió del B52, que duia 4 bombes B28 com les de Palomares. Aquí sí que es va fer estudi epidemiològic i la taxa de càncer entre els treballadors que van participar en la neteja era un 50% superior a la de la població general. Va haver-hi també informes d'esterilitat i altres trastorns associats a la radioactivitat.
Palomares és l'accident "Broken Arrow" (pèrdua total d'armes nuclears) més greu de la història, que es conegui. Ja el 1961 havia ocorregut un altre Broken Arrow a Carolina del Nord, en aquest cas amb dues bombes d'urani.
Aquest accident nuclear a Andalusia ha estat objecte d'operacions de desinformació, que juntament amb la propaganda franquista d'aquella època varen intentar llevar importància als fets. Però, la combativa Isabel Álvarez de Toledo, personatge destacat i duquessa de Medina-Sidonia, que investigà aquests fets fou perseguida per les autoritats franquistes, empresona i una vegada en llibertat participà en els actes de l’efemèride proletària de 19 de Juliol anual de la CNT-AIT de l’Exili a Tolosa de Llenguadoc, parlant al costat de Federica Montseny. L’any 2002 es va publicar el llibre ‘Palomares’ d’Isabel Álvarez de Toledo.
Àdhuc el ministre d'Informació i Turisme del govern del general Franco d'aquell temps, Manuel Fraga Iribarne, va anar un temps després a Palomares per prendre-hi un bany, amb l'ambaixador dels Estats Units, Angier Biddle Duke, amb la finalitat d'emmudir els rumors segons els que l'aigua havia quedat contaminada. Aquest bany fou filmat i fotografiat i mostrat reiteradament a l’Estat espanyol com a prova de normalitat.
El març de 2009, la revista ‘Time’ asseverà que l'accident de Palomares fou un del “pitjors desastres nuclears” del món. I encara la majoria de partits del Congrés de Diputats del Regne d’Espanya volen mantenir les bases nord-americanes a la Península i que l’Estat pertanyi a la NATO. Una vegada més: NATO NO, BASES FORA!!!
L'alcalde Terrassa denuncia insults homòfobs i amenaces per canviar el nom d'un carrer
 |
| Perfil de Twitter de Jordi Ballart |
Les xarxes bullen per un tuit colpista de l’Exèrcit de Terra al tenista Rafa Nadal
 |
Mentre, l’Exèrcit ha bloquejat el diputat d'IU Alberto Garzón sense cap explicació |
L’Exèrcit de Terra bloqueja Alberto Garzón davant la seua sorpresa
El diputat Alberto Garzón Espinosa va intentar entrar al compte de l’Exèrcit de Terra, per primera vegada en la seva vida, i s’ha trobat amb aquesta resposta: “No tienes permitido seguir a @Ejercito Tierra ni ver los Tweeds @Ejercito Tierra porque te ha bloqueado.”
Síntesi: “En diuen democràcia i no ho és!”.
El lobby Opus Dei regna al Govern de la Generalitat i lògicament a la direcció oscurantista de TV3
 |
| Paròdia de l'Evangeli censurada per la dirección de TV3 |
El fet que TV3 ha quedat per darrere de Telecinco i Antena3 en els controls d’audiència de juliol pot haver decidit la direcció de la cadena a recuperar ‘Plats Bruts’, una aposta segura.
El vídeo del capítol censurat es pot trobar, però, al canal de youtube, on es constata que la seva eliminació de la programació no casa gens bé amb la filosofia oberta, laica i de servei públic que hauria de caracteritzar TV3.
El capítol censurat es pot veure als enllaços:
[https://youtu.be/9J9IFJatRsI?list=PLAE45RTK1vp1YAxlCIuhf99OTIbj9p6Lw] [https://youtu.be/bl_zxMJRcSQ?list=PLAE45RTK1vp1YAxlCIuhf99OTIbj9p6Lw]
Insinuen que la CUP finança les estelades de Rio 2016
 |
| Entrega de les medalles amb una estelada al darrere |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada