Interior ressuscita una guerrilla desapareguda el 1991 |
[Barcelona (República Catalana) 06/08/2016]
L’AMIC DEL POBLE
El Ministeri de l'Interior del Govern espanyol --en funcions des del mes de desembre-- classifica en el seu Anuari estadístic 2015 els nou presos independentistes gallecs com a militants de l'Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive (EGPGC), que al seu document apareixen com a 'Ejército guerrillero del pueblo gallego libre' (sic). El cas és que aquesta organització armada gallega va deixar d'actuar el 1991, fa 25 anys. Les nou persones empresonades que apareixen a l'estadística d'Interior (8 nois i una noia) no havien ni tan sols nascut o eren nens en els anys en què aquesta organització estava activa. Com assenyala del digital gallec Sermosgaliza.gal, cap d'aquestes persones no van ser acusades, jutjades o condemnades per pertinença, integració o col·laboració amb EGPGC. Actualment hi ha diversos independentistes gallecs empresonats, acusats d'accions de sabotatge o de vinculació a Resistència Galega, i assumits per l'organisme antirepressiu Ceivar. Els cas és que els i les independentistes empresonats(des) per les forces d'ocupació espanyoles a les terres gallegues estan acusats d'una sèrie de fets que no tenen cap relació amb l'històric Exército Guerrilheiro.
En la mateixa estadística del Ministeri d’Interior (“Internos por delitos de terrorismo”) hi consten 284 bascos i 42 dones basques (hi consten com “ETA”); 15 homes i 6 dones que el ministeri considera “GRAPO”; un genèric “Terrorismo islámico” (83 homes i 10 dones) i, finalment, un col·lectiu de 6 homes i 2 dones que es qualifica de “otras bandas armadas” (davant l’exterior el Govern espanyol amb aquest nom genèric crea una ‘marca blanca’ per amagar al món que al Regne d’Espanya hi continua havent, com durant el franquisme, presos polítics anarquistes i llibertaris, com ara les persones acusades de pertànyer al Comando Mateu Morral).
No es estrany que el Ministeri d’Interior ressusciti guerrilles gallegues històric en un imaginari reaccionari i propi de la crisi institucional de l’Estat capitalista espanyol, un estat extremadament afeblit amb una monarquia que penja d’un fil, un sistema de partits parlamentaris de la dreta reaccionària i l’esquerra gestora del Capital en el marc imperialista de la decadent Unió Europea, un estat col·lapsat i incapaç de fer acords burgesos, un sistema judicial pervertit i desacreditat (la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya fou un cop d’estat real), i una societat corrompuda i rosegada per irregularitats constants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada