Vuit alcaldes de Girona durant la Segona República

Expèdit Duram Fernández 

Per la CNT-AIT, en fou el mestre racionalista Expèdit Duram Fernández (1936-1937). 
L'historiador Jordi Galí va presentar la biografia dels alcaldes que va tenir la ciutat de Girona entre els anys 1931 i 1939- 
El repàs biogràfic és, de retruc, un recorregut per la intensa història política i social de l'època. 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/07/2016 
Girona (Gironès).- 

Llegim en la premsa convencional que l'Ajuntament de Girona va ser el marc el passat dimarts de la presentació d'un llibre biogràfic sobre les vuit persones que van governar la ciutat els anys de la Segona República. Amb el títol ‘Alcaldes de Girona, 1931-1939’, l'autor, l'historiador nascut a Porqueres Jordi Galí, fa un repàs biogràfic de Miquel Santaló (1931-1934, ERC), Josep Maria Dalmau (1934, ERC), Francesc Tomàs (1934-1936, Lliga), Llorenç Busquets (1936, ERC), Joaquim de Camps (1934-1936, ERC), Expèdit Duran (1936-1937, CNT-AIT), Pere Cerezo (1937-1939, ERC) i Joan Ballesta (1939, PSUC). Són els vuit alcaldes que va tenir la ciutat en el període que va des del final de la dictadura de Miguel Primo de Rivera fins al final de la Guerra Civil. 
Els retrats personals d'aquests alcaldes són indestriables del context i les vicissituds històriques que vivia Catalunya i, per tant, de la ciutat de la qual van ser alcaldes.
El llibre és, doncs, també un recorregut per la història de Girona d'uns anys intensos, vistos amb il·lusió i esperança per una part important de la població. Aquesta ebullició social i política queda ben representada, com explica en la introducció el professor d'història contemporània de la Universitat de Girona (UdG) Josep Clara, en els detalls vitals dels vuit alcaldes: “El conjunt reflecteix perfectament l'etapa històrica: el predomini polític d'Esquerra Republicana, la importància de la Lliga, la força momentània dels partits i els sindicats obrers.”
Com recorda en el pròleg l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, “la República va ser sinònim de llibertat, de progrés, d'educació, de planificació; en definitiva, de preocupació pels afers col·lectius”. Època “brillant”, afirma, que va tancar-se “amb l'inici d'una fosca i ignominiosa dictadura”. 

L’oblidar Expèdit Duran  
Expèdit Duran i Fernández fou alcalde de Girona per la CNT-AIT. Provinent d'Elda (Vinalopó Mitjà) però originari d'Alájar (Sierra de Huelva, Andalucia), va arribar al Gironès en temps de la Segona República. Ràpidament s'integrà en els moviments llibertaris de Salt, on va ser professor de l'Escola Racionalista. de la CNT-AIT, va tenir una participació activa tant en els fets del 6 d'octubre de 1934 com en els del 19 de juliol de 1936. A partir de llavors, ja durant la Guerra Civil, es va convertir en una figura clau de la rereguarda gironina: va presidir el Comitè Antifeixista (1936) i el Consell Municipal de la ciutat (1936-1937). Arran dels fets de Maig, però, es va veure forçat a abandonar l'alcaldia, i no trigaria a marxar del Consell Municipal de Girona. L'any 1939 es va exiliar, primer a l’hexàgon francès i després a Mèxic.