Una setantena de persones van seguir una ruta històrica, organitzada per la CUP-Crida per Girona, per la efemèrides del 80è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil a Girona

Entrada al refugi que hi ha sota el Jardí de l'Infància 

Es va fer un recorregut per sis escenaris de la ciutat. 
L'objectiu de l'activitat era resseguir els vestigis del conflicte i reconstruir-ne alguns fets. 







TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/07/2016
 Girona (Gironès).- 

Llegim en la premsa convencional que en commemoració del 80è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, la CUP-Crida per Girona va organitzar per dimecres un recorregut per sis escenaris del centre de la ciutat, amb l'objectiu de resseguir els vestigis del conflicte i reconstruir-ne alguns fets.
Una setantena de persones es van aplegar a la plaça del Vi, davant de l'ajuntament de Girona, per iniciar un recorregut que passaria per escenaris com ara els del 20 de juliol de 1936.
Pere Castellanos, llicenciat en història, i el seu fill van guiar la visita amb la documentació històrica corresponent i amb l'ajuda de retalls de premsa i fotografies de cada lloc entre els anys 1936 i 1939.

Els carrers, testimonis vius 
Els carrers de la ciutat van viure de ple bombardejos i assalts. Un total de 118 edificis van quedar completament ensorrats. Girona va viure cinc bombardejos de l'aviació feixista, comandada per Franco, en què van morir 81 persones. L'aviació alemanya i italiana també van castigar la ciutat amb quatre atacs més, entre el gener i el febrer de 1939, que van ocasionar uns cinquanta morts.
La gent veïna de la zona del carrer del Carme, una de les cinc més castigades per les bombes feixistes, podien recórrer als refugis del Jardí de la Infància i del carrer del Carme, construïts per personal municipal el 1937 amb un cost global de 750.000 pessetes. Després de 80 anys, encara és possible submergir-se entre els passadissos subterranis, ja que el refugi del Jardí de la Infància obre les seves portes durant el festival del Temps de Flors del mes de maig.
Deixant enrere el número 23 del carrer del Carme, on es trobava la caserna d'artilleria republicana, la ruta va tombar a mà esquerra per fer parada al carrer Heroïnes Santa Bàrbara. Aquell indret, proper al riu Onyar, va ser la casa de Pere Coma, on encara es pot veure un monòlit franquista adossat retent-li homenatge. Pere Coma va ser un colpista del Requeté que va sortir al carrer el 19 de juliol de 1936 per donar suport als militars facciosos insurrectes. Un parell de dies més tard, Coma es va atrinxerar a casa seva tot disparant contra veïns i la Guàrdia d'Assalt de la República fins a morir, i va esdevenir així la primera víctima franquista a Girona de la Guerra Civil.

Símbols de la dictadura franquista 
La ruta va fer parada davant del mercat del Lleó, a la cara exterior d'una de les parets del qual actualment encara llueix l'escut franquista. Una placa apunta que l'edifici es va construir com a mercat d'abastaments amb batallons de treballadors presoners republicans de guerra, entre 1941 i 1944. Tanmateix, l'edifici amaga un segon escut, a la paret oposada de l'interior, idèntic però sense cap placa, que actualment forma part del despatx de Promoció de Salut.

Memòria històrica 
“La ciutat ha fet un treball molt bo pel que fa a la història de fa 500 anys, com al call jueu, però hi ha molta mancança amb el que passava en la infància dels nostres avis”, va declarar Lluc Salellas, regidor de la CUP-Crida per Girona. Segons va dir, van tirar endavant la iniciativa en veure que l'Ajuntament no tenia intenció d'impulsar-ho. “Especialment pels més joves, perquè tots sentim a parlar de la Guerra Civil però necessitaríem saber-ne més, de com es va viure a la nostra ciutat”, va concloure.