Un llibre de l’historiador Jordi Galí repassa la vida dels 8 alcaldes de Girona d’abril de 1931 a febrer de 1939, durant la República

Cinc per ERC, un de la Lliga de Cambó, un de la CNT  i un -efímer- pel PSUC  







TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/07/2016 
Girona (Gironès).- 

Proclamació de l'Estat català el 6 d'octubre de 1934 per la GeneralitaT, que a Girona va fer l'alcalde  Joaquim de Camps i Arboix

Llegim en la premsa convencional gironina que el llibre Alcaldes de Girona (1931-1939), escrit per l´historiador de la Universitat de Girona (UdG) Jordi Galí i Farrés, recull la biografia dels vuit alcaldes del període comprès entre l’abril de 1931 i el febrer 1939, vuit anys que van des de la República fins a la dictadura franquista. Tots els alcaldes de Girona del temps de la República van conèixer el camí incert de l’exili. La majoria van ser processats per la justícia militar, la dictadura franquista o conegueren la presó.
El llibre està editat per l’Ajuntament de Girona sota la direcció del cap del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions de l´Ajuntament de Girona, Joan Boadas. Quatre dels alcaldes van néixer a la ciutat de Girona: Francesc Tomàs i Martín, Llorenç Busquets i Ventura, Joaquim de Camps i Arboix i Josep Maria Dalmau i Casademont. Dos a l’Alt Empordà: Miquel Santaló i Parvorell i Joan Ballesta i Molinas; un altre, Expèdit Duran i Fernández, era de procedència andalusa i, finalment, Pere Cerezo Hernáez va néixer a l’Argentina.  
En la introducció, el professor d’Història Contemporània de la UdG, Josep Clara, apunta que el fet «que la meitat fossin de fora és un fenomen que identifica la ciutat com a atracció de gent diversa que hi acut en recerca o en funció d’un treball i de millors oportunitats personals». 
Es tracta d’un període que s’inaugura «amb una brillant i esperançadora república i es tanca amb l’inici d’una fosca i ignominiosa dictadura», escriu l’acaldessa de Girona, Marta Madrenas, al pròleg del llibre. «Difondre les seves biografies ens ha semblat una molt bona manera de retre’ls un merescut tribut», afegeix.

De l’Esquerra al PSUC passant per la CNT-AIT 

El primer va ser Miquel Santaló (Vilaür, 1887 - Guadalajara, Mèxic, 1962). Definit com a senzill i pròxim. En ser proclamat diputat per ERC a les Corts espanyoles, l’oposició li demanava que plegués. Ho va fer en ser nomenat ministre de comunicacions del govern Lerroux. En acabar la Guerra  Civil va fugir primer a França i després a Mèxic. No va poder tornar mai més a Girona però des de la distància va mantenir el compromís polític.  
Josep Maria Dalmau (Girona, 1889-1958) va ser un estudiant brillant. Va patir una paràlisi de jove que el va obligar a anar en cadira de rodes per sempre més. Va exercir d’alcalde accidental en algunes de les absències de Miquel Santaló. Quan aquest va ser nomenat ministre, ja va ser nomenat formalment alcalde per ERC. Posteriorment, durant la Guerra Civil, va ser conseller municipal de Cultura (1937-1939), es va exiliar a Perpinyà (Rosselló) i posteriorment va tornar a Girona.
Francesc Tomàs i Martín (Girona, 1900 - Barcelona, 1959) va ser l’únic alcalde conservador de Girona durant la Segona República com a membre de la Lliga Catalana de Francesc Cambó. Amb els Fets d’Octubre, en ser desposseït del càrrec el 6 d’octubre de 1934 i substituït per Joaquim de Camps i Arboix, l’endemà recuperà l’alcadia de Girona. S’exilià a París el 1936, on va treballar per a Francesc Cambó i per la victòria militar del colpista general Franco.
Llorenç Busquets i Ventura (Girona, 1891- Ciutat de Mèxic, 1966) va ser alcalde per uns dies però regidor molts anys per ERC. Conegut com l’alcalde de les crisis, s’exilià primer a França i després a Mèxic.
Joaquim de Camps i Arboix (Girona, 1984 - Barcelona, 1975) era regionalista d’entrada; posteriorment va passar a ERC. Durant els Fets d’Octubre de 1934, essent alcalde gestor de la ciutat, va proclamar l’Estat català i va penjar l’estelada al balcó de l’ajuntament de la ciutat. S’exilià a França i a l’Argentina abans de tornar a Catalunya.
Expèdit Duran i Fernández (Alájar, Huelva, 1904 - Caracas, 1974) és l’únic alcalde de la CNT-AIT que ha tingut mai la ciutat de Girona. Va arribar a la demarcació gironina en temps de la República i es va integrar en els moviments llibertaris de Salt (Gironès). Va presidir el Comitè Antifeixista de Girona i el Consell Municipal de la ciutat i es va exiliar el 1939 a França i després a Mèxic.
Pere Cerezo i Hernáez (Mendoza, Argentina, 1890 - Buenos Aires, 1977) va arribar a Girona de petit. Els seus pares eren de Logroño però van viure a l’Argentina. Era perit mercantil i va ser elegit regidor de l’Ajuntament (1917 i 1931) i alcalde republicà (1937), a més de diputat per ERC al Parlament de Catalunya. Va exiliar-se a l’Argentina natal.
Joan Ballesta i Molinas (l’Escala, 1893 - Chanes, França, 1962) va ser un alcalde efímer pel PSUC a primers de febrer de 1939 durant la Retirada, càrrec que compaginà amb el de comissari d’Ordre Públic. Va ser de les últimes autoritats republicanes a abandonar la ciutat. Es va exiliar a França.

Mira també: 

Vuit alcaldes de Girona durant la Segona República

Expèdit Duram Fernández 

Per la CNT-AIT, en fou el mestre racionalista Expèdit Duram Fernández (1936-1937). 
L'historiador Jordi Galí va presentar la biografia dels alcaldes que va tenir la ciutat de Girona entre els anys 1931 i 1939- 
El repàs biogràfic és, de retruc, un recorregut per la intensa història política i social de l'època. 

Més informació »