Nord-est Llibertari: Polèmica a Figueres entre l’Ajuntament i Mossos d’Esquadra arrel del Consell de Savis gitano

divendres, 8 de juliol del 2016

Polèmica a Figueres entre l’Ajuntament i Mossos d’Esquadra arrel del Consell de Savis gitano

Diversos representants del Consell de Savis del barri de Sant Joan de Figueres

L’equip de govern de l’Ajuntament de Figueres dóna per dissolt el Consell de Savis del barri de Sant Joan i Mossos ho neguen

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/07/2016
Figueres (Alt Empordà).-

Llegim en la premsa convencional que el regidor de l’Ajuntament de Figueres Pere Casellas (PSC) va revelar abans-d'ahir que el Consell de Savis del barri gitano de Sant Joan es considera dissolt des de fa temps. “Ho és des de molt abans del darrer incident”, va aclarir responent al regidor del PP, Diego Borrego, que demanava si el membre del Consell de Savis que el dia 22 va participar en una baralla amb menors i que va ser detingut pels Mossos d’Esquadra continuava formant part del Consell de Savis.
Casellas va explicar que l'Ajuntament no tenia res a veure amb la seva formació: “Es va formar a instàncies del Departament de Benestar i Acció Social. Jo continuo tenint com a interlocutors la gent que en forma part, però sé que un bon dia es van presentar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra i els van tornar els carnets”. L'Ajuntament “no va participar en la formació”, va afirmar Casellas. “Hem sabut que ja no existeix. Res més.” “No hi ha res més. No vagi més enllà”, va dir Casellas a Borrego.

“Exterminar” els barris gitanos de Figueres
En canvi, segons el DIARI DE GIRONA Mossos ho neguen. Alguns membres del Consell de Savis ja el passat mes de març van fer punyents declaracions contra maquinacions de l’Ajuntament de Figueres, on s’acusava l’equip de govern local de voler “exterminar” els barris gitanos de la ciutat. Fonts dels Mossos d’Esquadra consultats pel diari gironí han assegurat que el Consell de Savis de Sant Joan continua funcionant, sense precisar si un dia membres d’aquest havien entregat a comissaria els seus carnets de mediadors amb la policia (se’n havien entregat 10, segons la premsa), i que precisament el passat dimecres s’hi van reunir i que “han transmès la voluntat de fer coses. Així, Alfons Sánchez, cap de l’Àrea Bàsica de la Policia de la zona de Figueres, reitera en aquest sentit que no hi ha cap problema i que des de l’ABP creuen en “la mediació” amb el barri de Sant Joan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...