Paco Martínez Soria, també de la CNT-AIT fa 80 anys

El primer paper principal en una pel·lícula de Martínez Soria fou el film ‘Paquete, el fotógrafo público número uno’, un medimetratge còmic de 1938 produït per la CNT-AIT, amb Mary Santpere i dirigit per Ignacio F. Iquino. 
Un historiador localitza documents inèdits en els papers de Salamanca. 


L’investigador Policarpo Sánchez va localitzar als papers de Salamanca el carnet de reporter de guerra i aviador Antoine de Saint-Exupéry, autor de l’obra 'El Petit Príncep', entre altres documents inèdits del període bèl·lic de 1936-1937 en la zona republicana. Entre aquest papers, ocults en caixes sense catalogar del Archivo General de la Guerra Civil Española, a Salamanca, hi ha el carnet sindical de la CNT-AIT del destacat actor Paco Martínez Soria, amb les quotes dels 1937 i 1938, quan en aquell procés socialista revolucionari l’allau d’afiliació anarcosindicalista fou enorme mentre els sectors reaccionaris s’afiliaven a la UGT, PCE i PSUC per millor combatre la revolució proletària de juliol de1936, ara farà 80 anys, o també documents de l’FBI firmats per Edgar J. Hoover en que aquest element reaccionari sol·licita al Govern de la República espanyola informació "secreta" sobre les activitats de ciutadans nord-americans residents en la zona republicana espanyola.  
Sánchez localitzà aquests registres documentals mentre investigava el cinema durant la Guerra Civil. Els arxius franquistes de Salamanca van ser estructurats a efectes policials i dels tribunals militars a nivell geogràfic ja que les tropes franquistes, a mesura que guanyaven posicions i conquerien més territori peninsular, enviaven la documentació requisada a Salamanca. Al no estar ordenats de manera temàtica, no es estrany que es trobi documents como, per exemple, els carnet de Saint-Exupéry o Martínez Soria.
Aquest centre, principalment configurat a partir de la documentació política, social, sindical i policial que la dictadura franquista va requisar per a fins depuratius i de repressió, va ser dipositat a l'Arxiu General de la Guerra Civil, creat a Salamanca, i que actualment es denomina Centre Documental de la Memòria Històrica. «Més de la meitat dels seus fons van quedar sense classificar» quan van perdre interès per al règim de Franco, «més preocupat amb el pas del temps en l'aparició de nous enemics, diferents als vençuts en la Guerra Civil», cosa que també va redundar en l'absència d'una classificació amb criteris arxivístics. El resultat és «una gran quantitat de fons sense catalogar», caixes sense obrir i papers extraviats, és a dir en llocs inesperats com el carnet de Saint-Exupéry, gràcies a una consulta «document per document» explica Sánchez.

El film ‘Paquete, el fotógrafo público número uno’ 

Martínez Soria al film de la CNT 'Paquete, el fotógrafo público número uno' (1938)

El primer paper principal en una pel·lícula de Martínez Soria fou el film ‘Paquete, el fotógrafo público número uno’, un medi-metratge còmic de 1938 amb Mary Santpere produït pel Sindicat de la Indústria de l’Espectacle de la CNT-AIT. Direcció: Ignacio F. Iquino. Interpretes: Lepe, Paco Martínez Soria, Mary Santpere, Carmen Sebastián. Argument: Ignacio F. Iquino. Guió: Ignacio F. Iquino. Música: Ramón Ferrés. Fotografia: Sebastián Perera. Durada: 50 minuts. Tothom que actua o treballa en el film era gent afiliada a la CNT-AIT.
Francisco Martínez Soria, conegut popularment com a Paco Martínez Soria, (Tarassona, Saragossa, 18 de desembre de 1902-Madrid, 26 de febrer de 1982), fou un actor i empresari de teatre i estrella del cinema peninsular.
Martínez Soria va néixer al poble de Tarassona (Saragossa, Aragó), a 5 km de la frontera de Navarra i a 10 km de la frontera de Sòria. Neix en una família humil, on el seu pare era policia. Quan era molt petit, la família es traslladà a viure a Barcelona, on començarà a estudiar i posteriorment es posà a treballar com a comercial i dependent de comerç. Aficionat al teatre, començà a relacionar-se amb grups de teatre per a aficionats a la vila de Gràcia. El 24 d'octubre de 1929 es casà amb la germana d'un company de teatre, Consuelo Ramos Sánchez. Tingué quatre fills: Consuelo, Natividad, Eugenia i Francisco. En 1934 col·laborà com a extra en la comèdia ‘Sereno…y tormenta’ del director Ignacio F. Iquino. Aviat començaria una bona relació amb Iquino amb qui farà moltes pel·lícules en el futur. Al començament de la Guerra Civil, deixà el treball per centrar-se al teatre i començà a treballar com a actor professional. En 1938 debutà en el Teatre Fontalba amb la companyia teatral de Rafael López Somoza i amb un paper de l'obra ‘Antonio pasó el infierno’. Aquell mateix any tindria el seu primer paper de protagonista en un medi-metratge còmic titulat ‘Paquete, el fotógrafo público número uno’.
A la postguerra, en 1940, fundà la seva pròpia companyia. El 1944 és nomenat director i primer actor de la companyia de comèdia principal del Teatro de la Zarzuela de Madrid. Durant la dècada dels anys 40 treballà també al Teatre Urquinaona.
El 1950 al costat del cineasta reusenc Ignacio Ferrés Iquino, comprà el Teatre Talia, també a Barcelona, per al cap de poc temps ser-ne el seu únic propietari. En aquest teatre actuà fins a la seva mort el 1982.
A la dècada de 1950, tornaria a fer cinema i a la dècada dels 60 treballà dirigit pel director Pedro Lazaga. Amb un film de Lazaga aconseguiria èxit amb el llarg-metratge ‘La ciudad no es para mí’. Llavors la figura de personatge de poble aniria unit a la seva persona fins a la seva mort, convertint-se en una estrella del cinema peninsular.
Morí al seu apartament a Madrid a causa d'una angina de pit el 26 de febrer de 1982, abans d'anar a treballar al teatre. Dos dies després fou enterrat al cementiri de Cabrera de Mar, al Maresme. El teatre de Belles Arts de Tarassona, el seu poble natal, duu el seu nom: Museo Paco Martinez Soria. En honor seu, el Teatre Talia es va anomenar Teatro Martínez Soria fins al seu tancament final el 1987.