Arran de la Retirada de febrer de 1939, va ser enviat especial de la SIA a Portvendres, on va ajudar nombrosos refugiats republicans i llibertaris a fugir de l'internament en camps de concentració. Detingut en 1939 quan passava amb un cotxe refugiats sense papers i en possessió d'un arma, va ser condemnat el 15 de març de 1939 a quatre mesos de presó per «ajudar immigrants il·legals» i fou tancat durant dos mesos.
Quan es va declarar la Segona Guerra Mundial. interimperialista, va ser detingut a Mennevret i internat a Montinhac i al castell del Sablons fins a la primavera de 1941. Després va crear una xarxa per ajudar a passar clandestinament la frontera del Pirineu a activistes i avituallar la resistència antifranquista.
Va esdevenir president de la «Libre Pensée» i publicava a Espoir de la CNT.
Lucien Haussard:
L'11 de juliol de 1893 neix a Sant Quintí (Aisne, Picardia) el militant, propagandista anarquista i lliurepensador Lucien Eugène Haussard. Aprenent d'ebenista, en 1912 va abandonar Sant Quintí i es va instal·lar a París (Illa de França). En 1914, amb la declaració de guerra i sense feina, tornà a la seva vila natal i va ser empresonat pels alemanys quan l'ocupació de Sant Quintí.
Després de la guerra va esdevenir corrector d'impremta a París i va freqüentar els cercles llibertaris que intentaven aleshores la seva reorganització. El desembre de 1918 amb alguns companys va intentar reagrupar els militants llibertaris al voltant de la lluita pacifista. En 1919 va ser el primer tresorer de la Federació Anarquista (FA) reconstituïda i va col·laborar en Le Libertaire. Entre el 26 i el 27 de novembre de 1921 assisteix al II Congrés de la Unió Anarquista (UA) a Villeurbanne i esdevé administrador de Le Libertaire. Entre el 25 de desembre de 1921 i el 2 de gener de 1922 va assistir al Congrés Internacional Anarquista de Berlín, amb Fister, Berteletto i Mauricius. També participà en el Congrés Internacional Anarquista a París entre del 9 i 10 d'octubre de 1922,on va ser elegit secretari internacional de la Unió Anarquista Universal i publicà nombroses circulars entre 1922 i 1923. Va ser el responsable de la preparació del III Congrés de la Unió Anarquista, a Levallois entre el 2 i el 4 de desembre de 1922. Entre el 12 i el 13 d'agost de 1923 va assistir al IV Congrés de la Unió Anarquista a París, en representació del Districte XX parisenc, i va ser elegit membre del consell d'administració de Le Libertaire, passant a diari per la seva obstinació.
El 13 de març 1924 va començar a editar un efímer bimensual, L'Idée anarchiste, on totes les opinions anarquistes hi tenien cabuda; se n'editaren 13 números, fins al 15 de novembre de 1924 . En 1926 col·laborarà en la revista del Dr. Pierrot Plus Loin i en serà el gerent entre 1931 i 1939. En 1930, a causa de problemes de salut, esdevé firaire.
A l’entorn de 1934 va ser condemnat a quatre mesos de presó per haver ajudar a travessar amb automòbil la frontera del Pirineu Oriental fugitius.
Durant la Guerra Civil, entre gener i maig de 1937 va ser comissionat per representar el «Comitè per a l'Espanya Lliure», la Unió Anarquista i Le Libertaire a Barcelona, on va realitzar nombroses entrevistes (Gaston Leval, Joaquin Ascaso, etc.), que després van ser publicades en Le Libertaire. Del 30 d'octubre a l'1 de novembre de 1937 va ser delegat a París en el congrés de la Unió Anarquista que va crear la secció francesa de la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). També va participar activament en el «Comitè d'Ajuda i de Defensa de la Revolució Espanyola».
Arran de la Retirada de febrer de 1939, va ser enviat especial de la SIA a Portvendres (Rosselló), on va ajudar nombrosos refugiats republicans i llibertaris a fugir de l'internament en camps de concentració. Detingut en 1939 quan passava amb un cotxe refugiats sense papers i en possessió d'un arma, va ser condemnat el 15 de març de 1939 a quatre mesos de presó per «ajudar immigrants il·legals» i fou tancat durant dos mesos.
Quan es va declarar la Segona Guerra Mundial interimperialista, va ser detingut a Mennevret (Aisne, Picardia) i internat a Montinhac (Dordonya, Aquitània) i al castell dels Sablons (Bourgueil, Indre i Loira, Centre) fins a la primavera de 1941.
Després va crear una xarxa per ajudar a passar clandestinament la frontera del Pirineu a activistes i avituallar la resistència antifranquista.
Amb l'Alliberament va reprendre les seves activitats de venedor ambulant a Briva la Galharda (Llemosí, Occitània) i va esdevenir president de la «Libre Pensée». També va ser elegit president de l'associació de firaires de Corrèze (Aquitània Llemosí Poitou-Charentes). Entre el 26 de març de 1965 i juliol de 1966 va ser conseller municipal de Briva i durant el final de la seva vida va col·laborar en el setmanari Espoir, de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), editat a de Tolosa de Llenguadoc (Occitània),.
Lucien Haussard va morir el 3 de desembre de 1969 a Briva la Galharda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada