MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: Els dies 27 i 28 de juliol de 1909 hi va haver manifestacions a Girona contra la guerra colonial espanyola al Rif, amb participació de gent de la comarca del Gironès, com ara regidors republicans de l’Ajuntament de Salt

 

Acta del Ple del 29 d'agost de 1909 

El 26 de juliol havia esclatat a Catalunya una vaga general revolucionària contra la guerra del Rif.  
El 5 d’agost el jutge d’Instrucció del partit judicial decretava processament per sedició i presó preventiva en contra de tres regidors de l’Ajuntament de Salt i els suspenia del càrrec de regidors.  
El 29 d’agost, el ple de l’Ajuntament de Salt tornava a manifestar el seu suport als “mencionados compañeros de municipio, este cabildo les desea una rápida y feliz resolución del procesamiento de los mismos”. 



El 9 de juliol de 1909 s’encetà una operació militar per protegir el ferrocarril del Rif (al protectorat espanyol del Marroc) i que amagava en realitat una reactivació de l’aventura colonial marroquina per part del govern espanyol de Maura, ja que l’any anterior s’havien descobert unes mines a la zona propietat d’una societat amb capital espanyol. El ministre de la Guerra, el general Linares, va decidir enviar al Rif una expedició de més de 40 mil homes, la majoria reservistes amb responsabilitats familiars i que no es podien permetre el luxe de pagar els 6 mil rals que costava lliurar-se del servei militar obligatori. A més, gran part d’aquests homes eren catalans, la qual cosa s’interpretà com una mesura de càstig cap al Principat de Catalunya. Això, juntament amb el descontentament creixent de la societat i l’enduriment de les condicions de vida, va provocar que durant l’embarcament de les tropes al port de Barcelona es produïssin manifestacions antibel·licistes i incidents que es van estendre com la pólvora per tota la ciutat. Els aldarulls amb la policia eren diaris i l’ambient es radicalitzà gràcies a la consciència de classe amb el desenvolupament del sindicalisme revolucionari de l’organització Solidaritat Obrera, mare de la que seria la Confederació Nacional del Treball, inspirada en la CGT francesa de la Carta d’Amiens.
Així, Solidaritat Obrera liderà un comitè de vaga que connectà el 25 de juliol amb els nuclis sindicalistes revolucionaris i llibertaris d’arreu de Catalunya.
El 26 de juliol esclatà la vaga general obrera contra la guerra en totes les principals ciutats de Catalunya i el Govern espanyol declarà l’estat de guerra.
La vaga va agafar un caire insurreccional proletari conegut com la setmana de glòria roja, mentre la burgesia nacional catalana i el clergat catòlic encara avui en dia en diuen setmana tràgica. En diverses ciutats es proclamà la República, però com sempre que hi ha hagut insurreccions proletàries els partits republicans no van voler prendre el poder a Catalunya i la revolta social es convertí en un moviment autònom mentre l’Exèrcit espanyol, cridat per la burgesia nacional catalana, va aïllar la ciutat de Barcelona, plena de barricades i incendis en edificis de l’Església catòlica, institució que donava suport a la guerra colonial del Rif i al govern Maura.
El 30 de juliol l’Exèrcit dominava la situació i el 2 d’agost el terror governamental regnava pels carrers de Barcelona deixant darrere seu un resultat de cent veïns i tres militars morts, gairebé dos mil obrers processats per les jurisdiccions civil i militar, a més d’una forta repressió que inclogué l’execució de cinc persones, entre elles, Francesc Ferrer i Guàrdia. Molts anarquistes es va exiliar al Rosselló i alguns embarcaren a Portvendres cap Alger (Algèria), per millor seguretat.   
Aquests esdeveniments van tenir també la seva repercussió a Salt (Gironès). El 5 d’agost el jutge d’Instrucció del partit judicial decretava processament per sedició i presó preventiva en contra de tres regidors de l’Ajuntament de Salt i els suspenia del càrrec de regidors. El ple de l’Ajuntament va donar compte de la lectura de la comunicació del governador civil de la província de Girona en què manifestava el desig “a dichos señores concejales suspensos un pronto y feliz resultado en el sumario sobre sedición que les sigue y por el cual ha sido decretado el repetido procesamiento de los mismos”. La condemna va ser ratificada pel jutge militar de Girona.
Aquests tres regidors saltencs havien participat els dies 27 i 28 de juliol en manifestacions que s’havien produït a la ciutat de Girona en contra de la guerra. El jutge els imputava el delicte d’“inducción a la deserción” ,“delito de sedición y desórdenes públicos”.
El 29 d’agost, el ple de l’Ajuntament tornava a manifestar el seu suport als “mencionados compañeros de municipio, este cabildo les desea una rápida y feliz resolución del procesamiento de los mismos”.   
Dos d’aquests regidors van ser reposats en el càrrec temps més tard: un, el 5 de juny de 1910; l’altre, tot i no tenir la data exacta, l’any 1913 ja el trobem com a regidor, i el tercer, pel que sembla, no es tornà a dedicar a la política activa local i el trobem dedicat als seus negocis.