MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 de juliol de 1987 mor a Tolosa l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Sarrau Español

Amb el triomf militar franquista a Catalunya el febrer de 1939 creuà el Pirineu i fou reclòs als camps de concentració de Barcarès i d'Agde. 
El  mateix  any el seu germà Antonio Sarrau Español, també militant anarquista, fou afusellat pels elements militars franquistes. 
Sota l'ocupació nazi alemanya milità a Fumel i posteriorment retornà al Principat de Catalunya, on formà part de grups clandestins antifranquistes. 
En 1951 fou membre de la Comissió de Relacions de la FAI.
Fou l'oncle del destacat militant anarquista Liberto Sarrau Royes. 



Salvador Sarrau Español: 
El 28 de juliol de 1987 mor a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Sarrau Español. Havia nascut en 1906 a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent). Emigrà molt jove a Barcelona, on es guanyava la vida com a forner i estava afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Durant la dictadura de Primo de Rivera s'exilià a l'Argentina, on milità en la Federació Obrera Regional Argentina (FORA). En 1930 la dictadura del general José Félix Uriburu l'empresonà i dos anys després fou expulsat.
De vell nou a Barcelona, fou un destacat militant de la Secció de Forners del Sindicat de l'Alimentació de la CNT-AIT i fou membre de la Comissió de Defensa Confederal de la Federació Local de la CNT-AIT de Barcelona.
Participà activament en els jornades de resposta contra el cop militar franquista de juliol de 1936 i fou especialment actiu durant el procés revolucionari col·lectivista.
Amb el triomf militar franquista a Catalunya el febrer de 1939 creuà el Pirineu i fou reclòs als camps de concentració de Barcarès (Rosselló) i d'Agde (Erau, Llenguadoc, Occitània). El  mateix  any el seu germà Antonio Sarrau Español, també militant anarquista, fou afusellat pels elements militars franquistes.
Sota l'ocupació nazi alemanya milità a Fumel (Aquitània, Occitània) i posteriorment retornà al Principat de Catalunya, on formà part de grups clandestins antifranquistes.
Acabà establint-se a Tolosa de Llenguadoc. En 1951 fou membre de la Comissió de Relacions de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i en 1970 secretari d'Organització de l'Alt Garona-Gers (Migdia Pirineu, Occitània). Durant anys, cada setmana junt amb altres companys i companyes cenetistes preparava els enviaments per correu del setmanari Espoir, des de la seu del Secretariat Intercontinental a la rue Belfort de Tolosa de Llenguadoc.
Fou l'oncle del destacat militant anarquista Liberto Sarrau Royes.