MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 24 de juliol de 1994 mor a Castèlnòu de Les l'anarcosindicalista Patricio Guijarro

necrològica del periôdic parisenc "Cenit"

Amb el triomf militar franquista al Principat de Catalunya, passà el Pirineu i fou tancat al camp de concentració de Setfonts fins al febrer de 1940. Després va fer de calderer a Tolosa de Llenguadoc i s'instal·là a Ausevila Tolosana. El juny de 1940 fou tancat, amb la seva companya, als camps d’Argelers de la Marenda i de Barcarès fins a l'octubre de 1941, quan passà a fer de pagès a Saint-Croix de Quintillargues fins al desembre de 1943. Fou cridat pels alemanys a Montpeller per integrar-se en el Servei de Treball Obligatori, però no es presentà i restà a Castèlnòu de Les amagat per l'alcalde. 




Patricio Guijarro: 
El 24 de juliol de 1994 mor a Castèlnòu de Les (Llenguadoc, Occitània) l'anarcosindicalista Patricio Guijarro. Havia nascut cap al 1907 a Oviedo (Astúries). Amb els seus pares emigrà a Catalunya. Instal·lat a Menàrguens (Noguera), s'afilià de ben jovenet a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Arran de l'aixecament militar franquista de 1936, lluità a diferents poblacions lleidatanes. Amb Ramón Liarte Viu, participà en la reorganització de la comarcal de Camarasa i de Tremp. Va ser un destacat membre de la fàbrica col·lectivitzada «La Sucrera del Segre» a Menàrguens on treballava. En 1938 compartí vida amb la militant anarcosindicalista Maria Mestre Gibert, que destacà en la defensa de la col·lectivitat quan fou atacada pels elements stalinistes.
Amb el triomf militar franquista al Principat de Catalunya, passà el Pirineu i fou tancat al camp de concentració de Sètfonts (Tarn i Garona, Migdia Pirineu, Occitània) fins al febrer de 1940. Després va fer de calderer en una fàbrica d'aviació de Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i s'instal·là a Ausevila Tolosana (Llenguadoc, Occitània). El juny de 1940, amb l'armistici, fou tancat, amb la seva companya, als camps d’Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Barcarès (Rosselló) fins a l'octubre de 1941, quan passà a fer de pagès a Santa Crotz de Quintilhargues (Erau, Llenguadoc, Occitània) fins al desembre de 1943. Fou cridat pels alemanys a Montpeller per integrar-se en el Servei de Treball Obligatori (STO), però no es presentà i restà a Castèlnòu de Les amagat per l'alcalde.
Amb l'Alliberament, s'instal·là amb la seva companya a Castèlnòu de Les, on treballà de soldador, i ambdós s'afiliaren a la CNT-AIT de l’Exili a Montpeller (Llenguadoc, Occitània). En 1946, com a secretari de Propaganda de la Regional, va fer un míting a Montpeller.