MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 22 de juliol de 1912 neix a Bilbao el propagandista anarquista i anarcosindicalista Fabián Moro Esteban

El febrer de 1939 creuà el Pirineu i va ser internat durant un any als camps de concentració d'Argelers de la Marenda, Barcarès i Bram; després va ser enviat a treballar de llenyataire a Blanot en una Companyia de Treballadors Estrangers, on va establir contactes amb la Resistència. 
Més tard va ser enviat a Brest per a fer el Servei de Treball Obligatori alemany. 



Fabián Moro Esteban: 
El 22 de juliol de 1912 neix a Bilbao (Biscaia, País Basc, Euskal Herria) el propagandista anarquista i anarcosindicalista Fabián Moro Esteban. Era fill d'una família d'artesans ebenistes.
Des de molt jove començà a militar en els moviment socials de Burgos (Castella la Vella). En 1931 s'afilià a les Joventuts Socialistes i poc després passà a les Joventuts Llibertàries. En aquesta època patí diverses detencions per les seves activitats revolucionàries.
L'1 de maig de 1932 resultà ferit, juntament amb Pedro Rodríguez, pels guàrdies d'assalt que reprimiren la manifestació anarcosindicalista de Burgos.
En 1934, a resultes de les seves activitats antimilitaristes portades a terme a les casernes de Burgos, va ser perseguit i fugí cap a Catalunya, on s'encarregà del Comitè Pro-Presos de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès Nord). Posteriorment es refugià a Palma (Mallorca, Illes Balears), amb Francisco Santamaría i Julián Floristán Urrecho.
Quan esclatà la Guerra Civil estava a Balaguer (Noguera) i a Barcelona va ser nomenat secretari de Premsa i Propaganda i responsable d'un periòdic llibertari. El setembre de 1936 assistí com a delegat de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) a una reunió extraordinària de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barcelona. En aquesta època militava en les Joventuts Llibertàries del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat i en l'Ateneu Llibertari «Luz y Amor».
Després lluità al front d'Aragó enquadrat en la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República espanyola i fou redactor del periòdic Acracia.
El febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet al Principat de Catalunya, creuà el Pirineu i va ser internat durant un any als camps de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló), Barcarès (Rosselló) i Bram (Aude, Llenguadoc, Occitània); després va ser enviat a treballar de llenyataire a Blanot (Borgonya) en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), on va establir contactes amb la Resistència. Més tard va ser enviat a Brest (Bretanya) per a fer el Servei de Treball Obligatori (STO) alemany.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Mâcon (Borgonya). En 1948 obtingué l'estatut de refugiat polític i s'establí a París (Illa de França), on treballà en diversos oficis.
Gran admirador del metge anarquista Isaac Puente Amestoy, prologà la biografia inèdita d'Abel Ramírez Romeo Doctor Isaac Puente. Biografía, ideario y polémica. Donà moltes conferències, especialment sobre el tema «Federalisme i centralisme a Espanya», i col·laborà en molts de títols de la premsa llibertària de l'exili, com ara Anarkia, Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Espoir, Ruta, Solidaridad Obrera, Suplemento Literario de Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Umbral, etc.
És autor de Pablo o el discurso del hombre libre (1965), Temas esenciales del anarquismo. Espíritu y materia (Esquema) (1968) i Las Juventudes Libertarias en España. Análisis espectral (1970).
A partir de 1978 passà temporades de dos o tres mesos anuals a Barcelona, on va fer costat la reconstrucció de la CNT, especialment la Federació Local de Barcelona, col·laborant en l'equip de redacció de la revista Ideas-Orto.
En 1986 caigué greument malalt i començà a redactar les seves memòries que restaren inacabades. Fabián Moro Esteban va morir el 27 d'octubre de 1987 a Saint-Mandé (Illa de França) i fou enterrat al cementiri Nord d'aquesta localitat.