A Salt esclata la revolució proletària i es forma un comitè executiu.
La batalla de les ràdios.
Garcia Oliver arenga des de Barcelona per ràdio: “Agafeu qualsevol arma que us vingui a mà per vella i rovellada que sigui: ganivet de cuina, martell, bastó, i llanceu-vos al carrer a defensar la llibertat que els militars volen arrabassar-nos. Defenseu-la amb ungles i dents”
El dissabte 18 de juliol de 1936 molta gent a comarques anava als cafès i tavernes per assabentar-se dels fets de Melilla i seguidament on hi havia aparells de ràdio que el general Franco s'aixeca a les Illes Canàries i dirigeix una crida a les divisions i a les bases navals i es dirigeix al Protectorat del Marroc. Queipo de Llano s'apodera del comandament de la II Divisió i amb escasses forces controla alguns punts estratègics de Sevilla. A Andalusia els militars s'aixequen a Jérez, Cadis, Algecires, Còrdova, Màlaga i Granada. En alguns municipis pesquers de la Costa Brava, com en el cas de l’Escala (Alt Empordà) els pescadors, preocupats pel cop d’estat militar facciós, no van sortir a feinejar a la mar i resten als establiments fent-la petar. Tot plegat, la tensió antifeixista es transformava en fervor revolucionari que movia també a molta gent no gaire polititzada.
L’endemà, en un matí diumenge lluminós d’estiu, s’aixecaren les guarnicions faccioses arreu, a més de Barcelona, entre les tres i les quatre de la matinada, hi va haver bans de guerra a Girona i a Figueres mentre les ràdios descrivien els combats a Barcelona entre obrers i militars colpistes facciosos. S’informava que els soldats de lleva ignoraven que es tractava d’un cop d’estat, ja que els oficials els hi deien que sortien de les casernes per anar de maniobres o una passejada militar i quan pel carrer topaven amb grups d’obrers que els afrontaven llançaven les armes i fugien en desbandada deixant abandonats els oficials que volien que tiressin. Que la Guàrdia Civil, o Guàrdia Nacional Republicana, de Barcelona romania fidel al Govern de la República i defensava els edificis oficials. Joan Garcia Oliver arengava les masses per la ràdio: “Agafeu qualsevol arma que us vingui a mà per vella i rovellada que sigui: ganivet de cuina, martell, bastó, i llanceu-vos al carrer a defensar la llibertat que els militars volen arrabassar-nos. Defenseu-la amb ungles i dents. No temeu la mort. Val més morir lliure que viure esclau. Val més morir a peu dret que viure de genolls”. Més tard, la ràdio informà d’una gran batalla a la barcelonina plaça de Catalunya. I que la gent enardida per les paraules de Garcia Oliver, amb armes o sense, s’havia llançat al carrer per acabar amb els darrers reductes facciosos. S’informà que a Capitania els caps militars hagueren de rendir-se. Van caure presoners els generals colpistes Goded i Llano de la Encomienda. Goded per ràdio donava per acabat el cop militar a Catalunya. Aleshores els colpistes de Girona i Figueres es donaren a la fuita.
A Figueres (Alt Empordà) el ban del 19 de juliol era signat pel cap militar del castell de Sant Ferran, el tinent coronel Agustín Monasterio Bustos, declarant l’estat de guerra a la ciutat i plaça militar.
A Salt (Gironès), la vaga de braços caiguts a la Coma-Cros, que havia començat el 26 de juny animada per la CNT-AIT i secundada la fàbrica Gassot i a Santa Eugènia per la Marfà, tot just s’havia aturada el 10 de juliol després de la dimissió de l’alcalde, Manel Termes. Així, el 18 de juliol arribà la notícia dels primers aixecaments facciosos. A La Floreal s’havia aplegat el moviment llibertari local i la CNT i la FAI estaven a l’expectativa mentre la gent demanava que calia fer. L’endemà, com a tantes poblacions, un cop proclamat a l’estat de guerra pels militars colpistes de Girona i una vegada a punt de l’alba hi havia hagut una reunió de forces antifeixistes a fora de la plaça de Toros que hi havia a Girona i els facciosos ajudats pel Requeté es feien amos del carrer a la ciutat capital de la demarcació i plaça de l’Exèrcit, en canvi, a Salt la classe obrera prenia el poder gràcies a la CNT i la FAI amb alguns anarquistes armats tot aixecant barricades a les entrades de la població. Sense demora, a La Floreal es va constituir el Comitè Executiu Antifeixista de Salt i el seu entorn, que dies després es digué comitè revolucionari de guerra.
Ràdio Girona, en poder dels facciosos feia com Ràdio Sevilla, tot proclamant que la ciutat està controlada per la comandància militar de la plaça i desmenteix les informacions de Ràdio Barcelona, donades a les 11 del matí, en que es deia la situació a tot Catalunya estava controlada pels governs de la Generalitat i de la República. La comandància de Girona afirmava que la sublevació facciosa havia triomfat a la Seu d’Urgell, Barbastre i Figueres així com la victòria militar al Marroc, Andalusia, el País Valencià, Burgos, Saragossa, Navarra i les guarnicions de Catalunya (encara hi havia resistència a la caserna de les Drassanes). El futbol fou suspès arreu de Catalunya. Els soldats de lleva també a Girona i a Figueres es neguen a disparar contra la gent i finalment El destacat militant de la CNT de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Panxo Isgleas, que es trobà a Girona i havia estat detingut pel militars fou alliberat.
En el cas de l’Escala, s’havia desplegat un òrgan de defensa. L’alcalde, Josep Figueres, s’havia desplegat a Girona per informar-se i acompanyat per altres veïns que buscaven armes, mentre, els agents de la Guàrdia Civil s’havien replegat a la Bisbal d’Empordà. Altres escalencs anaren a Figueres per armes. Grups de defensa patrullaven per la vila i establien controls a les entrades del terme municipal. Això fou bàsic per desactivar la fugida dels caps del cop a Girona. Constituït el comitè antifeixista escalenc el dilluns 20 de juliol, l’endemà, el dimarts 21, els milicians de l’Escala que mantenien un control en la carretera de Viladamat, als entorns de la casa de Santa Margarida i on hi ha l’entreforc de Cinclaus, interceptaren un automòbil amb el comandant Ernesto Orensanz Tarongí, els capitans José Comejos Fernández i Francisco Rojas Garrido i els tinents Joaquín Herrera Martínez Añovar i César Marínez Sastre, vestits de paisà, els caps facciosos de l’aixecament a Girona. La seva intenció era fugir en una embarcació des de la platja del Riuet i una vegada al Rosselló passà per l’hexàgon francès a la zona franquista. El mestre escalenc del POUM, Sidon Pascual Callol, aleshores secretari i comptable del comitè de l’Escala, reconegué un dels militars del temps del seu servei militar. Foren arrestats per la milícia i tancats al local de l’Ateneu Art i Cultura, al carrer de la Torre de l’Escala, mentre una multitud enrabiada els volia linxar havent de ser defensats pel comitè local. Un camió de la Guàrdia d’Assalt finalment se’n fer càrrec per portar-los a Girona detinguts i sotmesos a la justícia. Pascual Callol fou condemnat el 1943 en consell de guerra franquista a 12 anys i 1 dia de presó per la seva actuació del 21 de juliol de 1936 a l’Escala.
La batalla de les ràdios.
Garcia Oliver arenga des de Barcelona per ràdio: “Agafeu qualsevol arma que us vingui a mà per vella i rovellada que sigui: ganivet de cuina, martell, bastó, i llanceu-vos al carrer a defensar la llibertat que els militars volen arrabassar-nos. Defenseu-la amb ungles i dents”
El dissabte 18 de juliol de 1936 molta gent a comarques anava als cafès i tavernes per assabentar-se dels fets de Melilla i seguidament on hi havia aparells de ràdio que el general Franco s'aixeca a les Illes Canàries i dirigeix una crida a les divisions i a les bases navals i es dirigeix al Protectorat del Marroc. Queipo de Llano s'apodera del comandament de la II Divisió i amb escasses forces controla alguns punts estratègics de Sevilla. A Andalusia els militars s'aixequen a Jérez, Cadis, Algecires, Còrdova, Màlaga i Granada. En alguns municipis pesquers de la Costa Brava, com en el cas de l’Escala (Alt Empordà) els pescadors, preocupats pel cop d’estat militar facciós, no van sortir a feinejar a la mar i resten als establiments fent-la petar. Tot plegat, la tensió antifeixista es transformava en fervor revolucionari que movia també a molta gent no gaire polititzada.
L’endemà, en un matí diumenge lluminós d’estiu, s’aixecaren les guarnicions faccioses arreu, a més de Barcelona, entre les tres i les quatre de la matinada, hi va haver bans de guerra a Girona i a Figueres mentre les ràdios descrivien els combats a Barcelona entre obrers i militars colpistes facciosos. S’informava que els soldats de lleva ignoraven que es tractava d’un cop d’estat, ja que els oficials els hi deien que sortien de les casernes per anar de maniobres o una passejada militar i quan pel carrer topaven amb grups d’obrers que els afrontaven llançaven les armes i fugien en desbandada deixant abandonats els oficials que volien que tiressin. Que la Guàrdia Civil, o Guàrdia Nacional Republicana, de Barcelona romania fidel al Govern de la República i defensava els edificis oficials. Joan Garcia Oliver arengava les masses per la ràdio: “Agafeu qualsevol arma que us vingui a mà per vella i rovellada que sigui: ganivet de cuina, martell, bastó, i llanceu-vos al carrer a defensar la llibertat que els militars volen arrabassar-nos. Defenseu-la amb ungles i dents. No temeu la mort. Val més morir lliure que viure esclau. Val més morir a peu dret que viure de genolls”. Més tard, la ràdio informà d’una gran batalla a la barcelonina plaça de Catalunya. I que la gent enardida per les paraules de Garcia Oliver, amb armes o sense, s’havia llançat al carrer per acabar amb els darrers reductes facciosos. S’informà que a Capitania els caps militars hagueren de rendir-se. Van caure presoners els generals colpistes Goded i Llano de la Encomienda. Goded per ràdio donava per acabat el cop militar a Catalunya. Aleshores els colpistes de Girona i Figueres es donaren a la fuita.
A Figueres (Alt Empordà) el ban del 19 de juliol era signat pel cap militar del castell de Sant Ferran, el tinent coronel Agustín Monasterio Bustos, declarant l’estat de guerra a la ciutat i plaça militar.
A Salt (Gironès), la vaga de braços caiguts a la Coma-Cros, que havia començat el 26 de juny animada per la CNT-AIT i secundada la fàbrica Gassot i a Santa Eugènia per la Marfà, tot just s’havia aturada el 10 de juliol després de la dimissió de l’alcalde, Manel Termes. Així, el 18 de juliol arribà la notícia dels primers aixecaments facciosos. A La Floreal s’havia aplegat el moviment llibertari local i la CNT i la FAI estaven a l’expectativa mentre la gent demanava que calia fer. L’endemà, com a tantes poblacions, un cop proclamat a l’estat de guerra pels militars colpistes de Girona i una vegada a punt de l’alba hi havia hagut una reunió de forces antifeixistes a fora de la plaça de Toros que hi havia a Girona i els facciosos ajudats pel Requeté es feien amos del carrer a la ciutat capital de la demarcació i plaça de l’Exèrcit, en canvi, a Salt la classe obrera prenia el poder gràcies a la CNT i la FAI amb alguns anarquistes armats tot aixecant barricades a les entrades de la població. Sense demora, a La Floreal es va constituir el Comitè Executiu Antifeixista de Salt i el seu entorn, que dies després es digué comitè revolucionari de guerra.
Ràdio Girona, en poder dels facciosos feia com Ràdio Sevilla, tot proclamant que la ciutat està controlada per la comandància militar de la plaça i desmenteix les informacions de Ràdio Barcelona, donades a les 11 del matí, en que es deia la situació a tot Catalunya estava controlada pels governs de la Generalitat i de la República. La comandància de Girona afirmava que la sublevació facciosa havia triomfat a la Seu d’Urgell, Barbastre i Figueres així com la victòria militar al Marroc, Andalusia, el País Valencià, Burgos, Saragossa, Navarra i les guarnicions de Catalunya (encara hi havia resistència a la caserna de les Drassanes). El futbol fou suspès arreu de Catalunya. Els soldats de lleva també a Girona i a Figueres es neguen a disparar contra la gent i finalment El destacat militant de la CNT de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Panxo Isgleas, que es trobà a Girona i havia estat detingut pel militars fou alliberat.
En el cas de l’Escala, s’havia desplegat un òrgan de defensa. L’alcalde, Josep Figueres, s’havia desplegat a Girona per informar-se i acompanyat per altres veïns que buscaven armes, mentre, els agents de la Guàrdia Civil s’havien replegat a la Bisbal d’Empordà. Altres escalencs anaren a Figueres per armes. Grups de defensa patrullaven per la vila i establien controls a les entrades del terme municipal. Això fou bàsic per desactivar la fugida dels caps del cop a Girona. Constituït el comitè antifeixista escalenc el dilluns 20 de juliol, l’endemà, el dimarts 21, els milicians de l’Escala que mantenien un control en la carretera de Viladamat, als entorns de la casa de Santa Margarida i on hi ha l’entreforc de Cinclaus, interceptaren un automòbil amb el comandant Ernesto Orensanz Tarongí, els capitans José Comejos Fernández i Francisco Rojas Garrido i els tinents Joaquín Herrera Martínez Añovar i César Marínez Sastre, vestits de paisà, els caps facciosos de l’aixecament a Girona. La seva intenció era fugir en una embarcació des de la platja del Riuet i una vegada al Rosselló passà per l’hexàgon francès a la zona franquista. El mestre escalenc del POUM, Sidon Pascual Callol, aleshores secretari i comptable del comitè de l’Escala, reconegué un dels militars del temps del seu servei militar. Foren arrestats per la milícia i tancats al local de l’Ateneu Art i Cultura, al carrer de la Torre de l’Escala, mentre una multitud enrabiada els volia linxar havent de ser defensats pel comitè local. Un camió de la Guàrdia d’Assalt finalment se’n fer càrrec per portar-los a Girona detinguts i sotmesos a la justícia. Pascual Callol fou condemnat el 1943 en consell de guerra franquista a 12 anys i 1 dia de presó per la seva actuació del 21 de juliol de 1936 a l’Escala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada