Durant els «Fet de Maig» de 1937 va resultar ferit en un tiroteig a la Diagonal de Barcelona dirigit contra el cotxe institucional on viatjava juntament amb la ministra Montseny i el secretari general de la CNT-AIT Marià Rodríguez Vázquez (Marianet), que resultaren il·lesos.
Durant la Guerra Civil fou secretari nacional del Consell General de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a la República espanyola, tasca solidària que seguí durant el seu exili a Perpinyà.
Mateu Baruta Vilà:
El 18 de juliol de 1901 neix a Molins de Rei (Baix Llobregat) l'anarcosindicalista Mateu Baruta Vilà. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), durant la Guerra Civil fou secretari nacional del Consell General de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a la República espanyola, secretari (subsecretari de Sanitat Pública i de l'Assistència Social) de Frederica Montseny Mañé durant el seu període al Ministeri de Sanitat i viatjà sovint a l’hexàgon francès a la recerca de queviures.
Durant els «Fet de Maig» de 1937 va resultar ferit en un tiroteig a la Diagonal de Barcelona dirigit contra el cotxe institucional on viatjava juntament amb la ministra Montseny i el secretari general de la CNT-AIT Marià Rodríguez Vázquez (Marianet), que resultaren il·lesos.
El setembre de 1937 presentà, amb Lucía Sánchez Saornil, l'organització «Mujeres Libres» a Múrcia. L'agost de 1938 assistí al Ple de Regionals de la CNT-AIT, on presentà un informe de la marxa de SIA.
El febrer de 1939, quan el triomf militar franquista era un fet a Catalunya, com a director de l'Oficina Central d'Evacuació i Assistència a Refugiats d'Espanya (OCEARE), s'encarregà de l'evacuació de nombrosos militants llibertaris, entre ells Pepita Carpena, cap al Rosselló --en realitzà un informe d'aquesta operació que va ser publicat en la revista Documentos Históricos de España que es publicà el maig de 1939--. A Perpinyà (Rosselló) continuà amb el seu càrrec de SIA.
Posteriorment, durant molts anys, visqué a Marsella (Provença, Occitània) amb la seva companya Christine Kon-Rabe, anarquista d'origen jueu polonès. Assegurà les relacions amb el Consell General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i en 1940 residí clandestinament un temps a París (Illa de França). En 1941 participà en els intents de reconstrucció de la CNT clandestina a Marsella. Montà un petit taller de filatures, gràcies a un invent que permetia la fabricació i reparació de les agulles de tricotar metàl·liques que aleshores eren introbables, on donà feina una desena d'obrers.
Detingut el 10 de novembre de 1941, el dia que nasqué son primer fill, va ser reclòs a Tolosa (Llenguadoc, Occitània); jutjat, amb Germinal Esgleas, el juliol de 1942 per un tribunal militar tolosà, va ser condemnat per «atemptat contra la seguretat de l'Estat» a un any de presó. El setembre de 1942 va ser trasllada a la presó de Moissac (Llenguadoc, Occitània). Alliberat el novembre de 1942, va ser internat al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Migdia Pirineu, Occitània) fins l'agost de 1943, que va ser obligat a formar part de l'organització alemanya «Todt» per a treballar com a infermer al camp de Canejan (Aquitània, Occitània). Amb l'ajuda d'un company espanyol, a començaments de 1944 aconseguí arribar a Marsella, on pogué retrobar la seva companya.
Continuà militant en la CNT en l'exili i el setembre de 1946, en una assemblea celebrada a Marsella, va ser nomenat membre del Comitè Departamental de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP).
És autor de l'informe inèdit Pequeña historia de la constitución de SIA y su desarrollo actual y su desarollo futuro.
Mateu Baruta Vilà va morir el juny de 1980 a Marsella després de patir una llarga malaltia.
Durant la Guerra Civil fou secretari nacional del Consell General de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a la República espanyola, tasca solidària que seguí durant el seu exili a Perpinyà.
 |
Mateu Baruta, amb corbata, amb Federica Montseny en un míting al parc Güell de Barcelona la tardor del 1936
|
Mateu Baruta Vilà:
El 18 de juliol de 1901 neix a Molins de Rei (Baix Llobregat) l'anarcosindicalista Mateu Baruta Vilà. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), durant la Guerra Civil fou secretari nacional del Consell General de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a la República espanyola, secretari (subsecretari de Sanitat Pública i de l'Assistència Social) de Frederica Montseny Mañé durant el seu període al Ministeri de Sanitat i viatjà sovint a l’hexàgon francès a la recerca de queviures.
Durant els «Fet de Maig» de 1937 va resultar ferit en un tiroteig a la Diagonal de Barcelona dirigit contra el cotxe institucional on viatjava juntament amb la ministra Montseny i el secretari general de la CNT-AIT Marià Rodríguez Vázquez (Marianet), que resultaren il·lesos.
El setembre de 1937 presentà, amb Lucía Sánchez Saornil, l'organització «Mujeres Libres» a Múrcia. L'agost de 1938 assistí al Ple de Regionals de la CNT-AIT, on presentà un informe de la marxa de SIA.
El febrer de 1939, quan el triomf militar franquista era un fet a Catalunya, com a director de l'Oficina Central d'Evacuació i Assistència a Refugiats d'Espanya (OCEARE), s'encarregà de l'evacuació de nombrosos militants llibertaris, entre ells Pepita Carpena, cap al Rosselló --en realitzà un informe d'aquesta operació que va ser publicat en la revista Documentos Históricos de España que es publicà el maig de 1939--. A Perpinyà (Rosselló) continuà amb el seu càrrec de SIA.
Posteriorment, durant molts anys, visqué a Marsella (Provença, Occitània) amb la seva companya Christine Kon-Rabe, anarquista d'origen jueu polonès. Assegurà les relacions amb el Consell General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i en 1940 residí clandestinament un temps a París (Illa de França). En 1941 participà en els intents de reconstrucció de la CNT clandestina a Marsella. Montà un petit taller de filatures, gràcies a un invent que permetia la fabricació i reparació de les agulles de tricotar metàl·liques que aleshores eren introbables, on donà feina una desena d'obrers.
Detingut el 10 de novembre de 1941, el dia que nasqué son primer fill, va ser reclòs a Tolosa (Llenguadoc, Occitània); jutjat, amb Germinal Esgleas, el juliol de 1942 per un tribunal militar tolosà, va ser condemnat per «atemptat contra la seguretat de l'Estat» a un any de presó. El setembre de 1942 va ser trasllada a la presó de Moissac (Llenguadoc, Occitània). Alliberat el novembre de 1942, va ser internat al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Migdia Pirineu, Occitània) fins l'agost de 1943, que va ser obligat a formar part de l'organització alemanya «Todt» per a treballar com a infermer al camp de Canejan (Aquitània, Occitània). Amb l'ajuda d'un company espanyol, a començaments de 1944 aconseguí arribar a Marsella, on pogué retrobar la seva companya.
Continuà militant en la CNT en l'exili i el setembre de 1946, en una assemblea celebrada a Marsella, va ser nomenat membre del Comitè Departamental de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP).
És autor de l'informe inèdit Pequeña historia de la constitución de SIA y su desarrollo actual y su desarollo futuro.
Mateu Baruta Vilà va morir el juny de 1980 a Marsella després de patir una llarga malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada