Nord-est Llibertari: L’empresa del socorrista acusat de catalanofòbia és propietat del català de l’Any

dijous, 14 de juliol del 2016

L’empresa del socorrista acusat de catalanofòbia és propietat del català de l’Any

Òscar Camps

Òscar Camps és l’administrador i màxim accionista de Pro-Activa Serveis Aquàtics.
L’empresa va fer públic un comunicat on assenyala que no sancionarà el socorrista.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/07/2016
Palamós (Baix Empordà).-

Llegim que el passat diumenge, la mare d’un nen de 14 anys va denunciar, a través de les xarxes socials, que un socorrista de la platja de la Fosca, a Palamós (Baix Empordà), es va negar a atendre el seu fill perquè s'hi va adreçar en català.
L'empresa encarregada del servei de socorrisme d’aquesta platja, Pro-Activa Serveis Aquàtics S. L., ha fet públic un comunicat on assegura que no sancionarà el socorrista perquè un cop acabada la investigació de l'incident, han conclòs que "l'actuació per part del treballador, tot i no ésser l'òptima, no és sancionable".
Segons s’ha pogut saber l’administrador únic de Pro-Activa Serveis Aquàtics, és l'activista Òscar Camps, també director de l’ONG Proactiva Open Arms, que va ser guardonat amb el premi català de l’Any d’El Periódico 2015.

Tenir coneixements de català no és un requisit per optar a la feina de socorrista per l'empresa Pro-Activa Serveis Aquàtics
L'empresa Pro-activa Serveis Aquàtics, és també l’adjudicatària del servei de socorrisme de les platges de Barcelona per 2,313 milions d’euros. En una oferta a infojobs feta en castellà el passat 10 de juny, l’empresa va fer una oferta per cobrir 250 places de socorrista amb un salari d’entre 10.000 i 15.000 euros bruts a l’any amb un contracte fix discontinu de 3 a 4 mesos.
L’oferta per a la feina de socorrista aquàtic per a tasques de vigilància, prevenció i primers auxilis a platges i piscines, demanava els següents requisits: Estudis mínims, sense experiència mínima, coneixements de natació, primers auxilis i vigilància i titulació de socorrista aquàtic. L’oferta també diu que es valorarà tenir titulacions de patró d’embarcació o de navegació bàsica, monitor de natació i estudis relacionats amb la sanitat. En cap cas es valora el coneixement del català.
La pagina web de l’empresa tant sols està en castellà, el català hi és absent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...