"L'Ajuntament de Madrid ha actuat de forma covarda i perversa"

Títeres desde Abajo durant seva actuació a Sabadell. "Una reflexió conjunta que hem fet és que mediàticament el cas era una llaminadura per a la premsa: Ajuntament de Madrid, titelles, nens i ETA. Per desgràcia, el tema dels titellaires encara ven" 

El 5 de febrer, Alfonso Lázaro i Raúl García, membres de Títeres desde Abajo, foren detinguts mentre actuaven als carnestoltes de Madrid acusats d'enaltiment al terrorisme i incitació a l'odi. Parlem amb ells del seu ofici i de la repressió que han patit. 
"El cas en si és molt pervers, perquè és l'Ajuntament que et contracta per una cosa, tu fas aquesta cosa pel qual has estat contractat i com la situació es pot tornar en contra seva et denuncien i et foten merda". 
"Després ens traslladen a FIES3, que és per delictes relacionats amb la pertinença a banda armada, cosa que ni hi pertanyem ni se'ns acusa d'això, ni hi ha cap prova d'això". 
"En l'obra apareix una simulació del llibre 'Contra la Democràcia', que ha estat usat com a indici en altres casos contra anarquistes". 



DIRECTA 25/07/2016 
Cristina Castaño Gómez 

El dissabte 9 de juliol, la CNT Sabadell va organitzar les jornades Repressió en democràcia, en el context de les quals va actuar Títeres desde Abajo, amb l'obra 'En la plaza de mi pueblo 

Alfonso Lázaro, tècnic de so i il·luminació, granadí i afiliat de la CNT i Raúl García, madrileny i vinculat a projectes culturals, com la ràdio lliure i comunitària Ràdio Almenar, al barri de la Ventrilla. Són els dos titellaires empresonats el passat mes de febrer durant els carnestoltes de Madrid, per representar la seva obra Don Cristóbal y la Bruja. Se'ls acusava de delictes d'enaltiment al terrorisme i incitació a l'odi per una pancarta exhibida durant la representació en la qual es llegia "Gora Alka-ETA". La seva companyia de teatre, Títeres desde Abajo, neix tres anys enrere quan tots dos decideixen acostar el teatre --com a projecte polític-- als moviments socials i generar un repertori d'obres teatrals amb un fort contingut social i polític.
El dissabte 9 de juliol, la CNT Sabadell va organitzar les jornades Repressió en democràcia, en el context de les quals va actuar Títeres desde Abajo, amb l'obra En la plaza de mi pueblo. Crítica i sàtira titellaire que el centenar de persones que assistiren com a públic van gaudir i aplaudir. Molt s'ha publicat als mitjans de comunicació sobre el cas dels titellaires, segons ells mateixos, moltes "difamacions i mentides". La Directa vam parlar amb ells durant la seva actuació a Sabadell sobre el seu cas i el seu ofici.

"Escenes violentes dins d'obres de ficció n'hi ha a puntades de peu, a part, el gènere de la 'cachiporra' té un grau de violència, però no és una violència explícita, no és una violència 'gore'"

-. Sobre l'obra Don Cristóbal i la Bruja per la qual vau ser empresonats ... De què tracta? Per què tant d'escàndol?
-. Alfonso Lázaro. La protagonista de l'obra és una bruixa que viu en una casa ocupada. Ella en el seu dia a dia s'enfronta a quatre pilars fonamentals de l'Estat. Primer s'enfronta amb el propietari de l'habitatge, que li vol cobrar diners per viure-hi en ella. Com que ella no té diners, el propietari se n'aprofita sexualment. A la batussa, ell acaba mort. D'aquesta violació, ella queda embarassada. El segon poder amb què s'enfronta és una monja, que vol prendre-li el nen sota la creença que en una família convencional o en un convent el nen es criarà de millor manera. Li intenta robar el nen i aquí l'obra adquireix dinàmiques tradicionals del teatro de cachiporra. La bruixa al final colpeja a la monja i aquesta cau a terra. Apareix el policia, el tercer dels poders, l'aparell repressor. Aquest deixa KO a la protagonista i mentre aquesta està desmaiada el policia li va introduint en l'habitatge elements per a usar-los de prova per condemnar-la per terrorisme, com ara un artefacte explosiu en forma de mandonguilla. Apareix una simulació del llibre Contra la Democràcia, que ha estat usat com a indici en altres casos contra anarquistes, i després li introdueix la famosa pancarta i li fa fotos. Després del muntatge, el policia deté la bruixa i la porta davant del jutge. El jutge aprofita aquestes proves per condemnar-la a la forca. Llavors hi ha una dinàmica en la qual el personatge no sap com funciona la forca, el jutge li ho explica, fica el cap a la forca i acaba ell mateix penjat, picarescament. L'obra tracta sobre com la bruixa s'enfronta als quatre pilars fonamentals de l'Estat: la propietat privada, l'església, l'aparell repressor i la justícia.

-. És sabut que la vostra obra estava autoritzada per l'Ajuntament de Madrid i que ja vau dir que no era una obra infantil. Com us expliqueu llavors les declaracions de l'Ajuntament quan van dir que prendrien represàlies contra vosaltres? 
-. A. L. L'Ajuntament de fet, a més d'autoritzar l'obra, ens contracta. L'Ajuntament actua quan tot l'aparell mediàtic es posa a funcionar. Ells són els primers que van als jutjats a posar la denúncia encara, que després aquesta denúncia per delicte d'enaltiment del terrorisme sí que va per la fiscalia i l'Audiència Nacional actuant d'ofici, és a dir, aquí no hi té res a veure l'Ajuntament, però aquest sí que acudeix als jutjats penals a posar una denúncia. Aquella mateixa nit ja va sortir Bescansa [Carlonia Bescansa, diputada de Podem al Congrés] a la televisió presumint que l'Ajuntament havien estat els primers a actuar, a posar una denúncia, que havia estat la millor actuació que havia tingut. Després, l'Ajuntament ha reculat mediàticament en les seves declaracions quan han vist que la societat ha canviat: hi havia protestes i manifestacions. L'Ajuntament ha actuat primer per por, pensant en com la gent se'ls hi tiraria a sobre, i quan ha vist que hi havia un suport social ha volgut revertir la seva actuació per justificar-se i quedar bé.
-. Raúl Garcia. Jo crec que s'entén que l'Ajuntament ha actuat per por però també el cas en si és molt pervers perquè és l'Ajuntament el que et contracta per a alguna cosa, tu fas aquesta cosa pel qual has estat contractat i com la situació es pot tornar en contra seva et denuncien i et comencen a fotre merda. És una actuació no només covarda sinó també perversa.

-. Quins delictes exactament se us han imputat?
-. A. L. Enaltiment al terrorisme i un delicte contra les llibertats constitucionals que normalment es coneix com a incitació a l'odi. El d'enaltiment ens l'imputen per la famosa pancarta i en l'acte d'empresonament tant jutge com fiscalia diuen que és igual el context en el qual es mostri aquesta pancarta o aquesta llegenda, que simplement el fet de mostrar-la o no independentment del context ja és victorejar la banda terrorista. Les declaracions que vam fer en el judici era que aquesta pancarta ve dins d'un context i que no té res a veure amb enaltir o victorejar el terrorisme. El segon delicte, el d'incitació a l'odi, no sabem ben bé perquè el tenim. Tal com ve descrit és un delicte previst per a casos de masclisme, discriminació racial o per orientació sexual, va per un munt de coses que no tenen res a veure amb la nostra obra perquè no atempta contra cap grup o persona individual sota aquests termes. És a dir, podria ser una crítica a jutges, policies, violadors... Però no sabem en què es basen per dir que hem incitat l'odi cap a la policia, per exemple, és a dir, no coneixem quina justificació tenen per imputar-nos d'aquest delicte i, de fet, tampoc hi ha cap prova ni cap indici, quan llegeixes l'auto d'empresonament, que faci menció concreta a per què fiquen aquest delicte...
-. R. G. No està argumentat. L'únic que diuen és que hi ha escenes ofensives i violentes però bé... La sensibilitat de cadascú... Tots tenim diferents sensibilitats i ofendre't et pots ofendre per diferents coses... Però escenes violentes dins d'obres de ficció n'hi ha a puntades de peu, a part, el gènere de la cachiporra té un grau de violència, però no és una violència explícita, no és una violència gore, que fereixi la sensibilitat del públic, són jocs i dinàmiques tradicionals, no és una violència esfereïdora sinó una violència còmica.

-. La presó. Com és? Com és la relació entre presos i funcionaris?
-. A. L. Com caldria esperar. Els funcionaris tenen una actitud de prepotència i distanciament cap als presos, però tampoc convius amb ells. Dins de la presó, el funcionari és el que et porta a la cel·la i el que et posa el menjar. Els que netegen ja són ordenances, és a dir, altres presos que fan aquesta tasca. Realment, els presos, amb qui més relació tenen és amb altres presos. La relació amb els funcionaris és nul·la perquè, llevat per demanar instàncies i altres burocràcies, no tractem amb ells; i el tracte que els carcellers tenen cap als presos és molt despectiu... Jo crec que és una cosa que no sorprèn. El tracte és el que imaginàvem tots fins que ho vius i t'adones és talment així.
-. R. G. No pot ser d'una altra manera. Uns estem aallà per la força, i els altres són els que exerceixen aquesta força perquè estiguis allà. No tindria cap sentit tenir una relació amistosa amb ells.

-. Heu estat a règim d'especial seguiment (FIES). Què comporta? Com ho heu viscut personalment? 
-. A. L. El règim FIES té moltes condicions que limiten la vida dels reclusos. A nosaltres realment el FIES ens l'apliquen només pel que fa a les comunicacions externes, és a dir, per limitar aquestes comunicacions, controlar-les, gravar-les. Només ens deixaven escriure un dia a la setmana dues cartes. Els presos en règim FIES estan sols a la cel·la, però a nosaltres sí que ens van deixar compartir cel·la. Tampoc ens van requisar els llibres, ja que si ets FIES només pots tenir dos llibres i dues revistes. Et registren contínuament la cel·la i amb això justifiquen que no et deixin tenir massa coses, perquè per a ells és més fàcil dur a terme el registre si tens poques pertinences. També ens impedien trucar per telèfon. És dur, perquè no saps quant temps estaràs aquí dins, ja que estàs en preventiu. I si no et pots comunicar amb la gent de fora... aquesta incertesa és el pitjor.
-. R. G. En el nostre cas ens va suposar un registre de cel·la i canviar-nos de cel·la fora del mòdul que ens havien assignat, i anar a la galeria FIES, que és una galeria més vigilada. No tenim constància dels nostres, però els carcellers fan informes periòdics sobre la teva conducta, el teu comportament al pati, amb quins presos et relaciones i amb quins no...

-. Corregiu-me si m'equivoco: heu estat inclosos en el registre de presos perillosos FIES 3BA, encara que l'acusació que se us imputava era enaltiment al terrorisme i no pertinença a banda armada. Com expliqueu això?
-. A. L. Doncs no té gaire explicació... Primer, en teoria, no hi ha res que ho impedeixi, però està més o menys estipulat dins del reglament intern penitenciari, que els presos en preventiva no poden entrar en règim FIES, perquè això atempta contra la seva presumpció d'innocència. Realment la presó preventiva ja atempta contra la teva presumpció d'innocència però es veu que això no... Primer ens reclouen a FIES estant en preventiva, cosa que no és habitual però tampoc il·legal. Després ens traslladen a FIES3, que és per delictes relacionats amb la pertinença a banda armada, cosa que ni hi pertanyem ni se'ns acusa d'això, ni hi ha cap prova d'això. Ens reclouen a FIES3 però tampoc se'ns aplica en la seva totalitat com hem dit abans, només per filtrar les nostres comunicacions així que realment buscaven això i ens l'apliquen per això. Ens podrien haver ficat a FIES5, on fiquen a tothom, per a ells és com el seu calaix de sastre, però com el que buscaven era el control de les nostres comunicacions ens van aplicar el FIES3. També és com més escandalós que ens apliquin FIES per pertinença a banda armada en termes mediàtics, dóna més suc. Però realment no tenia cap sentit que ens posessin a FIES ni per una cosa ni per l'altra.
-. R. G. Ells ens ho van justificar dient que era per la nostra pròpia seguretat i per la mateixa seguretat de la presó. Una entrevista que em van fer els funcionaris de seguretat i intel·ligència de la presó em van insistir en quines relacions podia tenir amb gent de fora i que si aquestes podien posar en risc la seguretat de la presó. Absurd. En la comunicació d'ingrés posa això mateix també. 
-. A: Les intervencions en les trucades es basen molt en què des de dins no hi hagi accions coordinades amb gent de fora. Parlaven de què no puguin seguir directrius de gent de fora que ens parlessin de vagues de fam... els FIES també els justifiquen així i aquesta és una de les raons de defensa dels FIES que donen quan llegeixes el reglament.

-. Com valoreu el paper de la premsa en casos com el vostre?
-. R. G. Una reflexió conjunta que hem fet és que mediàticament el cas era una llaminadura per a la premsa: Ajuntament de Madrid, titelles, nens i ETA. Per desgràcia, el tema dels titellaires encara ven. I els mitjans de comunicació, que no només tenen interessos partidistes sinó també empresarials, publiquen el que sigui perquè ven.

-. El jutge Moreno ha arxivat la causa per la qual se us investigava per enaltiment del terrorisme i l'ha derivat a un jutjat ordinari. En quina situació judicial esteu ara?
-. A. L. El jutge ha arxivat la causa d'enaltiment al terrorisme de forma provisional, no és un arxiu lliure. Això vol dir que no hi ha cap prova que aquest delicte s'hagi comès però que, com ell no pot entrar en el més profund de la nostra ment, no sap quina intencionalitat teníem nosaltres. És a dir, que no hi ha delicte però que no sabia si volíem cometre aquest delicte. Aquest és el recurs que nosaltres hem introduït, demanant que l'arxiu sigui lliure, i que ell també té potestat per arxivar l'altre delicte –el d'incitació a l'odi– que diu que ja no és competència de l'Audiència Nacional i l'ha derivat al jutjat ordinari. Nosaltres hem recorregut les dues coses. Ha estat l'AN qui ens ha acusat dels dos delictes, per tant, entenem que té la mateixa potestat per arxivar tant un com l'altre. I, de fet, el mateix dia també va sortir l'arxiu d'Alberto Sanjuán i Glòria Muñoz que estaven acusats del mateix delicte, en representar la mateixa obra que nosaltres, i el jutge els ha arxivat. Té competència total. La situació legal ara mateix és aquesta: estem recorrent la decisió del jutge.
-. R. G. De moment seguim acusats del delicte d'incitació a l'odi que, penalment, correspon a entre un a quatre anys de presó, és a dir, que és més greu que el d'enaltiment al terrorisme. Passaran mesos fins que finalment sigui traslladat a un altre jutjat si el nostre recurs no surt com esperem. Aquest nou jutjat decidirà si continua instruint i si anem o no a judici. Ens han tret les mesures cautelars, això sí; ja no hem d'anar a signar regularment als jutjats i diuen que ja ens tornaran els passaports quan passem per l'Audiència.