Nord-est Llibertari: La CUP Ripoll demana les dimissions de l'alcalde convergent i del cap de l'oposició d'ERC

dilluns, 11 de juliol del 2016

La CUP Ripoll demana les dimissions de l'alcalde convergent i del cap de l'oposició d'ERC

La Fundació Guifré de Ripoll actua com a residència geriàtrica i centre de dia

Això en relació amb el cas del maltractaments a avis de la residència de la Fundació Guifré.
També reclamen la dimissió en bloc del Patronat de la Fundació, perquè creuen que han estat superats “per la magnitud d’uns fets que es podrien haver evitat”.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/07/2016
Ripoll (Ripollès).-

La CUP de Ripoll ha fet públic un comunicat en què demana la dimissió de l’alcalde, Jordi Munell (CiU), i la cap de l’oposició municipal, Teresa Jordà (ERC), en relació amb el cas del maltractaments a avis de la residència de la Fundació Guifré. També reclamen la dimissió en bloc del Patronat de la Fundació, perquè creuen que han estat superats “per la magnitud d’uns fets que es podrien haver evitat”. La major part dels patrons són alhora regidors de l’Ajuntament de Ripoll. La CUP considera que han sobrepassat els “límits del cinisme i menyspreu” amb actituds inhòspites i inacceptables com els aplaudiments que va rebre Jordà al darrer ple després d’insinuar que caldria denunciar les treballadores denunciants dels maltractaments, per no haver-ho delatat abans, segons informa el 9Nou.
L’Ajuntament de Ripoll no va portar al jutjat els casos de maltractaments fins aquest mes d’abril, tot i tenir-ne indicis des de l’octubre passat. Per això l’escrit de la CUP denuncia amiguisme entre Jordà i la supervisora investigada, a més de parcialitat en el tractament del cas per part dels patrons. El grup municipal de la CUP, representat per Santi Llagostera al consistori de Ripoll, afirma que aquest cas els recorda escàndols de corrupció de la política espanyola, i exigeix una audiència pública per informar els vilatans de les accions polítiques que s’estan prenent, a més de l’inici d’un procés de revisió del model de gestió de la residència.
Per la seva banda, el Patronat de la Fundació Guifré ha replicat amb un comunicat públic refusant el “posicionament partidista” de la CUP. El text vol transmetre tranquil·litat a les famílies usuàries de la institució, demana la màxima col·laboració amb la instrucció judicial i fa front comú entre tots els partits que tenen representació al Patronat (ERC, CDC i FEM).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...