Nord-est Llibertari: Gustavo Buesa va sucar un 87% més després de fer donacions

dimarts, 26 de juliol del 2016

Gustavo Buesa va sucar un 87% més després de fer donacions

Gustavo Buesa ha construït un imperi empresarial des de Lloret de Mar

La Fiscalia atribueix a l’empresari influència en el nomenament d'alts càrrecs de la Generalitat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/07/2016
Lloret de Mar (La Selva marítima).-

Llegim en la premsa convencional que l'empresari Gustavo Buesa, imputat en el cas Jordi Pujol Ferrusola i considerat el rei de les escombraries a Catalunya, va ingressar mitjançant la seva societat GBI Serveis un 87% més gràcies a contractes públics entre el 2007 i el 2009 --el període durant el qual ha admès haver donat diners a CDC i UDC--, segons els càlculs de la Fiscalia revelats pel diari El País.
Aquest increment, cita la mateixa informació, consta al sumari de l'operació Trueno, en el marc de la qual Buesa ha estat detingut aquest mes de juliol amb relació als contractes de la gestió de residus de Lloret de Mar (la Selva marítima). Empreses de Buesa s'han encarregat de gestionar els residus de la localitat des del 1995. Segons la Fiscalia, es van arreglar diversos concursos. Assenyala, per exemple, que es va redactar un plec a la mida de GBI Serveis: convocant el concurs de manera urgent i sense publicació al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE). Se'l va embutxacar Buesa, l'únic que es va presentar: 7,9 milions anuals durant deu anys. Així mateix, el sumari atribueix a Buesa "influència en el nomenament" d'"alts càrrecs en institucions del Govern català".

Ideals convergents
Segons ha explicat Buesa al diari El Mundo, va facilitar a Unió "dos préstecs de 50.000 euros de difícil cobrament donada la situació" del partit. "Em van transmetre que necessitaven diners perquè s'havia de pagar a tot el personal", així com "les estructures del partit", relata. Assegura que va negociar els préstecs directament amb Josep Antoni Duran Lleida i Josep Sánchez Llibre. Pel que fa als diners lliurats a Convergència a través de la Fundació CatDem, Buesa ha manifestat que, com a empresari, pot fer que "determinats ideals es desenvolupin" mitjançant "aportacions econòmiques a les fundacions on ells després destinin els diners on considerin". Buesa xifra les seves donacions a CDC en 550.000 euros entre el 2007 i el 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...