Girona commemora 40 anys de la Marxa de la Llibertat

L'ajuntament de Girona va ser escenari ahir d'un acte per recordar les caminades que l'estiu del 1976 van travessar Catalunya per reivindicar els drets socials i nacionals de Catalunya després del franquisme. 
De Girona va arrencar el juliol de 1976 la columna Escarré.

Chueca, Madrenas i Luján durant l'acte de commemoració a Girona de la Marxa de la Llibertat, iniciada el 4 de juliol de 1976 

  
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/07/2016 
Girona (Gironès).- 

Llegim en la premsa convencional gironina que el saló de Plens de l’Ajuntament de Girona va ser el marc ahir a les 7 de la tarda d'un acte de commemoració de l'inici de la Marxa de la Llibertat feia quaranta anys. L'acte, presidit per l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i amb assistència de regidors de CiU, ERC-MES, CUP i el PSC, va consistir en la presentació del llibre ‘Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat’, a càrrec d'un dels seus autors, l'historiador Oriol Luján --l'altre autor és Josep Calvet--.
Luján va destacar la transcendència que va tenir la Marxa en la denominada Transició, i en especial en el desenvolupament a Catalunya en quatre reivindicacions bàsiques: la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia i, també, amb força, la reivindicació del dret a l'autodeterminació nacional catalana.
La Marxa --marxes, de fet-- va ser un seguit de llargs itineraris organitzats en diverses columnes que van sortir de diferents punts del país per acabar trobant-se l'11 de setembre del 1976 a Poblet havent recorregut un terç dels pobles de Catalunya. Les columnes van ser Lluís Companys, des d’Oliana (Alt Urgell); Francesc Macià, des d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà); Tramuntana, des de l’Escala (Alt Empordà); Rafael de Casanova, des de la Sènia (Montsià); Escarré, des de Girona (Gironès); País Valencià, des de Guardamar (Baix Segura); Marxa de la Llibertat d’Eivissa; columnes Francesc Soler i Miquel de la Trinxeria a la Catalunya Nord.    
Tot i ser declarada il·legal pel govern franquista dels inicis de la Segona Restauració Borbònica, que temia que tingués un efecte radicalitzador catalanista, tot i la repressió, les amenaces, les 150 detencions i 123 empresonaments --o potser també per tot això-- la Marxa de la Llibertat es va convertir en un revulsiu per a la societat catalana, de sortida del franquisme i d'afirmació nacional catalana. El cantautor Pau Riba fou multat per una intervenció a Salt a favor de la Marxa de la Llibertat amb 2.000 pessetes.  
El juliol de 1976 van ser arrestades una trentena de persones a la ciutat de Girona, entre elles Joan Coromines, Anna Esmerats, Xavier Corominas Mainegre o Quim Boix.  
Ahir a Girona, va assistir també a l'acte Jordi Chueca, veí Terrassa (Vallès Occidental), com a testimoni i integrant de la Marxa de la Llibertat. Va recordar que tenia setze anys quan es va fer la Marxa, i que per a ell va significar el seu “despertar de la consciència política.” Chueca va destacar la importància que va tenir la mobilització de la societat civil en moments en què l'aparell de l'estat franquista, tot i estar el dictador mort, encara estava actiu, i com va obligar els partits polítics a prendre posicions.
Per la seva banda, i en el tancament de l'acte, Madrenas va fer notar els paral·lelismes existents amb l'actualitat, en què ha tornat a ser la societat civil la principal força reivindicativa, i amb el mateix esperit.