diumenge, 17 de juliol del 2016

Fa 80 anys es va iniciar el genocidi contra el moviment obrer de la Península amb uns efectes de derrota militar que encara avui perduren a nivell polítics i socials

Aixecament militar oligàrquic i clerical contra el Govern de la República espanyola i dels governs autonòmics català i basc  
Franco amb els seus oficials a Tenerife a principis de juliol del 1936. En aquest dinar s'enllestiren els detalls de l'aixecament militar.







El vespre del 17 de juliol de 1936 un grup de conspiradors civils i militars, reunits a l'edifici de la Comissió de Límits de Melilla (Protectorat del Marroc), es descobert per la policia. Un escamot de legionaris acudeix en ajuda dels primers i els policies deposen les armes. La Legió i els regulars assalten la Casa del Poble de Melilla i acaben a trets amb els sindicalistes que hi havia. El tinent coronel Juan Seguí pren el comandament i fa detenir el comandant general, tot declarant l'estat de guerra i tot Melilla queda en mans franquistes. Així, l'aixecament militar s'ha d'avançar vint-i-quatre hores. Li segueixen la resta de places i tot el Protectorat del Marroc.
El Govern de la República espanyola, dubtant si és un pronunciament o no, pren mesures insuficients.
El general Francisco Franco obté permís del general Cruz Boullosa, subsecretari de la Guerra, per deixar Tenerife amb l'excusa  d'assistir a l'enterrament del general Amado Balmes, governador militar de Las Palmas, que havia mort el dia abans d'un tret accidental, segons la versió oficial.
A Barcelona, anarcosindicalistes de la CNT-AIT confisquen 200 fusells que van trobar a les bodegues de dos vaixells de la Companyia Naviliera Transatlàntica ancorats al port i les distribueixen immediatament als militants dels sindicats de Transports i de la Metal·lúrgia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada