El veïnat preocupat per l'elitització i l'especulació es manifesta a Gràcia

Unes tres-centes persones responen a la crida llançada per 46 entitats i col·lectius d'aquesta vila de Barcelona, que han apostat per coordinar-se arran del desallotjament del Banc Expropiat 

Les entitats i moviments veïnals convocants de la marxa han subscrit un manifest conjunt després d'un esforç per superar diferències ideològiques i estratègiques 

DIRECTA 22/07/2016 
Esther Bermejo

Davant de la seu del Districte, a la plaça de la Vila, una representació de les diverses entitats convocants va llegir el manifest consensuat entre totes i van fer una crida a mantenir l'esperit de la "Gràcia viva i combativa" 

"La Gràcia que volem: sense especulació ni elitització" és el lema de consens que es llegia a la pancarta que encapçalava la manifestació que va recórrer ahir el cor de la Vila de Gràcia, a Barcelona. És també el títol del manifest que les 46 entitats i moviments veïnals convocants han subscrit després d'un esforç per superar diferències ideològiques i estratègiques i, fins i tot, col·lisions passades, amb l'objectiu d'afrontar de manera conjunta la que consideren la principal problemàtica social de Gràcia: la gentrificació. Precisament la marxa va transcórrer per alguns dels espais on es fa més visible aquest fenomen, confonent-se amb les hordes de visitants i clientes dels locals d'oci. Partint de la plaça Revolució i guiada en tot moment pels tabalers, va passar pel carrer Verdi, per plaça del Diamant i per plaça del Sol, fins a plantar-se davant de la seu del Districte, on va finalitzar amb la lectura del manifest i una crida a mantenir l'esperit de la "Gràcia viva i combativa".
La turistificació, l'encariment de l'habitatge, la manca d'espais per al jovent, l'alta ocupació de l'espai públic per les terrasses o el tancament de molts petits comerços són, segons els col·lectius organitzadors de la marxa, algunes de les conseqüències més visibles d'un fenomen de fons, que és el procés d'elitització del barri i l'aprofitament econòmic que en treu l'especulació. "Aquesta transformació l'hem viscuda els darrers anys com un degoteig constant i silenciós i ha irromput com un conflicte visible arran del desallotjament del Banc Expropiat", explicava Bàrbara Roch, membre del Moviment Popular de Gràcia i de l'Oficina d'Habitatge de Gràcia, col·lectius adherits al manifest. De fet, les entitats entrevistades coincideixen en el diagnòstic del problema i també en la valoració del paper que ha tingut el Banc Expropiat com a desencadenant i alhora propiciador del diàleg entre col·lectius que fins ara havien treballat, en general, de manera individual.
"Les primeres reunions organitzades pel districte arran de la violència que es va produir amb el desallotjament van ser interessants, però es van acabar i, llavors, va ser el Banc Expropiat qui va buscar l'establiment del diàleg amb el veïnat", va recordar Oriol Hosta, president d'una altra de les entitats adherides al manifest, els Lluïsos de Gràcia. Hosta considera que hi ha hagut pluralitat i representativitat en les tres reunions mantingudes fins al moment, tot i que en percep una davallada, i subratlla la necessitat que es preservin aquests valors. "Si hi ha un únic color, haurem fracassat", va alertar. També va assenyalar la complexitat de posicionar-se en determinades qüestions en representar una entitat tan gran com els Lluïsos, de la qual formen part persones amb sensibilitats i interessos diferents. 
També Toni Ramon, portaveu de l'Associació Veïnal Vila de Gràcia, va valorar com a molt positius l'enfocament de barri que el Banc Expropiat va donar a la trobada i la quantitat i diversitat d'assistents. "Hem d'entendre la pluralitat com un valor i saber que si algú tiba molt, se'n despenjarà gent", va advertir, tot i matisar que molt sovint les desavinences es produeixen més pels termes que no pas pels valors de fons. Ramon va lamentar que les associacions de comerciants només participessin en la primera trobada i va afirmar que "caldrà intentar repescar-los".

Temes conflictius 

Les efigies del propietari de la finca del Banc Expropiat, Juan Manuel Bravo Solano, emblema de les protestes de fa un mes i mig contra el desallotjament de l'espai, van tornar ahir a Gràcia 

Algunes de les qüestions que van generar més discrepàncies giraven al voltant del qüestionament del dret a la propietat privada, com l'ocupació o les expropiacions. Per això, es va optar per deixar-les al marge del manifest, malgrat que per a molts dels col·lectius signants aquesta qüestió està estretament lligada als problemes que viu Gràcia. En pro del consens, alguns col·lectius admeten haver deixat moltes demandes en el tinter. "Com a MPG, ens hauria agradat incloure-hi reivindicacions de caràcter social més concretes", va reconèixer Roch, que va afegir que seria interessant que es creés una taula de debat que permetés consensuar més qüestions en el futur.
Els col·lectius es mostren esperançats respecte a la continuïtat d'aquests espais de trobada, tot i reconèixer la complexitat de coordinar filosofies i formes de funcionament tan diverses. "Quan vam assistir a la primera reunió vam ser conscients que allà hi eren representades gairebé totes les gracienques organitzades i que era una gran oportunitat. Si aquest treball coordinat es trenca, no serà pel MPG", assegura Roch. Ramon, per la seva banda, també expressa l'esperança que les trobades que s'han fet serveixin de "llavor per a un agrupament més ampli", mentre que Hosta destaca que, per als Lluïsos, el manteniment d'espais de diàleg és un objectiu fonamental. De moment, ja s'està pensant en les accions que s'organitzaran després de l'estiu, que probablement seran unes jornades participatives amb intervencions d'experts i una manifestació que circularà pel barri fent aturades en els espais de diferents entitats que explicaran la seva tasca contra l'elitització de Gràcia.