El Síndic de Greuges qüestiona la viabilitat ambiental de la nova macrogranja del grup Tarradellas al Lluçanès

La resolució s'origina arran de la queixa que van presentar el GDT i la plataforma Lluçanès Viu davant del Síndic 

Una contundent resolució del Síndic recomana més control als ramaders i una reducció de la cabana porcina i anuncia una actuació d'ofici sobre els purins. 
L'any 1998, bona part del territori d'Osona va ser declarat "zona vulnerable per contaminació per nitrats", fruit de l'excés d'adobament dels camps de conreu amb residus d'origen ramader. 
El Síndic demana que l'administració valori "la possibilitat d'efectuar una moratòria en l'atorgament d'autoritzacions per a la instal·lació de noves granges del sector porcí a Osona". 
L'increment de nitrogen de la nova macrogranja de porcs respecte de l'anterior explotació ovina és de 4.040 quilos a 24.058 quilos. 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/07/2016 
Sant Martí d'Albars (Lluçanès, Osona).- 

Lluçanès Viu va néixer el 2014 arran de la construcció de les set naus de Serrarols, després que l'adquirís Granges Terragrisa, una de les divisions del grup Tarradellas 

Llegim a DIRECTA que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha emès una resolució contundent que qüestiona la viabilitat ambiental de macrogranges com la que el grup Tarradellas va obrir l'any passat a Sant Martí d'Albars, al Lluçanès. La resolució s'origina arran de la queixa que van presentar el Grup de Defensa del Ter (GDT) i la plataforma Lluçanès Viu davant del Síndic. Ribó fa diversos advertiments a les administracions competents, especialment al Departament d'Agricultura de la Generalitat, i anuncia l'obertura d'una actuació d'ofici sobre la problemàtica de l'excés de purins --residus ramaders fruit de les dejeccions dels porcs-- a diverses comarques de Catalunya.
El dictamen del Síndic, de fet, parteix de diverses consideracions prèvies que ja avancen cap on encaminarà les seves conclusions finals, més enllà que s'hagin seguit tots els preceptes legals en la tramitació dels permisos de l'explotació ramadera en qüestió, la granja Serrarols. El Síndic comença fent un repàs històric a la problemàtica de l'excedent de purins a diverses comarques de Catalunya, entre elles la d'Osona, bona part del territori de la qual ja va ser declarada, el 1998, "zona vulnerable per contaminació per nitrats", fruit de l'excés d'adobament dels camps de conreu amb residus d'origen ramader. I continua: "No podem obviar que el canvi de sistema d'una ramaderia tradicional consistent en petites explotacions familiars que eren sostenibles a un sistema de ramaderia industrial ha generat, a la pràctica, un excedent de nitrogen".
En aquest sentit, ja a les consideracions prèvies, Rafael Ribó afirma que "caldria dimensionar la cabana porcina al territori que l'ha de sostenir, però la realitat demostra que es va en sentit contrari amb la construcció de macrogranges i la consegüent problemàtica de contaminació per nitrats com a conseqüència dels purins". El cas de Serrarols, avança abans d'entrar en matèria, "és prou il·lustratiu de la problemàtica que es dóna en aquella i en altres comarques de Catalunya".
Les consideracions del Síndic de Greuges coincideixen amb les que mantenen des de fa anys grups ecologistes com el Grup de Defensa del Ter o, més recentment, Lluçanès Viu, que precisament va néixer el 2014 arran de la construcció de les set naus de Serrarols, després que l'adquirís Granges Terragrisa, una de les divisions del grup Tarradellas. Es passava d'una explotació de 200 ovelles a una altra amb capacitat per a més de 2.500 porcs, en un municipi com el de Sant Martí d'Albars, inclòs per la Generalitat dins les zones qualificades de vulnerables per contaminació dels aqüífers per excés de nitrats.

El 42% del consum ramader del municipi concentrat a la nova granja 
Ja entrant en matèria sobre la macrogranja de Serrarols i després de demanar sengles informes als departaments d'Agricultura i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), al Consell Comarcal d'Osona i a l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars, el Síndic arriba a unes conclusions similars a les que tenia abans d'estudiar el cas concret. Rafael Ribó demana més control de les granges grans productores de purins per part de l'administració competent (en aquest cas el Departament d'Agricultura de la Generalitat) "i que la probabilitat de ser objecte de controls passi a ser una realitat". En un sentit similar, demana que l'ús de la tecnologia GPS per controlar que els purins s'aboquin als camps que consten als permisos "no sigui només a efectes dissuasius, sinó que sigui una eina de control real i efectiva".
Pel que fa a les polítiques d'implantació de noves macrogranges com la del grup Tarradellas al Lluçanès, el Síndic adverteix que "cal un redimensionament de la cabana porcina existent actualment al territori que l'ha de sostenir" i recorda que "el canvi de granges d'autoconsum a grans granges ha empitjorat substancialment la situació". Per això, en les recomanacions finals, Rafael Ribó demana que l'administració valori "la possibilitat d'efectuar una moratòria en l'atorgament d'autoritzacions per a la instal·lació de noves granges del sector porcí a Osona". I també que "l'administració analitzi una reducció de la cabana porcina existent a cadascuna de les granges com a mesura per reduir els purins".
Referint-se al cas concret de Serrarols, el Síndic demana que l'administració valori les conseqüències que ocasiona la implantació de la macrogranja mediambientalment i pel que fa a la depuració de residus i la mobilitat, per l'increment de la densitat del trànsit a la carretera local que porta a l'explotació a conseqüència del pas de camions de pinso, purins, porcs, etc. En aquest sentit, demana que s'adoptin mesures per reduir aquest trànsit. Tot l'informe del Síndic està en la línia del que ja es denunciava a l'escrit de queixa que li van presentar el GDT i Lluçanès Viu.

El Síndic demana que els ramaders paguin un tribut 
A nivell més general, el Síndic recomana que es valori la necessitat que els ramaders paguin un tribut que ajudi a pal·liar el cost que origina la depuració de residus procedents del sector porcí. Pel que fa a l'actuació d'ofici sobre l'excedent de purins que ha obert el Síndic, indica que la investigació pretén "estudiar amb exhaustivitat aquesta problemàtica, proposar alternatives i possibles mesures per millorar la situació". D'entrada, però, ja avança que entén que "l'administració no pot seguir atorgant autoritzacions que comprometen el territori, com veiem en el cas que ens ocupa". 
Així, la resolució inclou algunes dades extretes dels informes que el Síndic va demanar a la Generalitat, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars. Per exemple, que l'increment de nitrogen de la nova macrogranja de porcs respecte de l'anterior explotació ovina és de 4.040 quilos a 24.058 quilos. Així mateix, també fa esment especial del fet que el consum d'aigua de la Granja Serrarols representi el 42,2% del consum ramader del municipi de Sant Martí d'Albars. En concret, durant el 2015, el consum ramader d'aigua en aquell municipi va ser de 25.063 metres cúbics, 10.648 dels quals corresponien a Serrarols. El consum domèstic en aquell municipi de 106 habitants va ser, el 2015, de 3.661 metres cúbics, molt per sota del consum ramader.
Aquestes últimes dades abonarien en bona part les tesis de Lluçanès Viu, que afirmen que la inversió en infraestructures multimilionàries, pagada amb diners exclusivament públics, per construir canonades que aportin aigua a aquell sector del Lluçanès no és tant per abastir la població, com mantenen el Consell Comarcal i els ajuntaments, sinó per assegurar l'abastiment de macrogranges de nova implantació. La resolució del Síndic, de fet, també qüestiona que, en les circumstàncies actuals, l'aigua necessària per al funcionament d'una macrogranja com Serrarols estigui assegurada, com demostraria l'afirmació de l'informe de l'Ajuntament que diu que, durant els primers mesos de funcionament de l'explotació, ja s'ha hagut de portar aigua de fora del municipi amb cisternes.

El GDT i Lluçanès Viu valoren positivament la resolució 
El GDT i Lluçanès Viu fan una valoració molt positiva de l'informe del Síndic, ja que evidencia una situació "que fa molts anys que denunciem", diuen en un comunicat que han presentat aquest dimecres al migdia davant la granja Serrarols. Acaben dient que la implantació de noves macrogranges a zones on fins fa poc pràcticament només hi havia explotacions d'autoconsum no s'hauria de considerar una activitat ramadera sinó industrial perquè, com que han d'exportar els purins a altres comarques amb menys intensitat ramadera, en molts casos a quilòmetres de distància del punt on s'origina el residu, "no depenen del territori adjacent per assegurar la seva sostenibilitat".