El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola rebutja el pas de la MAT.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/07/2016
Riudarenes/Farners (La Selva).-
Segons l’Agència Catalana de Notícies el Govern de la Generalitat de Catalunya ha paralitzat la tramitació del projecte actual per construir el polèmic ramal de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) a Riudarenes (la Selva). Amb l'estudi elaborat pel Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) sobre la taula, el conseller Jordi Baiget ha anunciat que la Generalitat mantindrà la suspensió del procediment per forçar Red Eléctrica Espanyola a estudiar les sis alternatives proposades. El conseller d'Empresa i Coneixement creu que és "improbable" que Red Eléctrica Espanyola se salti la Generalitat i ha recordat que tenen signat un conveni de col·laboració que haurien de "trencar" per tirar endavant el projecte sense comptar amb el Govern. Baiget ja ha avançat que es decanten com a "opció preferent" per la reconversió de la línia de 132 kV que actualment uneix Juià de Ramis, Salt i la Roca de Vallès en una línia de 220 kV.
Els alcaldes de Santa Coloma de Farners i Riudarenes han celebrat la "fermesa" del Govern de la Generalitat per impedir la infraestructura tal com estava prevista i que ha aixecat l'oposició del territori.
L'estudi encarregat per la Generalitat conclou que hi ha fins a sis alternatives diferents per evitar construir el polèmic ramal de la MAT a Riudarenes (Selva). L'informe, que porta el segell del Col·legi d'Enginyers, detalla tant els pros com els contres de cadascun d'aquests traçats, però no va més enllà. És a dir, no es posiciona obertament per cap d'ells. Les alternatives al ramal que ha projectat Red Eléctrica, que tindrà 17 quilòmetres i passarà pel mig de les Guilleries, són diverses: des d'estendre una nova línia de 400 kV que surti de la subestació de la MAT a Bescanó (Gironès) fins a reforçar la tensió de línies existents de 132 kV i elevar-les fins als 220. L'informe, al qual ha tingut accés l'ACN, sí que deixa però dues coses clares. La primera, que és necessari construir una subestació per alimentar el TAV en aquest punt, i que Riudarenes és "el lloc adequat" per situar-la. I la segona, que soterrar el ramal de la MAT és gairebé inviable i suposaria una inversió "faraònica".
L'estudi del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) conclou que hi ha alternatives al ramal dels 400 kV. Aquest tram és l'última peça que falta per completar el projecte de la MAT a les comarques gironines. Si més no, el que vol tirar endavant Red Eléctrica.
El futur ramal neix a l'alçada de la torre 134 del tram Sentmenat-Bescanó. Des d'aquí, passa pel mig de les Guilleries fins arribar a Riudarenes, on enllaçarà amb la futura subestació dels 400 kV i amb la d'Adif (que es diu servirà per alimentar el TAV i que ja està aixecada d'ençà del 2013). En total, el ramal tindrà 17,5 quilòmetres i 41 torres.
L'informe del COEIC, fet per encàrrec de la Generalitat, deriva de la fèrria oposició (tant territorial com institucional) que ha despertat el projecte. L'estudi, que té un total de 111 pàgines, analitza entre d'altres la necessitat del ramal dels 400 kV, si és possible soterrar-lo i si hi ha més alternatives que no passin per aixecar torres de la MAT al mig de les Guilleries.
La subestació del TAV, necessària
D'entrada, l'informe del COEIC ja deixa clar que cal garantir un nou punt de subministrament elèctric a la línia d'alta velocitat. I que Riudarenes és "l'emplaçament idoni" per a la nova subestació del TAV. Des d'aquí, recullen els enginyers, s'injectarà energia a 64 quilòmetres de línia (35 en sentit Barcelona i els 29 restants, en sentit Figueres).
Ara bé, el COEIC també assegura que és "sorprenent" que tant Red Eléctrica com Adif subratllin que l'alimentació a Riudarenes s'hagi de fer amb 400 kV. L'informe, de fet, recorda que entre Madrid i la frontera francesa el TAV rep energia de subestacions de 220 kV i, per això, recomana a l'Estat que revisi la planificació que va fer per a Riudarenes, perquè potser s'ha "ultrapassat".
El soterrament, faraònic
A partir d'aquí, l'estudi se centra en analitzar el projecte de ramal que proposa Red Eléctrica. L'informe diu que, "des del punt de vista tècnic", aquest tram aeri dels 400 kV "és una bona solució", però no amaga que presenta "importants problemes sociològics i d'acceptació local".
El COEIC també analitza si seria possible soterrar el ramal de la MAT a Riudarenes. I conclou que pràcticament fer passar els 400 kV per sota terra seria inviable. D'entrada, perquè "la morfologia del terreny, amb fort pendent i excessivament rocallós" impossibiliten excavar les rases per on hauria de passar el cable.
Segons recull l'estudi, això obligaria a refer el traçat "per terrenys més favorables", cosa que podria comportar que el soterrament tingués fins a 40 quilòmetres, suposés una "inversió faraònica" i el cost de construcció s'arribés a multiplicar per 10 (un cost que s'hauria de repercutir a la factura elèctrica) . Però apart d'això, el COEIC també indica que soterrar el ramal generaria "inconvenients i problemes d'operació", perquè en cas d'avaria, seria molt difícil reparar-la.
Fins a sis alternatives
Un cop fetes aquestes consideracions, l'informe del COEIC entra de ple a analitzar les alternatives al ramal del 400 kV. I arriba a identificar fins a sis escenaris diferents, que permetrien garantir el funcionament del TAV i alimentar la Costa Brava Sud sense necessitat d'haver d'aixecar fins a 41 noves torres de la MAT a la comarca de la Selva.
Les alternatives són diverses i, per a cadascuna, els enginyers n'identifiquen els pros i els contres. Dos dels escenaris possibles tenen com a punt de partida la subestació de la MAT a Bescanó. Des d'aquí, es proposa estendre una nova línia que arribi fins a Riudarenes. En un cas, l'estesa tindria 400 kV; en l'altre, 220.
Els enginyers indiquen que això permetria reduir l'afectació de la línia sobre el paisatge. I que a més, part de les noves torres (tant si fossin de 400 com de 220 kV) es podrien compactar amb l'estesa de 132 kV Juià-Salt-La Roca que ja passa per la zona. L'informe del COEIC també indica, però, que a l'alçada de l'aeroport Girona-Costa Brava, la nova línia s'hauria d'allunyar de l'equipament o bé passar soterrada en aquest punt.
La tercera i la quarta alternatives se centren en augmentar la tensió de l'actual línia de 132 kV Juià-Salt-La Roca i passar-la a 220 kV. Bé sigui a tota la línia, bé sigui només en algun dels circuits (per exemple, reforçant Riudarenes a través de Sant Celoni i la Roca).
En aquests casos, l'informe del COEIC subratlla que la subestació de Riudarenes podria injectar energia al TAV sense que "fos necessari portar-hi tensió de 400 kV" i que, de retruc, "es reforçaria la xarxa de distribució de la zona" (és a dir, s'asseguraria el subministrament a llars i empreses amb aquest reforç). Com a contrapartida, però, l'informe diu que per executar aquestes solucions caldria parlar amb Endesa (perquè les línies sobre les quals es vol actuar depenen d'aquesta companyia).
Per últim, les dues últimes alternatives al ramal de la MAT preveuen alimentar la subestació de Riudarenes a través de línies de 110 i 132 kV. Per això, es vol connectar-la amb traçats ja existents o, en cas que fos necessari, aixecar una nova línia de 132 kV que sortiria de la subestació de Sant Celoni i aniria fins a la de Riudarenes. Com a avantatge el COEIC diu que la inversió seria "molt reduïda", però ja alerta que caldria estudiar "molt bé" si la xarxa podria dona resposta a les necessitats del sistema.
L'informe del Col·legi d'Enginyers concreta cadascuna de les sis alternatives en detall, però no va més enllà. És a dir, l'estudi no es mulla a l'hora d'escollir-ne una o altra (entre d'altres, perquè Red Eléctrica no ha ofert prou documentació al COEC com per poder comparar-les).
"Amb la informació de què s'ha disposat per a l'elaboració d'aquest informe, el COEIC entén que per pronunciar-se sobre la viabilitat tècnica de qualsevol de les alternatives esmentades, es requerirà una anàlisi aprofundida, des dels punts de vista tècnic, jurídic i administratiu", recull l'informe.
L'estudi encarregat per la Generalitat també posa sobre la taula que tant el ramal de la MAT a Riudarenes com la subestació associada dels 400 kV es troben "en un estat molt avançat de tramitació". I conclou que qualsevol alternativa al projecte de Red Eléctrica "significaria, amb tota probabilitat, l'inici d'un nou procés administratiu".
Sense connexió internacional
Totes les alternatives estudiades pels enginyers, però, tenen un nexe en comú en relació al projecte de Red Eléctrica: que mantenen la qualificació d'interconnexió internacional per al tram de 400 kV entre Vic i Bescanó. I és que, com subratlla el COEIC, si s'arriba a fer el ramal de Riudarenes tal com està plantejat ara, això es perdrà.
Per aixecar el ramal, un dels dos circuits de 400 kV compresos al tram Vic-Bescanó s'hauria d'obrir a l'alçada de la torre 134. Des d'aquí, es faria una connexió amb el nou ramal de la MAT que arribaria fins a Riudarenes.
Però aquesta subestació (a diferència de la de Bescanó o la futura de Sant Julià de Ramis) no seria "cap nus de transport mallat", recullen els enginyers. És a dir, que a Riudarenes només hi arribaria el ramal dels 400 kV, però no hi hauria cap altra línia d'alta tensió que ho reforcés.
Atenent al què disposa el Ministeri i Red Eléctrica, això suposaria –recull l'informe- que fins a Bescanó la MAT perdés la qualificació de connexió internacional i tirar enlaire part de la inversió que ha costat construir la línia. Aquest dèficit només s'arreglaria, explica el COEIC, si es fes arribar una línia de 220 kV (addicional al ramal de la MAT) fins a la subestació de Riudarenes, perquè aleshores aquest punt quedaria mallat.
L’òrgan gestor del Parc Natural de Collserola expressa un rebuig frontal a la construcció d’aquesta infraestructura, tal com ja han fet l’AMB i diversos ajuntaments metropolitans
Per altra banda, el 20 de juny del 2016 es va celebrar l’Assemblea del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. L’Assemblea va servir per aprovar, per unanimitat --i a proposta de la presidenta del Consorci Ada Colau-- una resolució de rebuig al pas a la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Aquesta qüestió ja va ser debatuda mesos enrere pel Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va reclamar formalment al Govern Central aquesta modificació.
La línia MAT Collserola
Red Eléctrica Española (REE) preveu la construcció de diverses línies MAT a 400.000 volts de tensió des de l’estiu del 2007, en què la ciutat de Barcelona va sofrir diversos episodis de manca de corrent elèctric, amb una ampla afectació ciutadana. En el seu moment, aquesta mesura ja va ser qüestionada per diversos experts.
A banda de la construcció de subestacions elèctriques en diferents municipis metropolitans, malgrat la oposició dels propis ajuntaments i de la ciutadania pels riscos de seguretat i ambientals que això suposa, al Parc Natural de Collserola s’hi contemplen diverses accions d’aquestes característiques, com una nova subestació 400/220 kV (Desvern), la connexió a l’alçada de St Feliu de Llobregat amb la línia de Begues- Rubí mitjançant una entrada i sortida que implica un nou tram de línia aèria de doble circuit i la construcció d’una nova línia aèria per unir les subestacions de Desvern i Gramenet, creuant tot l’àmbit del parc.
L’entorn de Collserola és particularment sensible a aquest tipus d’actuacions, de manera que qualsevol proposta en aquest sentit no hauria d’obviar que ja existeix un passadís energètic i que no es pot sotmetre el Parc Natural a una nova ferida longitudinal. A més, l’alt voltatge de la línia requeriria un passadís de seguretat de major amplada, que de no utilitzar el passadís existent “trinxaria” literalment el Parc.
L’any 2009, l’Ajuntament de Barcelona va proposar a REE aprofitar la perforació d’un túnel que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) estava construint per unir els dipòsits de Trinitat i de la Fontsanta, per fer passar la connexió elèctrica de manera soterrada pel mateix túnel. En aquella ocasió, el Ministerio de Industria, Comercio y Turismo va desestimar assumir el sobrecost associat a la modificació del túnel i el pas de la tecnologia aèria a la soterrada.
Així doncs, l’Assemblea del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola ha rebutjat aquesta actuació mitjançant una moció amb els següents acords:
Atesos els antecedents, la Presidenta proposa els següents acords:
Primer.- Manifestar la voluntat ferma de protegir de manera efectiva els espais naturals del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Segon.- Reiterar l’oposició al projecte per manifestament innecessari i recordar a Red Eléctrica Española que a data d’avui no ha estat capaç de demostrar el contrari.
Tercer.- Rebutjar que s’intenti complir el tràmit de l’estudi d’impacte ambiental de l’anella metropolitana de 400kV al seu pas per Santa Coloma de Gramenet per la via simplificada tal com especifica una resolució publicada al BOE, tot vulnerant la llei i menystenint el posicionament de les institucions comunitàries i furtant a les institucions afectades i a la ciutadania el dret a participar en aquest procés.
Quart.- Exigir al Ministerio d’Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que, tal i com les institucions comunitàries demanen, la declaració d’impacte ambiental de la MAT comprengui la totalitat de la nova línia de 400kV proposada, incloent l’alternativa zero, és a dir tota l’anella de la Regió Metropolitana de Barcelona que s’ha intentat avaluar i construir fragmentàriament.
Cinquè.- Traslladar els acords a la DG de Medi Ambient de la UE; al Ministerio de Industria, Energia y Turismo i al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente del govern de l’estat espanyol; a la DG d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, a la DG d’Energia, Mines i Seguretat Industrial i a la DG de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya, a Red Eléctrica de España, SA, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, als ajuntaments metropolitans, a la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i a la Plataforma Aturem la MAT.”
[http://parcnaturalcollserola.cat/user/ed/NP_22062016_AssembleaCPNSC.pdf]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada