Nord-est Llibertari: CaixaBank retira la denúncia contra l’Ateneu Popular Salvadora Catà

dimarts, 19 de juliol del 2016

CaixaBank retira la denúncia contra l’Ateneu Popular Salvadora Catà

Building Center, la filial immobiliària de CaixaBank, va retirar la denúncia un dia abans del judici per usurpació

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/07/2016
Girona (Gironès).-

Llegim a ARIET.CAT que l’Ateneu Popular Salvadora Catà de Girona ha anunciat que Building Center, suposat propietari de l’immoble, ha retirat la denúncia per usurpació. La denúncia havia estat presentada per la constructora de CaixaBank el febrer passat, tot i que les diligències no es van obrir fins mesos després i no va ser fins a finals d’abril que els mossos d’esquadra van identificar Isidre Pallàs com a presumpte autor d’un delicte d’usurpació de béns immobles.
Pallàs va ser identificat quan estava descarregant material de la seva furgoneta a l’Ateneu Popular. La identificació es va produir en el marc de l’aniversari de l’espai, que l'1 de maig va celebrar el seu primer any.
La denúncia de Building Center va precipitar la preparació d’una campanya per evitar un previsible desallotjament un cop es fes el judici i es publiqués la sentència. Mireia Bazaga, advocada de l’Ateneu Popular, explica que arran de la darrera reforma del Codi Penal, d’1 de juliol del 2015, els delictes d’usurpació han passat a esdevenir delictes lleus. La diferència no rau significativament en un canvi de penes però sí que escurça el procés perquè se suprimeix la fase d’instrucció. Això fa que els processos penals oberts posteriorment a la reforma es poden resoldre amb un marge de temps molt més curt.
Aquest, però, no ha estat el cas de l’Ateneu Popular, perquè Building Center va retirar la denúncia un dia abans de celebrar el judici. De moment l’assemblea que gestiona l’espai no veu necessari continuar la campanya de defensa i resistència, tot i que en el comunicat fet públic puntualitzen que no baixen la guàrdia, segons publica ARIET.CAT. Tot plegat deixa per ara una situació legal estable a l’Ateneu Salvadora Catà, que permet a l’assemblea centrar-se de nou amb força en el projecte popular. De moment i en ple d’aquest mes de juliol, s’ha fet pública una agenda farcida d’activitats, tot i que s’avança que a l’agost en principi l’espai tancarà les portes fins setembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...