205) CRÒNICA DUES CENTS CINC DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

L’Ajuntament de Barcelona retirarà una estàtua cedida per Samaranch. 
El consistori obrirà un debat sobre el nom del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. 
La ciutat suïssa de Lausana, la seu del Comitè Olímpic Internacional, va rebutjar fa 16 anys atorgar-li el títol d’honor “precisament per aquest passat franquista”. 
Contra la simbologia feixista: la CUP Capgirem Barcelona reclama que es retiri una escultura de Samaranch i l'equipament amb el seu nom. 
Josep Garganté ha mostrat la paradoxa que al mateix equipament es recordin les truncades Olimpíades Populars de 1936 i, a la vegada, es mantingui el nom de l’equipament en què figura Joan Antoni Samaranch. 
Un jutjat ordena a l’Ajuntament de Sant Cugat a retirar l’estelada d’una plaça. 
La magistrada considera que és una bandera partidista i per tant no pot ser present en cap espai públic. 
Aquesta magistrada és la mateixa que fa uns dies va rebutjar que l’Ajuntament de Barcelona pogués entrar al CIE per inspeccionar-lo i tancar-lo si calia. 
El CNI es reforça amb 60 milions d’euros. 
Amb l’excusa del terrorisme jihadista, el Consell de Ministres ha aprovat una nova partida extra pressupostaria pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). 



[Barcelona (República Catalana) 22/07/2016]  
L’AMIC DEL POBLE

L'estàtua cedida per Samaranch a l'Ajuntament de Barcelona 

El tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha anunciat aquest divendres en el plenari que el govern municipal retirarà “l’estàtua que resta en aquest ajuntament i que era un obsequi seu al consistori” perquè consideren que no és el seu lloc adequat. Així mateix, Pisarello ha afegit que obriran “un debat sobre l’esment a Samaranch” en nom del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, situat a la recta de l’estadi, a Montjuïc. Pisarello ho ha dit en resposta a una pregunta de la CUP Capgirem Barcelona que li demanava retirar l’estàtua i el nom degut al seu “passat franquista”.  
Pisarello ha començat la seva intervenció dient que la figura de Samaranch és “controvertida” perquè molts barcelonins el valoren per la tasca que va fer en el camp de l’esport, al capdavant del COI i per haver ajudat a que Barcelona fos seu olímpica. El tinent d’alcalde ha continuat exposant que “també es cert que ha aflorat una cara amagada molt de temps que és la del Samaranch declaradament franquista” i ha recordat que la ciutat suïssa de Lausana, la seu del Comitè Olímpic Internacional, va rebutjar fa 16 anys atorgar-li el títol d’honor “precisament per aquest passat franquista”.
A continuació, Pisarello ha dit que el govern municipal “troba adient retirar” l’escultura, tal com demanava la CUP Capgirem Barcelona i “debatre” què fer amb el nom del Museu Olímpic de l’Esport, ubicat a la recta de l’estadi a Montjuïc i que també porta el seu nom.  
L’estàtua a que ha fet referència la CUP Capgirem Barcelona és en realitat una escultura de bronze ubicada al pati de l’ajuntament, proper a la façana principal de la plaça Sant Jaume. És una bossa d’esport amb les cinc anelles olímpiques. Damunt el marbre que la sosté s’hi llegeix que qui fou president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, la va regalar al consistori per recordar que la ciutat va ser la seu dels Jocs Olímpics del 1992.
El nom de Joan Antoni Samaranch es va afegir al Museu Olímpic de l’Esport l’any 2010, a petició del llavors alcalde pel PSC Jordi Hereu. Va ser el 30 d’abril, nou dies després de la mort de Samaranch, el 21 d’abril.
El grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona ha preguntat al govern local al ple de l'Ajuntament de Barcelona si té previst retirar l'escultura que existeix en honor al que fou falangista Joan Antoni Samaranch (el 1936 es va treure el carnet de la CNT per anar endollat al front i passar-se a les tropes franquistes i agafar el carnet de FET de les JONS). Aquesta escultura es manté a l'ajuntament actualment.
Per altra banda, també s’ha reclamat que s'elimini el nom de Samaranch del Museu Olímpic i de l'Esport. El regidor per la CUP-Capgirem, Josep Garganté, ha declarat que és “paradoxal” que el Museu Olímpic i de l’Esport promocionés una xerrada sobre les truncades olimpíades populars de juliol de 1936, i que per altra banda es mantingui el nom de l’equipament en què figura Joan Antoni Samaranch.
BTV.cat recull les declaracions de Garganté, que ha recordat els càrrecs de Samarach durant la dictadura de Franco i el fet que “ell es definia franquista”.
El grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona pregunta al govern local barceloní si pensa mantenir el nom del museu i l’escultura que hi ha a l’ajuntament o bé fer algun canvi “en pro de la recuperació de la memòria històrica de la ciutat”.

Un jutjat ordena a l’Ajuntament de Sant Cugat a retirar l’estelada d’una plaça 

L'estelada penjada d’un pal a la cèntrica plaça Lluís Millet

Un jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha condemnat l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a retirar la bandera estelada penjada d’un pal a la cèntrica plaça Lluís Millet, on hi ha l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat. Després d’un recurs de Societat Civil Catalana, la magistrada considera que es tracta d’una bandera partidista i d’una determinada opció política, i per tant no pot estar present en cap espai públic, encara que no sigui un edifici. 
En la sentència, d’aquest mateix divendres, la jutgessa cita jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol en casos similars on es determina que la bandera estelada marca clarament una opció política i vulnera la neutralitat que han de mantenir els poders públics. Així, recorda que el suprem espanyol es va posicionar després que algunes juntes electorals ordenessin a ajuntaments catalans retirar estelades dels balcons consistorials. Però la magistrada considera que si la bandera estelada és partidista, ho és sempre, no només en campanya electoral i que si no es pot penjar dels edificis públics, tampoc es pot penjar en espais públics.
La instal·lació de la bandera va costar 6.000 euros i va ser acordada pel ple municipal. La sentència es pot recórrer.
Es dóna la circumstància que aquesta magistrada és la mateixa que fa uns dies va rebutjar que l’Ajuntament de Barcelona pogués entrar al CIE per inspeccionar-lo i tancar-lo si calia.

El CNI es reforça amb 60 milions d’euros 

El director del Centre Nacional de Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán 

Recordem que l’anomenada Operació Catalunya contra el procés independentista  es produïa un augment dels agents de seguretat destinats a  buscar informació sobre el moviment independentista català via el finançament amb fons reservats. Avui el Consell de Ministre d’un govern amb funcions ha decidit i ha trobat la formula per destinar 60 milions d’euros al CNI, amb l’excusa del terrorisme jihadista però sense oblidar l’obsessió del Govern espanyols contra el procés independentista la decisió és molt significativa.
Així, el govern Rajoy injecta més de 60 milions d’euros als fons reservats del CNI que els permetrà contractar més de 500 nous agents i no retirar personal dedicat al procés independentista català.