200) CRÒNICA DOS CENTS DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Jorge Fernández Díaz, a la Comissió d'Interior del Congrés de Diputats

Confirmada l'Operació Catalunya.  
El comissari Villarejo tenia el procés com una de les seves competències, exposa un informe policial publicat per 'El Periódico'.  
La Generalitat busca elements probatoris per portar a la Justícia l’Operació Catalunya. 
La reacció de la portaveu del Govern de la Generalitat, Neus Munté, es produeix després de fer-se públic l'existència d'un informe policíac de 500 pàgines sobre l'Operació Catalunya. 
Una infermera no atén un pacient perquè parlava en català.  
Aquest nou cas de discriminació lingüística es va produir el passat dilluns en un CAP de Barcelona.  


[Barcelona (República catalana) 12/07/2016]  
L’AMIC DEL POBLE  

Un informe de més de 500 pàgines signat pel comissari i responsable policial d'afers interns fins al 2015, Marcelino Martín Blas, revelat per ‘El Periódico de Catalunya’, confirma l'existència de l'anomenada Operació Catalunya, concebuda des del Ministeri de l'Interior del Govern espanyol per estroncar el procés sobiranista català aixecant escàndols sobre polítics de formacions independentistes. En aquest document es diu que una de les competències assumides pel controvertit comissari José Villarejo durant la darrera legislatura era "el procés independentista català", motiu pel qual s'afegeix que "coneix tots els interlocutors perfectament". 
Segons El Periódico, l’informe fou remès al jutge Arturo Zamarriego, qui s'encarrega de la instrucció del cas de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, el jove conegut com el petit Nicolás. A les seves pàgines, on es posa de manifest el conflicte entre comissaris, l'afer central és la gravació il·legal efectuada al despatx de Martín Blas, mentre l'aleshores cap d'afers interns i agents del CNI parlaven sobre el petit Nicolás.  Així mateix, es fa referència als contactes del petit Nicolás amb la família Pujol, a les informacions d’Oriol Pujol sobre el germà d’Oriol Junqueras i a la col·laboració de Javier de la Rosa amb un informe de la Policia sobre els Pujol Ferrusola.
El Govern de la Generalitat busca “elements probatoris” que li permetin “articular una defensa”, també a la Justícia, davant del que la consellera i portaveu de l’executiu, Neus Munté, ha qualificat com “Operació Anti-Catalunya”. “Gravació rere gravació i informe rere informe”, ha continuat Munté, es constata que tot plegat formava part d’un intent de “desprestigi i persecució” del moviment independentista. Que no era una “obsessió” del sobiranisme sinó “la trista realitat”. Per això ha advertit que no es quedaran “de braços plegats”. “Ens agradaria arribar fins on podem, amb tot el rigor”, ha afegit en roda de premsa després que aquest dimarts el diari ‘El Periódico’ hagi publicat que un informe policial prova l’existència d’una operació per desacreditar polítics independentistes. Per tot plegat, Munté ha etzibat que “en un autèntic Estat de Dret”, el ministre de l’Interior en funcions del Govern espanyol, Jorge Fernández Díaz, “no seria ministre”.
“Operació anti-Catalunya”. Així ha definit la portaveu del Govern de la Generalitat i consellera de la Presidència, Neus Munté, l’informe policial que, segons publica ‘El Periódico’ aquest dimarts prova l’existència d’una operació per desacreditar polítics independentistes. “Ja no ens sorprèn res”, ha lamentat en roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu. “Es va demostrant gravació rere gravació, informe rere informe” que tot plegat forma part d’una “operació de persecució i desprestigi del moviment independentista”. De fet, creu que se certifica així que no es tractava ni de sospites ni “obsessions” del sobiranisme català sinó de la “trista realitat”. Precisament per això, el Govern de la Generalitat ha advertit que no es quedarà de “braços plegats davant de tantes mostres”.
Conscient que no poden “recórrer” l’informe ni la gravació entre l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, i el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ara el Govern de la Generalitat busca “elements probatoris” per denunciar-ho socialment, políticament i també judicialment. Per ara, la portaveu ha recomanat actuar “amb rigor” perquè considera que l’Estat espanyol no hi actua. “Tenim la certesa íntima que ha anat per aquí”, però calen proves per “articular una defensa dels interessos de Catalunya, del sobiranisme, del full de ruta, del Govern i de qui injustament s’ha vist afectat”. 
En aquest context, Munté ha retret al ministre de l’Interior que al seu dia ‘enviés’ un parlamentari català “al psiquiatre” per veure “visions i estar obsessionat” amb una suposada persecució independentista. Ara, i després de la conversa entre Fernández Díaz i De Alfonso i del cas Efial la setmana passada i --respectant el treball de la justícia--, Munté considera que són “massa els elements que porten a valorar-ho com una autèntica persecució, un tot s’hi val”. Des d’un govern “compromès” amb la lluita contra la corrupció, Munté ha etzibat: “En un autèntic estat de dret, Fernández Díaz no seria ministre”. 

El dossier de l’Operació Catalunya 
Un informe policial de 500 pàgines demostra que hi va haver una Operació Catalunya per desacreditar els polítics partidaris de la independència de Catalunya durant a passada legislatura, segons publica aquest dimarts ‘El Periodico’. En concret, assenyala que aquesta era una de les competències que va assumir el comissari José Villarejo, qui de fet ja ho va deixar entreveure la setmana passada davant del jutge en una peça derivada del cas Nicolay que investiga les gravacions il·legals d’una conversa sobre el petit Nicolás al despatx entre l’ex-cap d’Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín Blas, i agents del CNI. 
A banda, el diari també explica com en aquesta peça separada es va trobar una nota amb el nom de Villarejo i el seu advocat i soci, Rafel Redondo, que és l’advocat que va acompanyar l’ex-nòvia de Jordi Pujol Ferrussola, Maria Victòria Álvarez, a declarar davant de la Policia Nacional espanyola. 
A més, Redondo també hauria acompanyat Javier De la Rosa a declarar davant el Jutjat d’Instrucció número 43 de Madrid pel mateix cas, coincidint en el temps amb una conversa entre l’empresari i el comissari Villarejo sobre la possibilitat de fer tornar l’assumpte a l’Audiència espanyola. 
En l’informe, també es fa constar com el jove Francisco Nicolás, que va assegurar treballar pel CNI, va contactar amb la família Pujol per oferir-los ajuda en els processos judicials oberts a canvi d’informació que pogués perjudicar ERC i com Oriol Pujol li hauria parlat sobre el germà del president d’ERC i actual vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; o com en una altra gravació De la Rosa apuntava que estava “col·laborant” en un informe policial sobre la família Pujol.
Villarejo hauria impulsat l’Operació Catalunya junt amb l’ex-cap d’Afers Interns de la Policial, Marcelino Martin Blas, el 2012, coincidint amb períodes electorals, tot i que ambdós van trencar la seva relació de col·laboració i van acabar enfrontats fins que aquest darrer va acabar cessat el 2015.
D’altra banda durant aquest període la fiscalia va rebre tres intents per desacreditar polítics catalans, que van acabar arxivats. ERC aquest sentit, Martín Blas i el comissari José Luis Olivera haurien provat de convèncer als fiscals anticorrupció que demanessin al jutge la reobertura de ‘cas Palau’ i els registres la seu de CiU. També, els van fer arribar un informe sobre l’ex-conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el seu germà, i la suposada existència d’uns comptes a Suïssa de l’ex-alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que posteriorment es va demostrar que no existien. Precisament, va ser en alguns d’aquests casos quan el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, es va referir a la possibilitat que la fiscalia donaria forma a aquestes acusacions, fonts jurídiques van negar haver-hi col·laborat.

Una infermera no atén un pacient perquè parlava en català 

Aquest nou cas de discriminació lingüística demostra que hi ha una campanya organitzada a algun nivell, amb consignes provinents de cloaques de l’Estat espanyol però de manera camuflada en la xarxa. La Plataforma per la Llengua ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística. Els fets es van produir aquest passat dilluns al Centre d'Atenció Primària (CAP) de Drassanes de Barcelona quan una infermera no va voler atendre un pacient perquè aquest va demanar que volia mantenir la conversa en català. El pacient va decidir omplir el full de reclamacions del mateix CAP per denunciar aquesta "actitud de discriminació" i per reclamar "els seus drets lingüístics".
De fet, des de la Plataforma per la Llengua alerten que a l'administració de Salut es donen cada dia més casos de discriminació lingüística. L'informe de queixes del 2015 recollia fins a 15 incidents que es van produir durant l'any passat a les dependències de l'Institut Català de la Salut. "Els ciutadans no haurien de veure's en la situació d'haver de demanar que se'ls atengui en català perquè la llei ja preveu que el català és la llengua de les administracions públiques catalanes i que el personal ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials", defensen des de la Plataforma.