 |
| Eugenio Pino |
Els artífexs de la policia política de Fernández Díaz contra l'independentisme han acabat barallats i revelant-ne l'existència.
El PSOE demanarà una comissió d'investigació al Congrés sobre l'Operació Catalunya.
Reclamarà que hi compareguin Fernández Díaz i altres alts càrrecs del Ministeri de l'Interior.
[Barcelona (República Catalana) 09/07/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Les clavegueres de l’Estat tenen forma, noms i cognoms, organització i objectius. Aquesta setmana el sinistre comissari Pepe Villarejo ha admès en una declaració davant un jutge l’existència d’una anomenada ‘operació Catalunya’ del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya per a controlar polítics independentistes catalans, siguin conservadors o esquerrans. I de retruc ha confirmat unes informacions publicades per ElDiario.es i El Confidencial el 2014 sobre l’existència d’una unitat especial de la Policia espanyola, formada poc després de l’arribada del PP al Govern del Regne, a final del 2011, en què Villarejo feia i desfeia i que era integrada, pel cap baix, per una trentena d’agents policials. Fernández Díaz va col·locar homes de la màxima confiança en la direcció de la Policia i els va confiar una tasca prioritària per a l’executiu de Rajoy: combatre l’independentisme català.
Amb aquest objectiu, van crear una estructura dins la Policia espanyola, dins de la Direcció Adjunta Operativa (DAO), que tenia el propòsit de furgar en l’activitat de polítics de CDC i ERC per mirar de trobar draps bruts que els poguessin desacreditar en ple auge del procés independentista. Era una unitat especial, una policia política, que funcionava en secret dins mateix del cos i que el Ministeri d’Interior sempre va negar que existís. Actuava amb secretisme, extrajudicialment i, segons el contingut de les informacions publicades, els agents que l’integraven s’extralimitaven en les competències.
La DAO, que feia de paraigua i de pantalla de la unitat antiindependentista, era dirigida per Eugenio Pino, un policia de la màxima confiança de Fernández Díaz. Pino era el número dos del Cos Nacional de Policia, mà dreta del director general, Ignacio Cosidó. Pino, antic cap dels antiavalots durant l’època de José María Aznar, es va convertir en director de la DAO amb el nou govern del PP i, segons les fonts que cita ElDiario.es, és l’ideòleg de la unitat especial contra l’independentisme, perquè la qüestió catalana és una de les seves fixacions. L’altra és dotar la Policia espanyola de més poder en afers d’intel·ligència i també de donar-li una certa pàtina de militarització, amb la modificació de les insígnies dels uniformes perquè s’ajustessin més al codi militar, amb la imposició d’un càntic en honor dels caiguts, etc.
Dins la DAO, i com a responsable de la unitat d’afers interns, Marcelino Martín Blas-Aranda era el policia de confiança de Pino. I entre tots es movia Villarejo, fent i desfent segons com li convenia.
L’informe fantasma
És a aquesta unitat especial de la Policia espanyola contra l’independentisme català a qui s’atribueix aquell esborrany d’informe fantasma de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Econòmica (UDEF) contra Artur Mas i Jordi Pujol Soley que va publicar El Mundo pocs dies abans de les eleccions autonòmiques catalanes del novembre del 2012. En aquell cas, per l’oportunitat política, el procediment va consistir a passar la informació intoxicadora a un mitjà de comunicació disposat a publicar-la ràpidament, per més que no tingués consistència; per anar de pressa, per mirar d’influir en unes eleccions que eren decisives en el procés independentista català. El piulet del director, Pedro J. Ramírez, del diari d’aleshores passaria a la història: “Quien nos íba a decir que en la redacción de EL MUNDO tendríamos la sensación de haber ganado unas elecciones autonómicas en Cataluña”.
En uns altres casos, els membres de la unitat antiindepedentista passaven la informació a les unitats policíaques que efectivament s’haurien d’haver encarregat de la investigació, de tal manera que esborraven la seva participació abans que les dades arribessin al jutjat. Aquest era l’esquema del modus operandi.
Maniobres a la Unitat d’Afers Interns
Perquè una part dels agents que s’encarregaven d’investigar els polítics independentistes catalans pertanyien a una unitat que no tenia pas aquesta atribució: la Unitat d’Afers Interns (UAI), dirigida per Marcelino Martín Blas-Aranda. Aquesta unitat té la funció d’investigar conductes delictives d’uns altres agents de la policia, no pas d’investigar suposats casos de corrupció o delictes econòmics. Per això va sobtar fa un parell d’anys la informació que va publicar ElDiario.es segons la qual la Policia espanyola cercava agents per a vacants a la Unitat d’Afers Interns en què es demanava de tenir coneixements sobre “el crim organitzat, la delinqüència econòmica i fiscal, l’emblanquiment de capital…” i, a més, haver treballat en grups d’investigació policial i tenir coneixement de “llengües cooficials a Espanya”. Uns requisits que no encaixen amb el perfil dels agents que es necessiten per a una unitat que s’encarrega d’investigar els altres agents.
Aquests agents de la Unitat d’Afers Interns eren els qui dins el cos especial dedicat a combatre l’independentisme treballaven sobre el terreny. No se sap quants en formaven part, entre més coses perquè el Ministeri d’Interior just el 2012 va deixar de facilitar als sindicats el nombre d’agents dedicats a afers interns. L’última dada era de cent seixanta.
A més de la Unitat d’Afers Interns, la Unitat de Planificació Estratègica de la Policia espanyola, posada en funcionament pel director general del Cos Nacional de Policia, Ignacio Cosidó, aportava també agents a la unitat especial de l’operació Catalunya, una trentena.
El perfil obscur de Villarejo
En les investigacions contra l’independentisme català també hi col·laborava el comissari José Villarejo. Un perfil publicat pel diari El Mundo el definia com “el comissari més obscur” de la DAO. “És un comissari, però no té comissaria. És un comandament policíac, però no té càrrec orgànic dintre de l’estament. José Villarejo és un policia veterà que es troba de ‘serveis especials’. Adscrit a la Direcció Ajunta Operativa (DAO), però realment no depèn de ningú. Fa i desfà. Des del segle passat, apareix relacionat amb assumptes d’allò més escabrosos, i tots amb vinculacions polítiques”, explicava l’article. El comissari va rebre el 2014 una condecoració de les mans de Fernández Díaz pels seus serveis a l’Estat, especialment per les maniobres fetes a Catalunya.
Visita de comissaris a Barcelona
Les maniobres de la ‘policia patriòtica’, aquell any 2012, van fructificar amb l’informe fantasma de la UDEF (perquè la UDEF sempre va negar que fos seu) contra Mas i Pujol Soley. Però ja abans havia actuat. Dos comissaris de la Policia espanyola van venir a Barcelona per mirar de convèncer els fiscals anticorrupció de Catalunya que calia escorcollar tan aviat com fos possible la seu de CDC pel cas Palau. Fernández Bermejo i Sánchez Ulled no hi van accedir perquè van veure que els nous indicis que tenien eren molt febles. Un dels comissaris que va pressionar fou José Luis Olivera, cap de la UDEF des del govern del PSOE i, en el moment de la reunió, director del Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat, un càrrec pel qual en teoria no tenia vinculació amb la investigació. Olivera és també un policia molt pròxim a Fernández Díaz. En aquella reunió, l’altre comissari era justament Marcelino Martín Blas-Aranda, el director de la Unitat d’Afers Interns.
Una mica més tard, encara el 2012, van tenir un paper actiu en un altre cas que sí que va acabar judicialitzat, el dels negocis de Jordi Pujol Ferrusola. La confident fou la seva ex-amant, María Victoria Álvarez, que abans de fer la declaració al jutge va rebre la visita de dos policies espanyols a Barcelona. Els dos agents eren de la Unitat de Drogues i de Crim Organitzat, diferent de la UDEF i que no s’encarrega tampoc d’investigar casos de corrupció. Això va passar un cop Álvarez ja havia parlat amb Jorge Moragas, amic seu i cap de gabinet de Mariano Rajoy. En un dels SMS que temps després es van fer públics i que s’havien bescanviat a final del 2012, Moragas va dir a Álvarez, sobre el que sabia de l’activitat presumptament delictiva del fill gran de l’ex-president Jordi Pujol Soley: “Si fessis una entrevista i ho expliquessis tot, salvaries Espanya”.
La connexió amb el #FernándezGate
 |
| Fernández Díaz i Ignacio Cosidó |
La guerra de comissaris: la claveguera es col·lapsa
Tant l’escàndol per la filtració de les converses conspiratives entre De Alfonso i Fernández Díaz com la confirmació per part del comissari Villarejo de l’existència de l’Operació Catalunya han esclatat ara, enmig d’una batalla entre comandaments de la Policia espanyola. Els qui eren aliats en l’Operació Catalunya, fonamentalment Martín Blas-Aranda i Villarejo, han esdevingut enemics. Una ruptura que ja va començar el 2012 mateix i que s’ha d’entendre en clau de successió.
La UAI investigava des del 2012 l’anomenada Operació Emperador d’emblanquiment de capital per part de la màfia xinesa. Durant el procés es van elaborar uns quants informes i en alguns s’esmentava el fill de Villarejo. Finalment no fou encausat, però el comissari, segons que van relatar fonts policíaques, va jurar venjança contra el director de la UAI: Martín Blas-Aranda. A més, José Villarejo apareix en el cas Nicolay, que pretén descobrir qui va ser l’individu que el 20 d’octubre de 2014 va fer un enregistrament il·legal on se sent Martín Blas-Aranda, l’inspector Rubén López i dos agents del CNI parlant de les actuacions sobre Francisco Nicolás Gómez Iglesias, el Petit Nicolás.
“Gestions secretes” per al PP, el Petit Nicolás…
En aquell moment, dins el Cos Nacional de la Policia espanyola se sabia que Martín aspirava a substituir al capdavant de la DAO Eugenio Pino quan es retirés. I en aquest context Villarejo acusava Martín de voler-lo coaccionar per evitar que el comissari revelés l’existència de “gestions secretes per a la direcció del PP”. Segons Villarejo, el cap de la UAI, investigava per al partit de Rajoy les proves que Bárcenas encara no havia lliurat al jutge Ruz, de manera que facilitava la defensa del PP.
S’havia declarat la guerra. Fernández Díaz i Pino van pactar el cessament de Martín Blas-Aranda l’abril del 2015. La seva destitució, però, no va acabar les hostilitats. Aquell any, Martín va respondre sol·licitant la detenció de Villarejo i els encausaments de Pino i de la seva mà dreta, José Ángel Fuentes Gago, l’home que havia propiciat les trobades entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. Martín els acusava de ser darrere el cas d’enregistraments polèmics relacionats amb el cas Nicolay, el que ara és a judici, el de les cintes del 2014 en les quals el cap de la UAI parla amb dos agents del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) sobre l’operació. Fins que li ha tocat parlar a Villarejo en el judici, i s’ha fet visible del tot l’Operació Catalunya. L’independentisme català, l’obsessió de Rajoy, Fernández Díaz, Eugenio Pino, Villarejo, Martín Blas-Aranda i companyia, que va portar la Policia espanyola a construir una complexa xarxa de clavegueram que ara s’ensorra.
El PSOE demanarà una comissió d'investigació al Congrés sobre l'Operació Catalunya
Segons informa l’Agència Catalana de Notícies el grup socialista del Congrés demanarà una comissió d'investigació sobre l'anomenada Operació Catalunya per esbrinar si diferents càrrecs del Ministeri de l'Interior del Govern espanyol, entre ells Jorge Fernández Díaz, han vulnerat els principis bàsics de l'Estat de Dret. Segons fonts del PSOE, aquesta serà la primera iniciativa parlamentària que presentarà el PSOE en la nova legislatura parlamentària, que arrencarà el 19 de juliol. El grup del PSOE demanarà que en aquesta comissió s'investiguin els enregistraments de les converses del ministre de l'Interior amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, en les quals suposadament apareixen casos d'espionatge polític i la pre-construcció de proves contra rivals polítics, i es relataven intents d'influir en la fiscalia i d'altres òrgans judicials.
El PSOE també reclamarà que aquesta comissió investigui a alguns comandaments de la cúpula del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya, com l'inspector José Manuel Villarejo, presumptament relacionats amb escoltes i pràctiques il·legals i la resta d'activitats de càrrecs del Ministeri de l'Interior que han pogut atemptar contra l'Estat de Dret.
El PSOE demanarà que compareguin davant aquesta comissió el ministre de l'Interior i d'altres alts càrrecs del Ministeri, i estudiarà la possibilitat de reclamar d'altres compareixences de membres del Govern espanyol. El PSOE espera tenir el suport de la resta dels grups parlamentaris per tal que la comissió comenci a treballar immediatament i es presentin les conclusions en un termini de tres mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada