197) CRÒNICA CENT NORANTA SET DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Panxo Isgleas (CNT-AIT), Ramon Liarte (FIJL) i Federica Montseny (FAI) en un acte a Barcelona del moviment llibertari català el 19 de juliol de 1937, després de la contrarevolució burgesa de maig d'aquell any 

El 28 d’agost de 1936 la Generalitat decretà la independència nacional de Catalunya de fet gràcies al procés revolucionari del proletariat anarcosindicalista català en contra el poder de la burgesia i el clergat: “Solament tindran força d'obligar en el territori de Catalunya les disposicions legals que siguin publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”. Aquesta situació de transitorietat proletària fou liquidada per Lluís Companys i Manuel Azaña el 3 de maig de 1937 amb l’assalt policial a l’edifici de Telefònica a la plaça de Catalunya de Barcelona precedit pels atacs contrarevolucionaris a la Fatarella i Bellver de Cerdanya. 
El decret de 1936 mostra com la resolució i coherència del Govern de la Generalitat de Catalunya no era, per descomptat, l'actual de la ‘Llei de transitorietat’. 
Una bidell de la Universitat Miguel Hernández d’Elx imposa el castellà a professors i alumnes  Una conserge de l’edifici Altet de la Universitat Miguel Hernández d’Elx ha posat un cartell al mostrador amb el text “Por favor dirijanse al personal en castellano. Gracias”. 
La casa reial espanyola veta ERC, CDC i PNB al dinar amb Obama. 
L'equip de Felipe VI argumenta que Obama només té interès a parlar amb els dirigents dels quatre partits més votats. 
El Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya declara inconstitucionals les estructures d’estat de Catalunya. 
L’alt tribunal espanyol ha tombat per unanimitat alguns articles de la llei catalana que feien referència al pla rector de l'agència tributària i d'infraestructures i energies. 



[Barcelona (República Catalana) 07/07/2016]  
L’AMIC DEL POBLE

El 28 d’agost de 1936 la Generalitat decretà la independència nacional de Catalunya de fet gràcies al procés revolucionari del proletariat anarcosindicalista català en contra el poder de la burgesia nacional catalana i el clergat vaticanista. ERC, espantada pel poder obrer anarcosindicalista i l’empenta anarquista revolucionària, decretà una situació d’independència econòmica col·lectivista, política miliciana i militar revolucionària al marge de l’Estat republicà espanyol. Aquest situació de transitorietat proletària fou liquidada per Lluís Companys i Manuel Azaña el 3 de maig de 1937 amb l’assalt policial a l’edifici de Telefònica a la plaça de Catalunya de Barcelona precedit pels atacs contrarevolucionaris a la Fatarella i Bellver de Cerdanya. A partir de maig de 1937 Catalunya va perdre novament la independència i les seves pròpies forces armades, la única garantia de l’alliberament nacional del país.  
El decret català d’agost de 1936 mostra com la resolució i coherència del Govern de la Generalitat de Catalunya no era, per descomptat, l'actual de la ‘Llei de transitorietat’. Tot plegat demostra que la declaració unilateral d’independència solament serà possible amb la dissolució dels òrgans interclassistes contrarevolucionaris, com ara l’Assemblea Nacional Catalana, i els partits burgesos, com ara Convergència o el PSC, i la implantació del poder obrer republicà català a totes les comarques que sigui possible dels Països Catalans i la frontera superior d’Aragó.
Aquell decret d'afirmació i sobirania, poques setmanes després del gloriós triomf armat proletari del 19 de juliol de 1936, ara farà 80 anys, resava així:
"En les circumstàncies actuals l'obra del Govern ha de respondre a una unitat de pensament que reculli el sentit econòmic i social del proletariat de Catalunya. Per tant, a proposta del President del Govern i d'acord amb ell el Consell,
Decreto: 
Solament tindran força d'obligar en el territori de Catalunya les disposicions legals que siguin publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 28 d'agost de 1936. Lluís Companys 
El President del Consell, Joan Casanovas".
El decret del 28 d’agost de 1936 cal que sigui restablert ara mateix per un govern provisional revolucionari de Catalunya a partir de la dissolució del govern autonòmic de Junts pel Sí, ja que el decret reconeix el poder del proletariat català: “l'obra del Govern ha de respondre a una unitat de pensament que reculli el sentit econòmic i social del proletariat de Catalunya”. En aquest sentit, a més de l’acció revolucionària col·lectiva d’alliberament nacional al carrer i a la muntanya, cal que els grups parlamentaris de la CUP-CC, una vegada trencat el pacte amb Junt pel Sí, i Catalunya Sí que es pot, previ ruptura amb Podem estatal i Esquerra Unida Federal, haurien de constituir unilateralment i per imposició enfront els partits burgesos catalans i espanyols del Parlament de Catalunya (CDC, PSC, Ciutadans i PP) un govern provisional revolucionari català d’alliberament nacional conjuntament amb ERC, una vegada aquest partit històric petit burgès amb membres de capes populars no assalariades hagi trencat políticament amb Convergència i l’Assemblea Nacional Catalana que ara lidera Jordi Sánchez.  

Una bidell de la Universitat Miguel Hernández d’Elx imposa el castellà a professors i alumnes 

Des del seu facebook la jove valenciana Marta Geniüda ha explicat que una conserge de l’edifici Altet de la Universitat Miguel Hernández d’Elx imposa el monolingüisme en castellà a tots els usuaris de la universitat. Marta Geniüda ha penjat a facebook una fotografia del cartell que la conserge ha col·locat al mostrador (amb el text “Por favor dirijanse al personal en castellano. Gracias”) i la següent explicació: “Després d'una breu i, fins i tot, diria que cordial discussió amb la conserge de l'edifici on he de fer classe aquest mes, aquest matí la joveneta murciana que ha aconseguit treball al sud del País Valencià em sorprèn amb aquesta joia damunt el mostrador. Assegura que no vol aprendre valencià i que no entén com hi ha gent que encara li parla valencià sabent que no en sap. Les reflexions que podria fer-li són moltes, però al capdavall em quede amb que m'ha pertorbat el meu bonic matí, que m'ha provocat un disgust innecessari i que l'únic que desitge és que quan isca de classe, no hi siga.
Si ni tan sols ens queda la universitat com a illot lingüístic, només ens queda l'exili.” 

La casa reial espanyola veta ERC, CDC i PNB al dinar amb Obama 

El Borbó veta ERC, CDC i PNB 

Al dinar que el rei Felipe VI oferirà dilluns amb motiu de la visita oficial del president dels Estats Units, Barack Obama, no hi assistirà cap representant d’ERC, ni de CDC i ni del PNB. Aquests partits no han rebut invitació de la casa reial espanyola. En canvi, els líders de les quatre grans formacions espanyoles, Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera, a més de diversos ministres en funcions, ja hi han confirmat l’assistència. El dinar, presidit pel rei espanyol, respon a una petició del president nord-americà. 
Fonts de la casa reial espanyola han assegurat a l’ACN que no havien convidat els representants d’ERC, CDC i PNB perquè la visita del mandatari nord-americà no té caràcter protocol·lari de visita d’estat, on sempre hi ha convidats els portaveus dels grups parlamentaris, inclòs el mixt. Ho justifiquen també pel fet que els grups parlamentaris encara no s’han constituït (fins el 19 de juliol) i perquè les autoritats nord-americanes ‘han mostrat interès amb la presència dels quatre dirigents de les forces amb més vots i diputats”.
El programa oficial de la visita d’Obama a l’estat espanyol comença dissabte. Felipe VI el rebrà a Sevilla a les 22.00, i l’endemà l’acompanyarà en una visita per la capital andalusa. Després anirà a la base de Rota (Cadis) i es desplaçarà a Madrid.
Dilluns, Obama s’entrevistarà amb el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy. Més tard, a les 12.30, assistirà al dinar ofert per Felipe VI i la seva dona, on està previst que ofereixi un discurs davant el rei, el president en funcions, els líders de les quatre formacions polítiques espanyoles i alguns ministres en funcions.
L’agenda d’Obama a l’Estat espanyola s’acabarà amb un acte amb joves emprenedors espanyols que es farà a la tarda als Teatres del Canal de la capital espanyola.

L’alt tribunal espanyol ha tombat per unanimitat alguns articles de la llei catalana que feien referència al pla rector de l'agència tributària i d'infraestructures i energies  
El Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya ha aprovat per unanimitat una sentència que anul·la alguns dels articles i disposicions addicionals de la Llei de mesures fiscals i financeres (llei d’acompanyament als pressupostos) del 2015, que entre altres preveu la creació de l’Agència Tributària pròpia. En concret, segons fonts del TC, els magistrats declaren inconstitucionals les disposicions i preceptes que preveuen la creació d’un pla director de l’Administració Tributària de Catalunya; l’elaboració d’un catàleg d’infraestructures estratègiques a Catalunya; el pla director relatiu als sectors de l’energia, les telecomunicacions i els sistemes d’informació i del transport ferroviari; la modificació de la Llei del Servei Meteorològic de Catalunya, i la limitació per a l’establiment de grans centres comercials als ports púbics. D’altra banda, declaren constitucionals altres preceptes sempre que s’interpretin com determina la sentència. Són les disposicions que preveuen l’elaboració d’un inventari del patrimoni de les administracions púbiques de Catalunya i la creació d’una Agència catalana de Protecció Social.
Els articles afectats ja havien estat suspesos de manera cautelar el juny del 2015, quan el TC va admetre a tràmit el recurs que havia presentat l’advocat de l’estat. El ponent de la resolució ha estat el magistrat conservador Santiago Martínez Vares.
La sentència és ferma i estableix el criteri del TC sobre els articles 69 i 95 i les disposicions addicionals 22, 23, 24, 25 i 26 de la Llei 3/2015 d’11 de març de mesures fiscals, financeres i administratives del Parlament de Catalunya que estableix les anomenades estructures d’estat. En concret, anul·la i declara inconstitucionals la disposició addicional 22 de la Llei, relativa al pla director de l’Administració Tributària de Catalunya; la 24, sobre el catàleg d’infraestructures estratègiques i la 26 que estableix els criteris del pla director dels sectors de l’energia, les telecomunicacions i els sistemes d’informació i del transport ferroviari.
També declara inconstitucionals i nuls l’article 69, que modificava la Llei 15/2001 del Servei Meteorològic de Catalunya, i l’article 95, que modificava el decret llei 1/2009 sobre les limitacions per a l’establiment de grans centres comercials als ports públics.
Els magistrats imposen condicions perquè la resta dels preceptes impugnats puguin ser considerats constitucionals, tot i que en aquests casos no els anul·la. 
Segons el TC , són constitucionals sempre que s’interpretin com determina la sentència, la disposició 23, sobre la creació d’un inventari del patrimoni de les administracions públiques a Catalunya, i la 24, sobre la creació de l’Agència Catalana de Protecció Social. 
El Govern espanyol va impugnar aquests articles i disposicions el juny del 2015 adduint que envaeixen les competències de l’administració espanyola.
L’objectiu del govern de Rajoy, segons va assegurar la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, era deixar sense efecte els articles que preveuen que “en cas de separació“ la Generalitat de Catalunya assumeixi funcions “pròpies de l’Estat”, és a dir, que parteixen “del supòsit inconstitucional d’una separació unilateral de Catalunya de l’Estat espanyol”.