 |
| Federica Montseny, desposseida de béns pel franquisme |
Amb l'acte de restitució ja s'han retornat el 95'6% del total d'arxius i documents rebuts per la Generalitat.
Entre la documentació, també destaca la lliurada sobre Frederica Montseny i la seva família.
S’han lliurat documents des de càrrecs polítics, militants anarquistes, treballadors públics, mestres, empresaris, documentació relativa a ERC o el PSUC i sindicats com UGT o CNT.
Baleària no acomiadarà el cambrer que va tenir un incident lingüístic amb Quimi Portet.
L’any passat el cantant Cris Juanico va denunciar que Baleària li havia enviat la Policia Nacional espanyola perquè no havia acceptat la imposició de canviar del català al castellà.
L'AN espanyola demana 29 anys de presó per a l'independentista Raúl Agulheiro.
Els propers 6 i 7 de juliol, l'Audiència Nacional jutjarà a Raúl Agulheiro, independentista gallec que s'enfronta a una petició de 29 anys de presó.
El PP nomena "Ciutadans Exemplars" a ultracatòlics dedicats a escarnis contra clíniques avortistes.
[Barcelona (República Catalana) 05/07/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Cares d’alegria i molta emoció entre els assistents ahir dilluns a l’acte de restitució d’una part de la documentació confiscada pel franquisme el 1939 quan es va ocupar Catalunya a mig centenar de propietaris dels anomenats ‘Papers de Salamanca’. Amb aquest ja són quatre els actes que s’han dut a terme i tot i que s’han lliurat la majoria dels documents, més del 95’5%, el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, s’ha compromès a restituir-los en la seva totalitat. Vila ha lamentat que l’acte arribi amb tant de retard, “perquè moltes persones s’han quedat pel camí”, i ha qüestionat la “qualitat democràtica” de l’Estat espanyol pel retard evident en el retorn dels papers.
Des de la Comissió de la Memòria, Pilar Rebaque, tot i que ha assenyalat que la lluita “encara no ha acabat”, s’ha mostrat contenta amb motiu d’un nou acte de “reafirmació democràtica” i un acte de “reparació” per als propietaris d’uns documents “sostrets amb sang”, que ajuden a no deixar “impunes” els actes de la Dictadura.
Els fons lliurats als propietaris aquest dilluns van arribar a les mans de la Generalitat procedents del Ministeri de Cultura espanyol entre 2008 i 2014. Després de les investigacions per poder-los fer arribar als seus titulars, finalment s’han lliurat documents corresponents a confiscacions fetes a 35 persones, una família, una empresa, sis associacions culturals i esportives, tres entitats religioses, deu associacions polítiques de rereguarda, dotze centres republicans i partits polítics i nou sindicats i entitats afins.
Dels 50 titulars beneficiaris dels fons i documents restituïts, 38 resideixen a Catalunya, cinc a Mèxic, quatre a França, dos a l’Estat espanyol i un al Brasil. En la major part de les ocasions han estat els néts dels afectats qui han recollit els documents, tot i que també s’ha pogut veure a fills, nebots i besnéts. En l’acte s’han lliurat documents amb un volum equivalent a gairebé 100.000 imatges digitalitzades, que representen prop d’un 10% del total de documentació confiscada a particulars retornada fins ara a Catalunya pel Ministeri de Cultura espanyol.
El director de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), Francesc Balada, ha agraït la voluntat de molts dels propietaris de cedir els documents a l’ANC perquè els custodiï i els pugui estudiar. Balada ha explicat que localitzar els propietaris dels documents no ha estat una tasca fàcil i ha estat fruit de la intensa recerca realitzada al llarg de l’any 2015, amb l’ajut d’altres arxius locals, ajuntaments, entitats de memòria i diversos particulars i a campanyes a les xarxes socials i al propi web de l’ANC [anc.gencat.cat].
Amb els d’ahir dilluns, la institució ja ha identificat més de la meitat dels possibles titulars dels fons i documents retornats per Salamanca. Balada, també amb el compromís del conseller Santi Vila, s’ha compromès a seguir treballant per identificar-ne els hereus.
En l’acte s’han restituït fons i documents als descendents d’alguns polítics rellevats a la Catalunya del primer terç del segle XX. És el cas de les nétes del president del Parlament de Catalunya Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), advocat i militant d’Estat Català, que va participar en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Ell va ser president del Parlament l’any 1933 i conseller primer i president del Consell Executiu del Govern de Lluís Companys el 1936. En aquest cas s’han restituït disset monografies de la seva biblioteca personal.
Federica Montseny, Germinal Esgleas, Joan Montseny i Teresa Mañé
Entre la documentació, també destaca la lliurada sobre la l’escriptora anarquista Frederica Montseny, que inclou una monografia, una carta rebuda pel seu company Josep Esgleas enviada pel comitè executiu del POUM, i documentació corresponent als seus pares: Joan Montseny i Teresa Mañé. El nét s’ha desplaçat des de França per recollir la documentació dels seus familiars.
D’altra banda també s’ha restituït documentació bibliogràfica de Lluís Nicolau d’Olwer, que per disposició de la seva família serà reintegrada al fons personal del polític i acadèmic que es conserva a l’arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans. Nicolau d’Olwer va ser fundador d’Acció Catalana el 1922, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat al Congrés i ministre d’Economia del Govern de la República espanyola el 1931.
El president de l’arxiu ha destacat la gran “riquesa” dels documents que s’han lliurat. Des de càrrecs polítics rellevants, passant per militants anarquistes, treballadors públics, mestres, empresaris, documentació relativa a partits com ERC o el PSUC i sindicats com UGT o CNT o plataformes que van ajudar a la lluita des de la rereguarda com l’Aliança Nacional de la Dona Jove.
Baleària no acomiadarà el cambrer que va tenir un incident lingüístic amb Quimi Portet
 |
| Quimi Portet, injuriat a les Illes per l'espanyolisme totalitari |
El cantant Quimi Portet va denunciar ahir el cas a Twitter: un cambrer de la naviliera es va negar a atendre’l quan Portet li va demanar un cafè amb llet en català: ‘Mira: en gallec, espanyol, francès, anglès i fins i tot en italià t’entenc; en català o en mallorquí, ja no’, li va respondre el cambrer. Portet ho va explicar en dos piulets i en un va ensenyar una foto del cambrer que l’havia atès.
Comunicat de l’empresa Baleària: «La companyia aclarirà els fets succeïts entre Quimi Portet i el treballador de Baleària amb la intenció d’avaluar el compliment dels manuals d’atenció al client i altres normes internes per prendre les mesures necessàries per tal que aquestes situacions no es repeteixin. Baleària respecta i farà respectar els drets de tots els seus grups d’interès (treballadors, clients, proveïdors…) com ve explicitat en el Codi de Conducta i Ètica Empresarial i en el seu informe anual de Responsabilitat Social (es pot consultar a [www.balearia.com]), i vetllarà sempre per garantir el millor servei i respecte a tots seus clients i treballadors. La naviliera, que no considera acceptable que s’instrumentalitzi l’empresa ni cap treballador, seguirà escoltant activament tots els seus grups d’interès per tal de satisfer les seves expectatives legítimes amb la màxima qualitat.»
No és el primer cas
No és el primer cas d’incident per discriminació lingüística que esquitxa Baleària. L’any passat el cantant Cris Juanico va denunciar que la companyia li havia enviat la Policia Nacional espanyola perquè no havia acceptat la imposició de canviar del català al castellà.
L'AN espanyola demana 29 anys de presó per a l'independentista Raúl Agulheiro
El 3 d'octubre de 2014, la Guàrdia Civil va desplegar a Satiago de Compostela un desproporcionat operatiu policial, perfectament coordinat amb les principals agències de comunicació, per detenir al jove independentista Raúl Agulheiro. Una vegada més, el discurs periodístic va reproduir literalment la tesi policial i l'acte judicial; en una sort de judici paral•lel, obviant la presumpció d'innocència, va acusar directament a Raúl de ser integrant de «Resistência Galega» i autor del sabotatge ocorregut el 30 de setembre de 2014 a l'Ajuntament de Baralha, el regidor del qual és un declarat franquista del Partit Popular.
Després de tres dies de detenció incomunicada, sense accés a assistència mèdica i jurídica i sense dret a comunicar-se amb familiars o amics, l'Audiència Nacional va decretar presó preventiva per a Raúl Agulheiro. Sotmès a la legislació antiterrorista, està dispersat a centenars de quilòmetres de distància de la seva llar (l'anomenada «dispersió», càstig addicional per a famílies i reunits de presos i preses polítiques) i enfronta el règim més dur aplicable: el primer grau carcerari.
La campanya mediàtica que va acompanyar la detenció de Raúl Agulheiro no només va donar i dóna per fet les acusacions de la policia, sinó que utilitza com a argument la militància pública i, en concret, el suport als col·lectius de solidaritat amb les preses i els presos independentistes gallecs: l'Organisme Popular Anti-repressiu Ceivar i la Plataforma Que voltem para a casa! «Resistência Galega», un nou enemic intern
 |
| Raúl Agulheiro, en presó preventiva des d'octubre de 2014 |
Amb la intenció de crear una sensació d'alarma social, a la propaganda fal•laç li ha acompanyat una desproporcionada repressió policial que en els últims anys ha desencadenat la detenció de més activistes, registres de domicilis, centres socials i seus d'organitzacions, així com infiltracions policials i fortes sancions econòmiques.
Al febrer d'aquest any, l'amenaça de les il•legalitzacions es va concretar amb la decisió de l'Audiència Nacional de decretar la «suspensió d'activitats» a l'organització política independentista Causa Galiza. En la denominada «Operació Jaro», nou militants van ser detinguts i s'enfronten a greus imputacions penals per «enaltiment del terrorisme» i «integració en banda armada». Se'ls acusa de difondre missatges contra la monarquia i l'Estat espanyol, així com de participar en actes públics sobre la història de l'independentisme gallec.
Caravana solidària
Com a resposta a aquest nou judici, l'Organisme Popular Anti-repressivo Ceivar ha convocat concentracions de suport a Raúl Agulheiro en diverses localitats de Galiza. A més, s'està organitzant una Caravana Solidària per desplaçar-se a l'Audiència Nacional de Madrid els dies 6 i 7 de juliol, sota el lema «Contra la infàmia dels judicis polítics, la nostra solidaritat és imparable!».
El PP nomena "Ciutadans Exemplars" a ultracatòlics dedicats a escarnis contra clíniques avortistes
Que l'Espanya profunda no canvia ja s'ha constatat després del 26-J. Però, tot i així, les notícies que ens arriben de les profunditats del territori espanyol a vegades fan esfereir. És el cas d'un grup ultra catòlic antiavortista que, amb el beneplàcit del PP, porta exercint escarnis a una clínica per evitar que les noies avortin. És més, compten amb un pis públic per a poder ajudar a les dones embarassades a tenir els fills si aquestes finalment canvien d'opinió. El PP els ha condecorat.
Al poble de Miguelturra, de 15.000 habitants (Ciudad Real), governada pel PSOE, hi ha un grup d'ultracatòlics, sota l'empara de l'Associació San Vicente de Paul, que increpen, insulten i assetgen des de fa deu anys a les dones que decideixen avortar a la clínica Cire d'aquesta localitat, subjecta a tota mena d'escarnis per part d'aquestes persones, que, això sí, es defensen assegurant que es limiten "a informar" a les dones de la seva "última oportunitat" perquè no interrompin el seu embaràs. Però no pensen així les afectades, que reben fullets punyents, manipulats i aberrants, el que porta a algunes d'elles donin mitja volta per por de ser assenyalades o insultades, segons explica ElPlural.com. Val a dir que la clínica compta amb tots els permisos legals i sanitaris per dur a terme la seva feina.
El reconeixement
El PP, el partit més votat en les passades eleccions, no només tolera a aquests fonamentalistes sinó també els condecora, com és el cas d'aquesta organització ultracatòlica, que va rebre fa uns anys de la mà de la llavors alcaldessa de Ciudad Real i avui diputada electa del PP per la mateixa circumscripció, Rosa Romero, el títol honorífic de "Ciutadanes Exemplars".
Un pis per poder tenir els fills
 |
| Grup de San Vicente de Paul fent un escarni a la clínica Cire |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada