PP, PSOE i altres partits com el PNB van rebutjar acordar una disminució de la despesa. El principal obstacle ha estat la tramesa de la propaganda electoral.
Es preveu que l’estalvi entre el conjunt de partits que concorren en el 26-J representi 13 milions d’euros, molt lluny del que s’havien compromès, ja que no implica ni una tercera part del gastat en els passats comicis.
DIRECTA 23/06/2016
Àlex Romaguera
Sis milions d’euros més. Aquesta és la quantitat afegida que comportarà l’organització d’unes noves eleccions espanyoles aquest diumenge 26 de juny. Si el muntant de l’anterior convocatòria, celebrada el 20 de desembre passat, va enfilar-se als 130 milions d’euros, en aquesta jornada es calcula que no baixarà dels 136 milions. Una xifra impensable el mes d’abril, quan arran de la inevitable repetició dels comicis per la impossibilitat de formar govern, les diferents forces amb representació parlamentària van comprometre’s a retallar les partides destinades a la campanya.
Amb l’objectiu d’acordar una disminució de la despesa, van celebrar-se diverses reunions entre representants de les diferents formacions, però davant la manca d’entesa a l’hora d’establir quins capítols podien eliminar-se, la rebaixa ha quedat reservada a la decisió individual de cadascuna d'elles. El principal obstacle ha estat la tramesa de la propaganda electoral, que tot i la voluntat d’algunes forces per limitar-la a l’enviament d’un únic sobre que contingués totes les propostes, s’ha descartat pel rebuig del PP, el PSOE i altres partits, com és el cas del PNB. Un fet que ha impedit abaratir el mailing de forma considerable, el qual ha passat de costar 38,4 milions d’euros a les eleccions de 2011 als 49,2 milions actuals. Gairebé, doncs, 11 milions d’euros més, motivat sobretot per la concurrència d’un major nombre de candidatures al Congrés i al Senat espanyols.
L’austeritat tampoc no s’ha previst en els capítols corresponents a la logística ni als dispositius de vigilància i cobertura electoral. Ben al contrari: segons dades del Ministeri de l'Interior, la despesa en les telecomunicacions s’ha incrementat un 8,6%, igual que en la seguretat, per la qual es preveu el desplegament de cent mil agents policials, incloent-hi els cossos de les diferents administracions autonòmiques i locals. En aquest àmbit, la despesa ha crescut un 2% respecte als passats comicis.
En general, de poc ha servit la crida perquè se suprimissin les partides supèrflues, ja que la rebaixa no s’ha aplicat en gairebé cap apartat. Ni tan sols en l’edició de paperetes electorals, de les quals s’han imprimit 400 milions. Aquest fet també representa un important impacte sobre el medi ambient, atès que cada mig milió de paperetes suposa la tala d’11.000 arbres. Així ho denuncien Ecologistes en Acció i altres entitats, les quals recorden el perjudici afegit que suposa la nova edició de 66,8 milions de sobres i 870.000 manuals per als membres de les meses electorals.
Davant la manca de contenció, les últimes setmanes han sorgit diferents iniciatives per les xarxes socials, com ara el manifest en què s’apel·la a replantejar la tramesa electoral o l’impulsat des de la pàgina Change.org, en què diversos col·lectius insten els partits a estalviar la despesa en propaganda. Fins al moment, en aquesta última ja s’han adherit més de 300.000 persones.
Tot i aquestes peticions, el cert és que la majoria de formacions han comptat amb un pressupost no gaire inferior al que disposaven el 20 de desembre. Així, per exemple, el Partit Popular s’haurà gastat 8,5 milions d’euros (dels 12 milions invertits el 20-D), el PSOE un total de 6,3 milions (9 milions el 20-D), Ciutadans prop de 3,4 milions (4 milions el 20-D), mentre que la suma de Podemos, Izquierda Unida i les diferents confluències hauran invertit 4 milions (uns 5 milions a l’anterior contesa). En percentatges similars ha estat la retallada de CDC, ERC i la resta de candidatures a les cambres alta i baixa de l’Estat. En total, es preveu que l’estalvi entre el conjunt de partits que concorren en el 26-J representi 13 milions d’euros, molt lluny del que s’havien compromès, ja que no implica ni una tercera part del gastat en els passats comicis.
L’única rebaixa s’ha produït en la publicitat destinada a les electores, on el pressupost ha disminuït entorn d’un 20%. Més enllà d’això, el conjunt de la inversió ha passat dels 130 als 136 milions. Tot per una “segona ronda electoral” on, llevat d’alguns retocs cosmètics i canvis en les llistes, els partits han espremut les seves maquinàries a costa de l’erari públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada