S'agreuja l'excés de nitrats per les granges ramaderes

Vista parcial de la macrogranja de Serrarols, al mig del bosc, a Sant Martí d'Albars 

L'Agència Catalana de l'Aigua avisa que informarà desfavorablement de nous projectes a les zones vulnerables.
L’ACA no permetrà ampliar o construir noves granges de porcs en zones vulnerables.
La Iaeden considera que s'avala la petició d'una moratòria al sector ramader.
34 municipis de l'Alt Empordà i un 45% dels de Catalunya són en zona vulnerable per l'excés de nitrats, segons la Iaeden. 
El Síndic diu que no es poden instal·lar més granges a llocs com Sant Martí d'Albars.  
Un informe fet a partir de les irregularitats que es van detectar a la granja de Serrarols evidencia que cal millorar la gestió de purins a les zones vulnerables. 
2.500 porcs és la capacitat per a la qual es va construir la macrogranja de Serrarols, a Sant Martí d'Albars, al Lluçanès.



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/06/2016 
Figueres (Alt Empordà).- 

  Un tractor escampa purins a la Garrotxa 

Llegim en la premsa convencional que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) avisa que informarà desfavorablement els nous expedients d'activitats ramaderes que estiguin situats en zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen ramader. La circular informativa de l'ACA, datada del 8 de juny, havia passat desapercebuda i ha estat divulgada ara per la Iaeden i la plataforma Salvem l'Empordà de Purins, que hi veuen un argument més per avalar la petició d'una moratòria en la creació de granges ramaderes. Tot i que la circular de l'ACA no fa explícitament referència a l'Empordà i a les comarques gironines, la demarcació és precisament una àrea amb bona part del territori inclosa en aquest concepte de zona vulnerable a la contaminació per excés de nitrats, i on diversos moviments veïnals s'han constituït per oposar-se a noves creacions o ampliacions de granges. 
La circular de l'ACA es basa en un informe del mes de març passat que conclou que cal “evitar l'increment de nitrogen d'origen ramader que s'apliqui com a adob agrícola en aquells àmbits on la concentració de nitrats en les aigües subterrànies no pot acceptar la incorporació de noves càrregues”. Aquests àmbits, destaca la plataforma Salvem l'Empordà de Purins, són les zones declarades vulnerables, com és el cas de 34 municipis de l'Alt Empordà i d'un 45% dels municipis de Catalunya.

Més zones vulnerables 
Segons aquest informe, des de l'adaptació de les successives directives europees referents a la protecció i millora de les masses d'aigua, el nombre de municipis afectats a Catalunya s'ha duplicat.
Tot i que la paraula purins no apareix tampoc explícitament en l'informe de l'ACA, queda clar que els residus d'origen ramader que s'escampen en forma d'adob als camps són la font del problema que amenaça les reserves d'aigua. En el diagnòstic de les diferents possibles causes de contaminació per excés de nitrats, s'identifica clarament les explotacions ramaderes com el principal origen d'aquestes contaminacions. Referint-se al conjunt de Catalunya, també es posa de manifest que les disposicions que s'han anat prenent des de l'administració no han estat suficients per impedir que creixi l'àrea de zones vulnerables: “Les mesures emprades fins al moment no han tingut l'èxit desitjat, per la qual cosa urgeix un canvi en la implantació de mesures, i sobretot en el seu control, que permeti revertir aquesta situació progressivament”, conclou l'informe de l'ACA. A banda de l'aspecte mediambiental i de contaminació, també es recalca que l'incompliment de les normatives europees que regulen aquestes activitats pot comportar l'aplicació de procediments d'infracció, i sancions econòmiques. En les successives revisions d'aquestes zones vulnerables, la taca s'ha anat ampliant (amb escasses excepcions, com el 2015, en què els municipis de Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador i l'Escala en van quedar exclosos).
“Com ja hem demanat des de Salvem l'Empordà de Purins, l'ACA també reclama un gran esforç de tots els sectors i les administracions implicades i apunta especialment al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Darpa), el qual té atribuïdes les competències i funcions del control, regulació i gestió de l'activitat ramadera i agrícola a Catalunya”, conclou la plataforma. Pels ecologistes i els que s'oposen a noves granges o ampliacions d'instal·lacions, l'afer depèn ara del Departament d'Agricultura, i la primera mesura que reclamen és “declarar una aturada temporal de les tramitacions per a noves granges i ampliacions”, la moratòria que reclama la Iaeden.

El Síndic diu que no es poden instal·lar més granges a llocs com Sant Martí d'Albars 
A les zones vulnerables per contaminació de nitrats, que és com va ser declarat el 2009 el municipi de Sant Martí d'Albars i hi està considerada tota la comarca d'Osona, no es poden instal·lar més granges “i cal redimensionar la cabana porcina segons el territori disponible”. Aquesta és una de les conclusions de l'informe que el Síndic de Greuges ha fet arribar a la plataforma Lluçanès Viu i al Grup de Defensa del Ter (GDT) arran de les irregularitats detectades en l'atorgament de la llicència d'activitats de la macrogranja de Serrarols, de Granges Terragrisa SLU (Grup Tarradellas), a Sant Martí d'Albars.
Aquesta explotació porcina –que consta de set naus (amb previsió de dues més), un dipòsit d'aigües i un dipòsit de purins– està pensada per a 2.500 porcs, molt lluny de les dimensions de la granja anterior, de 200 ovelles de pastura. Serrarols és, segons el Síndic, un cas que il·lustra que la cabana ramadera actual no està dimensionada al territori que l'ha de sostenir. 
En el seu informe, el Síndic recomana, entre altres coses, que l'Administració valori la possibilitat d'efectuar una moratòria en l'atorgament d'autoritzacions de noves instal·lacions a Osona i que s'estudiï un cànon per depurar els aqüífers contaminats, així com també que en el cas de Serrarols es valorin tots els impactes ambientals que causa al territori.
El 6 de juliol està prevista una reunió entre el Síndic i les entitats ecologistes. Eva Boixadé, de Lluçanès Viu, afirmava ahir: “No anem contra ningú, només volem que les coses es facin bé.”