De jove marxà a Palafrugell per a aprendre de fideuer, i allí contactà amb el Cercle Obrer i esdevingué secretari de les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana. El 1912 s'instal·là a Barcelona, on ingressà a la CNT i col·laborà amb Salvador Seguí en el comitè de l'Assemblea de València de 1916, en la que fou tresorer.
També fou secretari del periòdic de la CNT Solidaridad Obrera.
Hi defensà un sindicalisme fort i independent, obert al catalanisme d'esquerres.
En els anys 20 anava a l’Escala i s’allotjava a casa del seu amic compositor i anarquista individualista Tonent Puig Artigas.
Després l’assassinat pels pistolers de la patronal catalana de Salvador Seguí s'allunyà de la CNT i finalment en 1931 ingressà a ERC, de la que en fou secretari general el 1933-1934 i el 1937-1938.
Martí Barrera i Maresma:
El 20 de juny de 1889 neix a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) l’anarcosindicalista, francmaçó i finalment dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Martí Barrera i Maresma. Pare del polític i científic Heribert Barrera i Costa, líder d’ERC i diputat en el Congrés de Diputats en les primeres corts de la Segona Restauració Borbònica i president del Parlament de Catalunya en la seva recuperació. Criat a la Bisbal d’Empordà, de jove marxà a la veïna població de Palafrugell (Baix Empordà) per a aprendre de fideuer, i allí contactà amb el Cercle Obrer i esdevingué secretari de les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana.
El 1912 s'instal·là a Barcelona, on ingressà a la CNT i col·laborà amb Salvador Seguí en el comitè de l'Assemblea de València de 1916, en la que fou tresorer. També fou secretari del periòdic de la CNT Solidaridad Obrera, dirigida per Ángel Pestaña. Hi defensà un sindicalisme fort i independent, obert al catalanisme d'esquerres.
De novembre de 1920 a abril de 1922 fou empresonat al Castell de la Mola (Maó, Illes Balears) amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d'altres.
Després l’assassinat pels pistolers de la patronal catalana de Salvador Seguí, en 1923, ingressà en la Francmaçoneria en 1924, i s'allunyà de la CNT, tot i que va fer de pont entre aquesta i Estat Català a través d’Artemi Aiguader i Miró. En aquells anys anava a l’Escala (Alt Empordà) i s’allotjava a casa del seu amic compositor i anarquista individualista Tonent Puig Artigas, que animava una tertúlia llibertària a la seva barberia.
En 1930 fou un dels signants del Manifest d'intel·ligència republicana. En 1931 ingressà a ERC, de la que en fou secretari general el 1933-1934 i el 1937-1938. El 1932 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya. El 1933 ocupà el càrrec de Conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i el 1936 fou escollit diputat al Congrés dels Diputats de la República, i a proposta seva fou creat el Consell d'Economia de la Generalitat l'11 d'agost de 1936.
Amb la Retirada de febrer de 1939 s’exilià i s’instal·là a Montpeller (Llenguadoc, Occitània), on el 1941 hi va dirigir l’òrgan d’ERC La Humanitat i el 1945 fou nomenat membre del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l’Exili.
Va tornar a Barcelona en 1950, però tot i això en 1953 el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme el va condemnar a 12 anys de presó, encara que finalment es quedà en arrest domiciliari. Va representar ERC en el Consell de Forces Democràtiques de Catalunya durant el franquisme.
S’inicià a francmaçoneria el 5 de setembre de 1924 a lògia Resurrección de la Gran Lògia Regional del Nord-est (GLRNE), fundada el 29 de desembre de 1922 a Barcelona, pujà al grau de company el 30 d’abril de 1925 i al de mestre maçó el 26 de juny d’aquell any.
El 26 d’abril de 1972 va morir a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada