Nord-est Llibertari: Marxa del llac de Vallcera a la jaça de Ganyades, als Angles, contra un enorme projecte d’esquí

dilluns, 6 de juny del 2016

Marxa del llac de Vallcera a la jaça de Ganyades, als Angles, contra un enorme projecte d’esquí

Quatre centes persones van participar en la protesta del Capcir

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/06/2016
Els Angles (Capcir).-

Llegim en la premsa convencional que es va organitzar ahir diumenge al matí des del llac de Vallcera fins a la jaça Ganyades (els Angles, Capcir) una marxa de quatre centes persones oposició al projecte ‘Grand domaine skiable’.
La cobla Tres Quarts va interpretar Els Segadors a Vallcera. A la jaça de Ganyades es va concentrat la gent. L’antic alcalde dels Angles, Christian Blanc, va presentar el col·lectiu opositor i va donar la paraula a qui volgués intervenir. Blanc va explicar: "Quan el projecte del ‘Grand domaine skiable’ es va anunciar, hi va haver amics que van dir-me que calia fer l'impossible per aturar-lo". Al no poder convèncer els altres antics alcaldes, finalment Blanc va crear aquest col·lectiu opositor junt amb altres amics, com Antoine Glory.
Les diverses intervencions van girar en un mateix sentit, respectar les zones protegides existents, tot denunciant l'aberració del projecte d’esquí. Es va llegir de un escrit de suport a la marxa del Capcir enviat per José Bové: "Forçar la natura, voler-la sotmetre i destruir-la, això sempre acaba per tornar-se contra vosaltres mateixos". Agnès Langevine, vicepresidenta de la Regió va manifestar el seu suport al col·lectiu opositor i va exposar que el projecte no es compatible amb la declaració de Parc Natural, la defensa de la biodiversitat i l’impacte que això tindria en l’escalfament climàtic. Louis Thouvenot, forestal jubilat va cridar a defensar aquest paisatge que volen saquejar a fi de desenvolupar un model d’esquí industrial, "quan hi ha tantes altres coses a fer". Roland Perrin, ramader: "El projecte potser 30 anys enrere hauria sembla realista, però ara repercutiria en les pastures i les obres pertorbarien les vaques". Patrick Capela, de Donasan (Ariejà): "Ja han remogut molt i ara fan una fugida en avant, just quan el negoci de la neu s’enfonsa".
En la trobada es van acordar tres punts: la reclamació solemne d'abandonar aquest projecte, designar Christian Blanc i Antoine Glory portaveus del col·lectiu opositor i autoritzar-los a continuar per la via judicial l’oposició a tota decisió que es prengui a fi de realitzar aquest projecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...