Nord-est Llibertari: La franquista i xenòfoba PxC denuncia el soroll que realitza la comunitat musulmana de Salt durant el Ramadà

dissabte, 4 de juny del 2016

La franquista i xenòfoba PxC denuncia el soroll que realitza la comunitat musulmana de Salt durant el Ramadà

Gent de la comunitat musulmana de Salt

Demanen que es compleixi estrictament l'ordenança de civisme i respecti el descans dels veïns

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/06/2016
Salt (Gironès).-

Llegim en la premsa convencional que el grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) de Salt (Gironès) ha iniciat una campanya xenòfoba contra l’immigració de cultura musulmana a través del seu regidor, Sergio Concepción, manifestant el "malestar", segons aquest element, que causa la comunitat musulmana del municipi durant la celebració del Ramadà. Segons aquest regidor assegura, desenes de veïns s'han dirigit a PxC per mostrar el seu “malestar” envers aquesta celebració religiosa i, alhora, reclamar un pla d'actuació per tal d'exigir a l’Ajuntament un increment en el control de l'ordenança local de civisme.
Amb tot, PxC exigeix que s'interposin les sancions corresponents en cas d'incompliment de la mateixa ordenança. Concepción ha demanat que "l'Ajuntament de Salt controli els carrers i les places del nostre municipi per possibles aglomeracions de persones a altes hores de la nit, així com demanem també més respecte pels costums i la forma de vida dels saltencs, els quals a la nit descansen i dormen". Finalment PxC ha afirmat en to amenaçat contra la comunitat musulmana que "no tolerarà que aquestes molèsties, que es repeteixen any rere any, continuïn" i que farà "tot el possible per garantir el descans dels veïns".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...