Es preveu una altra manifestació pel dissabte vinent, 4 de juny, a les 7 de la tarda, a la plaça de la Virreina.
[Barcelona 01/06/2016].
 |
| L'enemic del poble Jordi Arasa a l'enfarinada a Gràcia el passat dissabte |
Un altre missatge al Twitter del Banc Expropiat anima a tots els assistents a portar roba de color blanc i vermell i a portar una careta de Manuel Bravo Solano. El col·lectiu reafirma el seu objectiu de seguir lluitant fins que puguin tornar al local: "Fins que no entrem, no descansarem". Es preveu una altra manifestació pel dissabte vinent, 4 de juny, a les set de la tarda, a la plaça de la Virreina de Gràcia..
Qui és Manuel Bravo?
Des del seu despatx del passeig de Gràcia, Manuel Bravo controla vuit immobiliàries de la seva família: Antartic Vintage, Madion Europe, Lubecsa Global, Gramer Development, Meridian Center, Karner Trade, Bokia Trade i Niki Gestión. Amb aquestes empreses, en algunes de les quals hi ha també la seva mare i una germana, participa en la compravenda d’immobles.
Amb la crisi bancària, el Banc Expropiat es va vendre quan ja estava okupat, i se’l va quedar la immobiliària Antartic Vintage, controlada per l’empresari Bravo Solano. Quan va comprar el local, Bravo va oferir 12.000 euros als seus ocupants perquè toquessin el dos. No ho van acceptar.
Quan a l’abril del 2014 Catalunya Caixa va vendre el local del Banc Expropiat a Antartic Vintage vam pensar que alguna cosa extranya hi havia darrera.
Catalunya Caixa havia patit una forta campanya de pressió per tal que no desallotgés el Banc Expropiat. Per què Antartic Vintage, una empresa relativament petita -amb un inicial capital social de 3.000 €- estava disposada a enfrontar-se a un conflicte que Catalunya Caixa havia donat per molt complicat?
Ja ens els seu moment vam dubtar si la família Bravo Solano tindria alguna mena de relació amb Catalunya Caixa, o dit amb altres paraules, si Catalunya Caixa havia venut el local a un entramat d’empreses que, directa o indirectament, estaven relacionades amb l’entitat bancària. D’aquesta manera, allunyava la pressió social d’ella i la dirigia, com a bona cortina de fum, cap a un conglomerat fosc d’empreses que es dediquen a l’especulació immobiliària.
Malgrat les sospites, no vam trobar mai cap informació sobre aquest tema. La mateixa opacitat de les empreses de la família Bravo Solano feien molt difícil trobar res clar: una llista interminable d’empreses que es dediquen al sector immobiliàri que es creen i es desfan als pocs anys; quasi sempre amb la mateixa adreça social; amb les mateixes persones ocupan càrrecs però intercanviant-los entre elles cada cert temps.
Al temps vam trobar el bloc humetestafa.blogspot.com on coneixíem la relació de Bravo Solano amb un altre personatge dedicat a les estafes immobiliàries.
Aquests dies que tota l’atenció s’està centrant en el Banc Expropiat, molta gent s’està posant en contacte amb nosaltres per a passar-nos informació nova sobre la família Bravo Solano. Fins ara són informacions inconnexes i no contrastades, però malgrat tot, a mesura que arriba informació més interessant es va posant tot.
Algunes d’elles són:
-. Ens han dit que el realment responsable de les empreses que hi ha darrera de la propietat de local del Banc Expropiat és el pare de Manuel Bravo Solano. Aquest personatge es va personar al centre social al poc de comprar el local oferint-nos 12.000 € per a marxar i amenaçant-nos al veure que no acceptàvem els diners.
-. Aquest senyor Bravo, és conegut dintre dels seus ambients amb el sobrenom de «el mafiós».
-. Ens han informat també que la família Bravo Solano podria tindre vincles amb les altes esferes político-económiques, no només de Catalunya sinó de l’Estat español.
-. En relació amb això, unes de les informacions apunta directament el fill d’Aznar -José María Aznar Botella-, conegut per la seva relació amb Cerverus, un fons voltor que es dedica a l’especulació immobiliària.
-. Alhora també ens han dit que podria ser una persona molt propera a Xavier Trias, d’aquí s’entendria el «pacto entre caballeros» fet fa dos anys, quan l’ex alcalde convergent va decidir pagar a l’especulador Bravo Solano pel local que nosaltres estàvem ocupant.
-. Finalment, i lligat amb les nostres primeres suposicions, una font que per seguretat no ha volgut revelar la seva professió, ens ha assegurat que la família Bravo Solano tenia vincles amb Caixa Tarragona i Caixa Catalunya, fet que explicaria més fàcilment la compra-venda del local del Banc Expropiat.
Com ja hem dit això, per ara, són informacions no contrastades. Precissament per això, us demanem que ens continueu enviant informació sobre la família Bravo Solano, sobre els possibles vincles amb Catalunya Caixa o altres personatges de la classe dirigent com Xavier Tries o el fill de l’Aznar.
Amb el Banc Expropiat s’ha fet conegut en Bravo Solano, però ell és un de tants especuladors que ens destrossen la vida a totes. Empreses com Engels and Volkers o Nuñez i Navarro són responsables del procés de gentrificació dels nostres barris, del mobbing a les llogateres de renda antiga, de l’augment del preu dels habitatges. Empreses que tenen relació directa o indirecta amb els xuclasangs dels bancs i antigues caixes. Entitats que malgrat ser rescatades amb partides milionàries no dubten en continuar desnonant. Aquesta no és una lluita només pel Banc Expropiat, és una lluita contra la classe parasitària política, bancària i empresarial. Fem-los fora!
Text a la xarxa contra la criminalització de les mares i dels pares que el diumenge 29 van participar del BabyBloc amb les seves criatures:
EL BANC SOM TOTES, TAMBÉ LA MAINADA
Aquest dies hem vist com des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials es criticava durament, i en algun cas es demanava inclús la intervenció de la fiscalia del menor, davant la participació dels nostres fills i filles en les mobilitzacions solidàries amb el Banc Expropiat. Com a mares i pares participants o solidàries amb el Banc Expropiat volem donar resposta a les acusacions que ens han fet aquests dies.
Com a mares i pares mai ens avergonyirem d’educar els nostres fills i filles en la solidaritat i el suport mutu. No ens ha avergonyit mai que els infants participessin de les activitats del Banc, ni tampoc que ara es solidaritzin amb la lluita per defensar-lo. Ans al contrari, eduquem persones conseqüents i responsables. Per aquesta raó, reivindiquem la possibilitat de compartir amb els nens i nenes moments com aquest, quan totes juntes ens reapropiem del carrer.
Sabem que, sota cap circumstància, ni nosaltres ni la resta de companys i companyes a les mobilitzacions posarien en risc a cap criatura, és més el contrari: ens sentim defensades i acompanyades. Estem orgulloses de participar en una lluita que des de l’inici ha sabut generar l’espai perquè tothom participés. Ja ho vam dir «Amb cada gest, cada acció, cada tàctica, defensem el Banc Expropiat».
Les persones que conformem el Banc Expropiat o el sentim com a propi volem per a nosaltres i per als infants una nova forma de fer les coses basada en el suport mutu, així com eliminar la violència i les desigualtats de les relacions individuals i col·lectives. Per això, ara que tant es parla de qui son els «violents», nosaltres ho tenim ben clar :
-. Violència és veure escuts humans on només hi havia mainada. Quan els Mossos i els mitjans veuen els nens i nenes com una amenaça són ells qui son un perill per els nostres fills i filles.
-.Violència és que la policia gaudeixi de prou impunitat com per a que estigui «normalitzada» la possibilitat de que puguin fer una carrega a uns infants. Ja hem vist altres ocasions com els Mossos d’Esquadra donen cops de porra a un menor, però no hem vist mai que algú llencés un contenidor a un nen.
-. Violència és criminalitzar les dones que pel fet de tenir fills/es no han renunciat a seguir participant a les lluites al carrer i no volen tancar-se a l’àmbit privat de la família. Qualificar-nos de males mares, d’irresponsables,… Aquesta és la violència que el patriarcat exerceix quotidianament per a mantenir el sistema capitalista. Si la utilitzen de nou és davant la por a que trenquem amb les divisions sexuals també dins de les lluites.
Aquests dies critiquen a mares i veïnes o criminalitzen pràctiques i estratègies perquè ells també saben que juntes som molt més fortes. Per aquesta raó mares, pares, iaies i nenes seguirem participant en cada lluita i seguirem solidaritzant-nos també al carrer.
ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES
AMB CAPUTXA I AMB GLOBUS, EL BANC ES DEFENSA
Mira també:
[https://bancexpropiatgracia.wordpress.com]
[https://twitter.com/Banc_Expropiat]
Banc expropiat: una revolta en contra de la propietat privada
Declaració Oca Negra (Assemblea Llibertària el Clot-Camp de l’Arpa:
[...] hem d’entendre que l’okupació és una eina fonamental si volem canviar aquest món, perquè és la via amb la qual ataquem frontalment la propietat privada. Un món sense propietat privada no és un món on hem de tenir por perquè qualsevol aprofitada ens prengui la casa, sinó un món on mitjançant l’organització i el suport mutu podem garantir que totes tenim un sostre; un món on gent com Manuel Bravo Solano, especulador i propietari legal del local del Banc, no podria gaudir del privilegi de controlar diverses finques i cobrar a la resta per fer-ne ús.
Són dies de revolta. Des de fa ja una setmana —i el que ens queda— els carrers de Gràcia s’han omplert de lluita i resistència en resposta al desallotjament del Banc Expropiat. L’objectiu és simple, clar i directe: tornem al banc. I gràcies a aquest plantejament tan senzill ens trobem davant d’una lluita que l’Estat i els seus esbirros no poden assimilar.
Entorn d’aquests fets s’ha dit i escrit de tot, especialment els mitjans de masses. Volen mostrar-nos una aparença de neutralitat i objectivitat davant del que observen però és fàcil entendre quin paper juguen en un esdeveniment d’aquesta mena. Els mitjans de masses són grans empreses inserides dins del mercat capitalista. Disposen d’un privilegi informatiu, és a dir, de la capacitat d’arribar a totes les llars i mostrar la seva versió del relat. Això és perquè tenen una quantitat ingent de recursos i darrere d’ells hi trobem el capital de grans inversors, anunciants i grups de poder diversos. En resum: hi trobem la classe governant. Poc importa si hi treballen periodistes amb bones o males intencions; els mitjans de masses han de transmetre el relat que beneficia a la classe governant, perquè per això són mitjans rellevants al panorama informatiu, i perquè de fer-ho depèn la seva existència. A totes ens resulta fàcil entendre aquesta parcialitat periodística quan es parla de política de partits; doncs amb la veritable política, la del carrer, passa exactament el mateix.
L’altra versió del relat, la del Banc Expropiat i la de totes aquelles que sortim al carrer a defensar-lo, costa molt més de trobar; està amagada enmig del flux constant de pseudo-informació oficialista. Això evidencia que tota forma d’estat s’ha de valdre de la censura i del control de la informació, i que si altres models de societat estatal fan aquesta tasca a través de la persecució i supressió dels discursos dissidents, en la societat que ens ha tocat sofrir a més també resulta efectiu (si no més) invisibilitzar-los en un mar d’informació que si oposi, que els ridiculitzi o que els tergiversi. Davant d’aquesta situació necessitem fer l’esforç de cercar aquests relats alternatius. En ells hi trobem reflexions entorn del concepte de la violència, crítiques als mitjans de masses, una priorització de la salut i seguretat de les persones per davant de la dels objectes, la defensa del caràcter popular i enxarxat de la resistència activa per tornar a entrar al Banc, etc.
Amb aquest mateix ànim, nosaltres volíem centrar-nos en un aspecte en el qual creiem que no s’ha aprofundit prou:
Sovint, quan defensem el caràcter okupat de molts dels espais on lluitem per crear un món nou, emfatitzem en com d’interessants resulten les activitats que s’hi duen a terme en contrast amb el malbaratament que suposaria que l’espai estigués buit o enderrocat. Parlem d’omplir de vida espais desaprofitats. Però aquí no estem dient tot el que cal dir i és per això que algunes persones, amb millor o pitjor intenció, plantegen que traslladar les activitats del Banc Expropiat a un altre emplaçament és una possible resolució al conflicte, o apareixen veus reconeixent la valia del que es fa al Banc però que més valuós seria si es fes pagant un lloguer.
No estem plantejant aquí una crítica a pactar cessions d’ús o pagar lloguers per espais, ja que molts cops aquests recursos ens serveix per dur-hi a terme projectes molt potents i d’altra manera no en seríem capaces, però hem d’entendre que l’okupació és una eina fonamental si volem canviar aquest món, perquè és la via amb la qual ataquem frontalment la propietat privada. Un món sense propietat privada no és un món on hem de tenir por perquè qualsevol aprofitada ens prengui la casa, sinó un món on mitjançant l’organització i el suport mutu podem garantir que totes tenim un sostre; un món on gent com Manuel Bravo Solano, especulador i propietari legal del local del Banc, no podria gaudir del privilegi de controlar diverses finques i cobrar a la resta per fer-ne ús.
Fa dos anys vam lluitar per evitar el desallotjament de Can Vies i vam guanyar. Ara hem de seguir lluitant, i ho hem de fer per tornar a entrar al Banc, i no per qualsevol altra cosa. I és que si guanyem, demostrarem que juntes som més fortes que les lleis que defensen la propietat privada, que juntes podem negar el dret legal a especular; que si volem, podem prendre-li un espai a algú que no el mereix, i que ho podrem fer més cops en el futur.
Però per a aconseguir-ho hem d’entendre el que està en joc i quins són els veritables bàndols en aquesta revolta. Hem de veure que els especuladors com Manuel Bravo Solano, els bancs com Catalunya Caixa, els grans mitjans de masses, etc. formen part de la classe poderosa. Que les institucions posen a individus aprofitats (es diguin Xavier Trias o Ada Colau) en una situació adient per establir sucosos tractes amb aquests poderosos, i que per tant no ens representen. I que la policia actua sota sou i de manera interessada per defensar tots aquests privilegis.
Hem d’entendre que a l’altra banda ens trobem totes les que per tenir la menor possibilitat d’accedir a una sola propietat hem de treballar tota la vida, i molt probablement ni així ho aconseguim, doncs representa que hem d’estar agraïdes si trobem feina. Per tant a l’altre bàndol no ens hi trobem només les okupes, ni les antisistema, ni les anarquistes… ens hi trobem com a iguals totes les que patim el Capitalisme.
Aquesta lluita ens afecta a totes. Prenguem partit de la revolta. Solidaritzem-nos: com puguem, com sapiguem, com desitgem. Tornem al Banc!
Oca Negra, Assemblea Llibertària del Clot-Camp de l’Arpa
Mira també:
[http://ocanegra.alscarrers.org/banc-expropiat-una-revolta-en-contra-de-la-propietat-privada/]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada