Escàndol polític i social al Rosselló

Rebuig de l’Exili de febrer de 1939 a la concessió del premi Zakhor per la Memòria 2016 a l’alcalde de Barcarès, el revisionista Alain Ferrand. 
L’associació Fills i Filles de Republicans Espanyols i Infants en l’Exili (FFREEE) replica a aquet premí i Yvan Hurtado, membre de l’administració de l’entitat, considera que Ferrand és un conegut “pocavergonya” consolidat. 
Ferrand diu que l’Ajuntament dóna suport als harkis mentre nega que en els camp de concentració francesos l’Exili de 1939 patís i morís a causa del Govern francès. 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/06/2016 
Barcarès (Rosselló).-  

Rebuig de l’Exili de febrer de 1939 a la concessió del premi Zakhor per la Memòria 2016 a l’alcalde de Barcarès, on hi havia un dels camps de concentració aixecats al Rosselló, Alain Ferrand. L’associació Fills i Filles de Republicans Espanyols i Infants en l’Exili (FFREEE) replica a aquet premí i Yvan Hurtado, membre de l’administració de l’entitat, considera que Ferrand és un conegut “pocavergonya” consolidat.
El premi es lliurarà el proper week-end a Barcarès amb presència de la família Klarsfeld. L'any passat, l’acte s’havia de celebrar en la seu del Consell departamental, però finalment fou anul·lat arran de la inauguració del Memorial de Ribesaltes, que va centrar l’atenció política del Rosselló. Així, el premi Zakhor 2015 per la Memòria que atorga la comunitat israelita a persones distingides per la memòria històrica s’ha tornat premi 2016. I serà atorgat, durant el week-end, a l’alcalde del Barcarès, Alain Ferrand. "Ha treballat molt per la recuperació de la Memòria", afirma Philippe Benguigui, president de l'associació Zakhor per la Memòria. A més,  assegura  que Ferrand "ha estat  present al nostre costat des de fa almenys una quinzena d'anys, no desagrada a aquells que pensen el contrari o que podrien parlar malament". 
Creat en 2004, amb el premi Zakhor per la Memòria s’afirma que es vol recompensar "el compromís en una activitat que perpètua la devoció per la Memòria, sigui per mitjà d’una obra conseqüent a partir de cercar l'objectiu d'una reflexió significativa sobre qüestions de la memòria de la Shoah o de la tolerància, o de l'humanisme, o de la lluita contra totes forma d'exclusió".
El dirigent socialista i francmaçó Christian Bourquin, com impulsor de la construcció del Memorial de Ribesaltes fou el primer ha rebre el premi. Seguidament altres persones clarament compromeses en la memòria de la Shoah: Serge i Béate Klarsfeld, Richard Prasquier --president del Comitè francès per Yad Vashem--, Nicolas Ribowski -realitzador del film ‘Les Justes’--, Claude Lanzmann i altres. Però, aquesta vegada el fet d’haver escollit Alain Ferrand és qüestiona, especialment en el propi municipi del Barcarès ja que el febrer de 2015 es va oposa de manera destacada a la inauguració d'una placa commemorativa sobre el patiment de l’Exili republicà espanyol al camp de concentració que hi havia el 1939 al Barcarès. La petició de la placa de memòria històrica pel camp de concentració francès va emanar de l'associació Fills i Filles de Republicans Espanyols i Infants de l’Exili (FFREEE). Ferrand va respondre que la petició era una amalgama entre els dels refugiats de 1939 i els camps de concentració nazis,  i  va optar per amagar la història dels fets de l’hivern de 1939 tot fent revisionisme històric.
"El suport a la nostra causa potser ha estat discreta", afirma Philippe Benguigui en relació a Ferrand.
L’acte està previst el diumenge al Barcarès, ales 10 del matí, quan s’inaugurà la rodona dedicada a la memòria d’Arno Klarsfeld, el nom del pare de Serge Klarsfeld, el qual fou incorporat en 1939 al 22e regiment de marxa de voluntaris estrangers --que s’havia format en el camp militar de la platja de Lido al Barcarès-- i que fou fet presoner i va morir en deportació nazi alemanya. Serge i Béate Klarsfeld --destacats caçadors de criminals nazis-- hi seran presents així com el seu fill Arno David, militant de la UPM. advocat l'associació Fills i Filles de Deportats Jueus de França (FFDJF) i conseller d'Estat nomenat per la dreta --el 2003, fou destacat partidari francès de la invasió imperialista occidental d’Iraq, donant raó a Bush, Blair, Aznar i Barroso--.
El diari ‘L’Indépendant’ ha preguntat a l’Ajuntament del Barcarès sobre el seu compromís en la memòria històrica i el servei de premsa ha esmentat el suport que dóna a la comunitat dels harkis --tropes colonials mercenàries algerianes arrolades en l'Exèrcit francès del 1957 al 1962, durant la guerra d'independència algeriana, per extensió, la denominació s'ha estès a tots els algerians musulmans, sostenidors de l’statu quo de dependència d’Algèria a la República francesa--. Segons informa aquest diari rossellonenc, quan era alcaldessa Joëlle Ferrand, l’esposa d’Alain, es va inaugurar al Barcarès una estela en homenatge als colons i harkis repatriats d'Algèria després de la seva independència nacional i cada any s’hi fa fa un homenatge. Sobre els refugiats de la República espanyola el febrer de 1939, es diu Alain Ferrand inaugurarà properament l'avinguda dedicada a la Retirada i que es troba en curs de realització una placa commemorativa i  explicativa del camp del Barcarès. "Una placa similar es posarà al costat del monument de les tres columnes per explicar la seva significació i així homenatjar el regiments de voluntaris de marxa estrangers que van sortir del Barcarès per combatre el nazisme. Que la rodona Arno Klarsfeld s'inscriu al mateix temps en aquesta voluntat de recuperar la memòria", exposa l’Ajuntament. Alain Ferrand també afirma que participa en els actes dels antics combatents, del record francès que es troba en l’estela que hi ha al Barcarès, i que a la mainada de les escoles, de manera regular,  se la sensibilitza en el record de la memòria. Finalment, que "Alain Ferrand ha sostingut des d’un principi el projecte del Memorial de Ribesaltes, especialment en les reunions organitzades pel premi Zakhor per la Memòria, com també les manifestacions organitzades per aquesta associació, especialment,  l'homenatge que aquesta fa cada any a la memòria  de les víctimes dels camps d'extermini".

Vergonya, vergonya: pocavergonya  
Yvan Hurtado, membre del Consell d'Administració de l’entitat FFREEE ha escrit aquesta carta dirigida a tota la gent vinculada a l’Exili republicà de 1939:
“Vergonya, vergonya: pocavergonya !!!
La comunitat israelita honorarà l’alcalde del Barcarès per haver "treballat" per  la Mémoire!!!
Recordem-nos, nosaltres, fills de republicans espanyols, del que ens va fer aquest alcalde durant les Jornades de FFREEE el febrer de 2015 !
Feu-ho saber ! L'honor a canviat de costat!!! ... I, a més, tot comptant amb la presència d'un membre del Consell d’Estat ...
Per la meva part faré un repàs de "memòria" d’aquest “home d’honor":
-. En els anys 90, se li va prohibir gestionar el casino per la seva implicació en grops mafiosos.
-. En 1995, va ser el elegit alcalde del Barcarès: una elecció invalidada pel Consell d'Estat.
-. En 1996, finalment va aconseguir ser alcalde...
-. En 1999, fou condemnat per abús de béns socials a 3 anys d’inelegible i, després, a 5 anys més per retenció il·legal d'interessos.
-. En 2001, fou condemnat a pagar 45.000 euros de multa per frau fiscal.
-. La seva esposa el va succeir a l’alcaldia, elegida dues vegades i també condemnada a 5 anys d'inelegible per retenció il·legal d'interessos.
-. En 2012, va succeir a la seva esposa a l’alcaldia, trobant-se expulsat del seu partit polític al qual es va reintegrar uns mesos més tard...
-. En 2013, fou senyalat per la Cort de Comptes, i va ser motiu d’una investigació per frau  electoral...
-. En 2014, fou reelegit alcalde...
-. En 2015, s'oposà a la col·locació d’una placa commemorativa en memòria dels refugiats de la República espanyola que foren internats en el camp de concentració del Barcarès.
Jo també tinc la meva memòria.  
Yvan HURTADO, Membre del Consell d'Administració de FFREEE.”