Sis persones han decidit fer pública la seua desobediència a la crida de la Junta Electoral per les eleccions del 26-J al·legant motius ètics i ideològics.
Amb la reforma de la llei electoral impulsada pel govern de Rodríguez Zapatero, l'objecció electoral va passar a ser tipificada com un delicte, penat amb condemnes d'entre tres mesos i un any de presó.
Francisco Cuevas, militant de la CNT, s'ha declarat objector electoral per tercera vegada (ja va ser convocat a les eleccions de 2004 i 2007) i ho ha comunicat per escrit a la Junta Electoral.
Adrián Vaíllo, membre del Grup Antimilitarista Tortuga, ha estat condemnat a 360 euros de multa o un any de presó per no acudir a una mesa de les generals de 2011.
DIRECTA 23/06/2016
Vicent Almela
Cada cop que se celebren eleccions, prop de 500.000 persones –entre titulars i suplents– d'arreu de l'Estat espanyol són convocades per constituir les meses electorals i fer possible el joc de la democràcia. Tot i que la majoria d'absències –que cada any són de desenes de milers– no obeeixen a motius ideològics, cada vegada hi ha més casos de persones que reivindiquen el seu dret de no acudir a la crida mitjançant un acte de desobediència civil.
Els orígens d'aquest moviment de desobediència a les lleis electorals no és nou, es remunta als anys 90 al País Basc, amb la creació de la Plataforma por el Des-Censo electoral. L'any 1995 una membre d'aquest col·lectiu, Edurne Goñi, va ser jutjada per negar-se a participar –per motius ideològics– com a suplent en una mesa electoral a Iruña en les eleccions generals de 1993. Com a conseqüència, va ser sentenciada a un mes d'arrest i a pagar una multa de 100.000 pessetes i es va convertir en la primera persona sancionada per un acte de desobediència civil a les lleis electorals de l'Estat espanyol.
Després del cas d'Edurne, desenes de persones han practicat aquesta acció d'insubmissió cada cop que s'han convocat eleccions. Fins a la reforma de la llei electoral de 2011,sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, l'objecció electoral era considerada una falta. Amb la nova legislació, aquesta acció va passar a ser considerada un delicte i, per tant, pot ser castigada amb penes d'entre tres mesos i un any de presó o amb multes de sis a 24 mesos. A més, aquest canvi de processos també pot ajudar a crear antecedents penals.
De cara a les properes eleccions del 26-J, sis persones han decidit fer pública la seua desobediència a les lleis electorals i declarar-se insubmises, totes elles presentant un escrit davant la Junta Electoral en què al·leguen motius ètics i ideològics. Un d'ells, Francisco Cuevas –membre del sindicat CNT– es declara objector per tercer cop (ja havia sigut convocat en les eleccions de 2004 i 2007) al·legant que no vol col·laborar amb un sistema electoral i un model polític amb els quals està “profundament en desacord”. Cuevas, lluny de buscar excuses, considera que l'engany no és una “via encertada”; per això ha decidit deixar clara la seua voluntat de no presentar-se a la mesa mitjançant un escrit a la Junta Electoral, en què explica: “Volem obrir una via legal que permeta que les minories dissidents no col·laborem en un sistema que considerem injust mitjançant la desobediència civil (...) Un camí de lluita no-violenta que pretén remoure consciències i lleis”.
A diferència de les campanyes per demanar l'abstenció de vot, generalment encapçalades pels sectors o col·lectius llibertaris, les persones que volen desobeir l'obligació de participar a les meses electorals troben poca informació al respecte. El Grup Antimilitarista Tortuga (GAT) i el bloc Des-censo electoral ofereixen informació detallada i acompanyament a aquestes persones, que, un cop han rebut la notificació certificada, només compten amb un termini de set dies hàbils per presentar un recurs o una excusa. Per altra banda, el sindicats CNT i CGT també col·laboren en la comunicació i la difusió d'aquests casos i ofereixen acompanyament i assessorament a les afiliades que decideixen dur a terme aquesta acció.
Segons Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Barcelona, “l'objecció electoral és una forma lícita de protesta, ja que la política no ha de passar necessàriament per les urnes”. Gassiot –que també es va declarar objector de consciència a les darreres eleccions– afirma: “Nosaltres concebem la política com la creació de contrapoder a partir d'assemblees i altres eines de lluita als llocs de treball i als carrers”. A diferència de la CNT –que encara fa una crida oberta per l'abstenció–, la CGT va decidir fer un canvi d'estratègia els últims anys i no impulsar aquest tipus de campanyes: “Des de l'arribada de noves forces polítiques més municipalistes, hem deixat de fer aquestes campanyes per respecte a les treballadores i les militants que han decidit participar en espais polítics i, d'aquesta manera, donar cabuda a la pluralitat i les diferències que tenim dins l'organització”.
A judici per no acudir a la cita electoral
Tot i que no hi ha moltes persones que hagin estat jutjades per no presentar-se a les meses, trobem alguns casos com el d'Adrián Vaíllo –membre del GAT–, que es va declarar objector de consciència a les eleccions generals de 2011. Per aquest delicte, la fiscalia li demanava, en un primer moment, una multa de 2.400 euros o una pena de quatre mesos de presó. Després de no acceptar un acte de conciliació –en què el fiscal li rebaixava la pena a una multa de 560 euros–, Adrián va ser jutjat el mes de maig passat (cinc anys després de cometre l'objecció i un mes abans de les eleccions) i condemnat a pagar 360 euros de multa o a complir un mes i mig entre reixes. Davant d'aquesta sentència, l'objector ha decidit no recórrer la sanció, ja que no reconeix “cap legitimitat moral a aquesta condemna”. Segons ell: “En cap moment no s'han valorat els meus motius, per tant, no es tracta d'un diàleg amb l'administració, sinó d'una imposició injusta”. Respecte a la possibilitat d'entrar a presó per negar-se a pagar la multa, Vaíllo assenyala: “Jo em limitaré a seguir la meua vida amb normalitat i supose que l'Estat ja sap què ha de fer”.
Un altre cas que va arribar als tribunals a principis d'aquest any va ser el de l'extremenya Núria Zurita, que, tot i fer públics els motius de la seua objecció amb un escrit davant la Junta Electoral abans de les eleccions, va ser condemnada a pagar una multa de 270 euros o 45 dies de presó per no presentar-se com a vocal a la mesa electoral de la seua localitat a les eleccions europees de 2014. Segons afirmava la jove abans del judici: “He decidit lluitar contra una llei que em sembla injusta i, per tant, considere que tinc l'obligació moral del desobeir”. També va decidir no pactar la rebaixa de la pena oferida pel fiscal perquè, assegura: “No crec en aquest sistema”. Núria ha decidit esgotar totes les vies legals “fins a aconseguir l'absolució” i, en cas contrari, es planteja portar el seu cas a instàncies del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Amb la reforma de la llei electoral impulsada pel govern de Rodríguez Zapatero, l'objecció electoral va passar a ser tipificada com un delicte, penat amb condemnes d'entre tres mesos i un any de presó.
Francisco Cuevas, militant de la CNT, s'ha declarat objector electoral per tercera vegada (ja va ser convocat a les eleccions de 2004 i 2007) i ho ha comunicat per escrit a la Junta Electoral.
Adrián Vaíllo, membre del Grup Antimilitarista Tortuga, ha estat condemnat a 360 euros de multa o un any de presó per no acudir a una mesa de les generals de 2011.
DIRECTA 23/06/2016
Vicent Almela
 |
| Activistes del Grup Antimilitarista Tortuga (GAT) en una acció al jutjat d'Elx, el 22 de juny, en suport de l'objector electoral Jafet Pinedo, que va entregar un escrit adreçat a la Junta Electoral comunicant la seua intenció de no formar part d'una vocalia de mesa el proper dia 26 |
Cada cop que se celebren eleccions, prop de 500.000 persones –entre titulars i suplents– d'arreu de l'Estat espanyol són convocades per constituir les meses electorals i fer possible el joc de la democràcia. Tot i que la majoria d'absències –que cada any són de desenes de milers– no obeeixen a motius ideològics, cada vegada hi ha més casos de persones que reivindiquen el seu dret de no acudir a la crida mitjançant un acte de desobediència civil.
Els orígens d'aquest moviment de desobediència a les lleis electorals no és nou, es remunta als anys 90 al País Basc, amb la creació de la Plataforma por el Des-Censo electoral. L'any 1995 una membre d'aquest col·lectiu, Edurne Goñi, va ser jutjada per negar-se a participar –per motius ideològics– com a suplent en una mesa electoral a Iruña en les eleccions generals de 1993. Com a conseqüència, va ser sentenciada a un mes d'arrest i a pagar una multa de 100.000 pessetes i es va convertir en la primera persona sancionada per un acte de desobediència civil a les lleis electorals de l'Estat espanyol.
Després del cas d'Edurne, desenes de persones han practicat aquesta acció d'insubmissió cada cop que s'han convocat eleccions. Fins a la reforma de la llei electoral de 2011,sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, l'objecció electoral era considerada una falta. Amb la nova legislació, aquesta acció va passar a ser considerada un delicte i, per tant, pot ser castigada amb penes d'entre tres mesos i un any de presó o amb multes de sis a 24 mesos. A més, aquest canvi de processos també pot ajudar a crear antecedents penals.
De cara a les properes eleccions del 26-J, sis persones han decidit fer pública la seua desobediència a les lleis electorals i declarar-se insubmises, totes elles presentant un escrit davant la Junta Electoral en què al·leguen motius ètics i ideològics. Un d'ells, Francisco Cuevas –membre del sindicat CNT– es declara objector per tercer cop (ja havia sigut convocat en les eleccions de 2004 i 2007) al·legant que no vol col·laborar amb un sistema electoral i un model polític amb els quals està “profundament en desacord”. Cuevas, lluny de buscar excuses, considera que l'engany no és una “via encertada”; per això ha decidit deixar clara la seua voluntat de no presentar-se a la mesa mitjançant un escrit a la Junta Electoral, en què explica: “Volem obrir una via legal que permeta que les minories dissidents no col·laborem en un sistema que considerem injust mitjançant la desobediència civil (...) Un camí de lluita no-violenta que pretén remoure consciències i lleis”.
A diferència de les campanyes per demanar l'abstenció de vot, generalment encapçalades pels sectors o col·lectius llibertaris, les persones que volen desobeir l'obligació de participar a les meses electorals troben poca informació al respecte. El Grup Antimilitarista Tortuga (GAT) i el bloc Des-censo electoral ofereixen informació detallada i acompanyament a aquestes persones, que, un cop han rebut la notificació certificada, només compten amb un termini de set dies hàbils per presentar un recurs o una excusa. Per altra banda, el sindicats CNT i CGT també col·laboren en la comunicació i la difusió d'aquests casos i ofereixen acompanyament i assessorament a les afiliades que decideixen dur a terme aquesta acció.
Segons Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Barcelona, “l'objecció electoral és una forma lícita de protesta, ja que la política no ha de passar necessàriament per les urnes”. Gassiot –que també es va declarar objector de consciència a les darreres eleccions– afirma: “Nosaltres concebem la política com la creació de contrapoder a partir d'assemblees i altres eines de lluita als llocs de treball i als carrers”. A diferència de la CNT –que encara fa una crida oberta per l'abstenció–, la CGT va decidir fer un canvi d'estratègia els últims anys i no impulsar aquest tipus de campanyes: “Des de l'arribada de noves forces polítiques més municipalistes, hem deixat de fer aquestes campanyes per respecte a les treballadores i les militants que han decidit participar en espais polítics i, d'aquesta manera, donar cabuda a la pluralitat i les diferències que tenim dins l'organització”.
A judici per no acudir a la cita electoral
Tot i que no hi ha moltes persones que hagin estat jutjades per no presentar-se a les meses, trobem alguns casos com el d'Adrián Vaíllo –membre del GAT–, que es va declarar objector de consciència a les eleccions generals de 2011. Per aquest delicte, la fiscalia li demanava, en un primer moment, una multa de 2.400 euros o una pena de quatre mesos de presó. Després de no acceptar un acte de conciliació –en què el fiscal li rebaixava la pena a una multa de 560 euros–, Adrián va ser jutjat el mes de maig passat (cinc anys després de cometre l'objecció i un mes abans de les eleccions) i condemnat a pagar 360 euros de multa o a complir un mes i mig entre reixes. Davant d'aquesta sentència, l'objector ha decidit no recórrer la sanció, ja que no reconeix “cap legitimitat moral a aquesta condemna”. Segons ell: “En cap moment no s'han valorat els meus motius, per tant, no es tracta d'un diàleg amb l'administració, sinó d'una imposició injusta”. Respecte a la possibilitat d'entrar a presó per negar-se a pagar la multa, Vaíllo assenyala: “Jo em limitaré a seguir la meua vida amb normalitat i supose que l'Estat ja sap què ha de fer”.
Un altre cas que va arribar als tribunals a principis d'aquest any va ser el de l'extremenya Núria Zurita, que, tot i fer públics els motius de la seua objecció amb un escrit davant la Junta Electoral abans de les eleccions, va ser condemnada a pagar una multa de 270 euros o 45 dies de presó per no presentar-se com a vocal a la mesa electoral de la seua localitat a les eleccions europees de 2014. Segons afirmava la jove abans del judici: “He decidit lluitar contra una llei que em sembla injusta i, per tant, considere que tinc l'obligació moral del desobeir”. També va decidir no pactar la rebaixa de la pena oferida pel fiscal perquè, assegura: “No crec en aquest sistema”. Núria ha decidit esgotar totes les vies legals “fins a aconseguir l'absolució” i, en cas contrari, es planteja portar el seu cas a instàncies del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada